Estàs mirant els posts escrits el dia 5 Febrer 2008.
| Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « Gen | Mar » | |||||
| 1 | 2 | 3 | ||||
| 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
| 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
| 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
| 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | ||
Enviat el 5 Febrer 2008 per julifenollar.
Categories: General.
Fou un dia lluminós, és de suposar que com aquell altre de fa vuit-cents anys en què a Montpeller nasqué un xiquet que havia de ser rei. Jaume diuen que li posaren, el 1r d’una família i com a el Conqueridor se’l conegué per tot arreu. Salvant la distància i el temps, al meu poble es volgué commemorar dignament l’Aniversari del fundador del Regne de València. I no sols això, sinó que se li dedicà una plaça: Plaça del Rei En Jaume I. Una preciosa làpida commemorativa restarà per sempre en memòria del gran monarca. Després del nom de la plaça i l’escut reial, una llegenda resa així: L’Ajuntament de Salem en commemoració del vuit-cents aniversari del naixement, a Montpeller el 2 de febrer del 12008, del fundador del Regne de València.
Volteig de campanes, passacarrer amb xirimita i dolçaina per tot el poble, balls de cabuts, escampà de caramels; molts, molts xiquets i xiquetes, alegria, risses, la gent major que eixia al carrer en sentir l’algaravia; què passa?, quina festa és hui? Tot el poble se n’assabentà. Alguns, fins i tot, tancaren portes i pegaren darrere. A la plaça que anaven a donar-li nom, una senyera cobria la placa. Al so de la Moixaranga, la senyora Alcaldessa i el senyor Regidor de Cultura la destaparen. Aplaudiments i admiració, perquè la làpida, certament, és preciosa. Tot seguit, un breu parlament per la senyora Regidora d’Educació i s’hi diposità una corona de llorer.
L’acte acabà a l’hora de dinar, amb una actuació del grup Goliard, amb peces musicals de l’època de Jaume I. Mentre, poguérem visitar l’exposició de manualitats medievals que al llarg de la setmana els xiquets i les xiquetes havien treballat en els tallers organitzats. Una petitoneta mascletà posà el punt final. Estic ben satisfet de la festa que el meu poble li dedicà el 2 de febrer al rei Jaume. Llàstima que, segons sembla, no tingué massa repercussió a la resta del país -una altra oportunitat perduda-, excepció feta a la ciutat de València on es bolcaren, de manera incomprensible, però que me n’alegre molt. Espere que no siga pur electoralisme i siga més fruit de l’estima cap a la nostra història i cap al nostre poble.