1.1.

No esta d’acord amb l’actuació de l’engany a en Manelic i li diu a en Sebastià.
En Tomàs es un personatge mesquí, dominat per l’amo Sebastià, i es incapaç de dir la veritat, sempre fa el que vol el amo.

1.2.
En Sebastià a en Tomàs el tracta de vos.
El Sebastià a en Xeixa el tracta de tu.
El Xeixa al Sebastià el tracta de vos.
El Tomàs a en Sebastià el tracta de vos.
Tomàs a en Xeixa el tracta de tu.

1.3.
a)
No m’ho digueu malagraït
Pegueu-me!
Ho teniu

b)
Esta dolgut i li diu que es retiri.
Es planta davant d’en Sebastià.
Li retorna el menyspreu.

1.4.

-SEBASTIÀ: Au, Xeixa, a casament. Ordre

-TOMÀS: Que m’han posat en unes grans confusions i en unes grans angúnies; veus-ho aquí. I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià! Titubeig

-TOMÀS: Eh que no hi ha res, Sebastià? súplica

-XEIXA: No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu amb qui tracteu. Queixa

3. Reflexió lingüística sobre el text

3.1.
I jo us juro que això és cert, i si no, que Déu me condemni. I que ho juri ell si jo dic mentida.

a) subjecte: jo, això, Déu, ell, jo.
b) complement directe: que això és cert, ho.
c) complement indirecte: us.
d) atribut: cert.

3.2.

És la C

3.3.

a) I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí
com que – subordinada adverbial causal

b) Després que et tenen tants anys aquí!…
després que – subordinada adverbial concessiva

c) ni mai que m’ho hagués sigut
mai que – subordinada adverbial concessiva

3.4.

Farcell – embolcall.
Bumbum – Escandol.
Malagraït - Ingrat o desagraït.
Amistança - Amant.

3.5.

Xeixa - [ ∫ ]
Alça! - [ s ]
veus-ho aquí - [z]
fill - [ λ ]
podia - [ đ ]

El dret fou una gran aportació de Roma a la civilització, va suposar la primera recopilació de les normes per a les que deuen complir-se en les relacions entre ciutadans, en diversos aspectes tant privats o públics, familiars, laborals,etc.

Al principi els pares eren els que educaven als filla en les costums, creences, llegendes d’aquesta manera anaven pasan familiarment. La mare ensenyava a llegir i escriure si en sabia i el pare procurava ensenyar les lleis i costums. Amb l’expansió de Roma sobretot al conquistar Grècia van haver canvis en el món educatiu, que consistien en que el familiars amb medis econòmics, posaven un pla d’estudis que consistia que de petits els anava un mestre a casa o bé anaven a l’escola acompanyats d’un esclau. Després de més grans el professor ensenyava geografia, física, història, religió,etc. sempre amb una gran disciplina.

Una altra gran aportació, va ser l’alfabet actual.
Els romans eren politeistes. Durant la Monarquia i els primers temps de República, els Deus estaven directament relacionats amb les activitats agrícoles i en la vida domèstica.

Els romans també van destacar en la tecnologia aplicada, sobretot en agricultura, obres públiques i tecnologia militar com molins hidràulics, sistemes de calefacció central i aïllament contra la humitat en les vivendes, catapultes, ballestes, faros en els ports, i sobre tot, un sistema de construcció de calçades, bordills i clavegueres,etc.

Finalment les construccions romanes més importants foren; els teatres on es representaven obres d’art, els amfiteatres on lluitaven gladiadors, els circs on es feien carreres de carros, les termes on es banyaven i feien gimnàstica i els arcs de triomf que recordaven fets històrics i personatges.

El gènere teatral es divideix en actes, normalment hi trobem una introducció, un nus i un desenllaç, encara que no sempre és així. Cada acte es divideix en escenes, on cada una succeeix en un lloc, temps, unes accions determinades,etc.

Una característica ven diferenciada d’aquest gènere respecte als altres és que el teatre no necessita cap narrador, sinó que els personatges amb el diàleg i les seves accions ens expliquen la història. També una altra diferencia és que el receptor és el públic que va al teatre a veure l’obra, i l’obra esta representada per actors i cada un representa un personatge.

En aquest gènere podem trobar diversos subgèneres com la tragèdia, el drama o la comèdia. La tragèdia sempre té un desenllaç tràgic on sol morir algun personatge estimat. En el drama transcorren un seguit de conflictes tràgics. I en la comèdia hi ha humor i sempre té un final feliç.

Els personatges principals d’aquest llibre són en Sebastià, en Manelic i la Marta. En Sebastià és l’amo de les terres i ell i la Marta sempre han tingut més que una amistat, però en Sebastià necessita casar-se amb una noia rica i la Marta no ho és, aleshores se’n busca una i a la Marta per poder seguir la relació amb ella li prepara un casament de conveniència amb en Manelic. Però en Manelic no te ni idea del muntatge.

Al principi la Marta no estima a en Manelic perquè creu que forma part del muntatge, i com ha de ser per estar disposat a casar-se amb ella en aquestes circumstancies, però a mesura que avança la història s’adona que en Manelic és un bon home i que no sap res sobre el que havia muntat en Sebastià.
Quan en Manelic enxampa a la Marta i en Sebastià li agafa tanta ràbia que mata a en Sebastià.

Finalment la Marta i en Manelic segueixen la seva relació perquè s’enamoren de veritat i marxen a la terra alta.

Hi ha diversos tipus de text narratius, en el camp literari, la narració es torba en texto de ficció com novel•les, relats, llegendes; o bé en textos que recorden el que ha succeït com llibres de memòries,biografies, poesia… Els altres camps de expressió, són textos narratius les notícies, reportatges, cròniques,etc., que apareixen en els mitjans de comunicació, tant en forma oral com escrita.

Podem observar diversos elements que s’han de tenir en compte en una narració literària com temps, espai, personatges, narrador, etc. Hi ha tres parts remarcades en una narració: plantejament, nus i resolució. En el plantejament es presenta la situació inicial d’acció (espai, temps i personatges). En el nus es desenvolupen els fets, els quals provoquen un conflicte. I en la resolució s’arriba al desenllaç del conflicte.

Les oracions que més s’utilitzen són les predicatives, amb verb d’acció. El temps verbal que més representatiu és el passat. Els adverbis i locucions adverbials de temps i de lloc serveixen per situa les conseqüències de la narració.

Hi ha problemes científics que nomes els podem comprovar amb proves, i si no les podem fer no cal ni intentar comprovar-les. Un exemple és si existeix o no el big bang, alguns experts diuen que és l’origen del univers, però amb el mitjans que tenim avui per vull no ens es possible saber que hi havia abans, pot ser una esfera va anar creixent i es va formar l’univers o v sorgir del buit…En canvi hi ha d’altres opinen que estem en un pas intermedi al llarg del temps. No hi h cap manera de esbrinar-ho.

1.2.

No ho podem admetre com hipòtesis científica ja que es tindrien que poder comprovar de forma empírica, i no hi ha cap forma de verificar la teoria de que existeix el big bang.

1.3.

comprovar - verificar
plantejar - suscitar
intentar - tractar de
esbrinar - descobrir
imaginar - percebre
caminar – anar

1.4.

a) 1ª Pot ser- perífrasi verbal.
Verb poder més elñ verb ser de “és possible”.
2ª Potser- adverbi.

b) Tant el pot ser com el potser indiquen possibilitat.

3.1.

a)
1 - intentar saber què hi havia abans del big bang
2- saber què hi havia abans del big bang ( CD verb intentar)
3- què hi havia abans del big bang (CD verb saber)

b)
Subjecte OP: 1ª oració
Subjecte 1ª oració: nosaltres
Subjecte 2ª oració: nosaltres
3ª oració no té subjecte, perquè el verb hi havia és impersonal.

c)
Amb els nostres mitjans actuals (CCI) completament (CCM ) abans del big bang (CCT)

3.2. d)

3.3.
Si la hipòtesi és certa – Oració Subordinada Interrogativa de CD.
Si no podem fer proves per comprovar la hipótesis – Oració Subordinda adverbial condicional.
Si és que aquest big bang es va produir – Oració Subordinda adverbial condicional.

3.4.

Plantejar: [Z]
mitjans: [dZ] expandeix: [ks] estigués: [g]

El pare del noi esta acostumat a dir sentències sobre temes actuals. Al noi abans li agradava discutir-li amb arguments i marejar-lo, però ara que el veu menys prefereix no fer-ho. Avui mentre el pare es prenia el cafè com sempre, ha dit una frase <>, mentre anava amb el tren cap a València, aquesta frase ha fet reflexionar al noi i fer-li pensar si realment tots tenim un preu i quin és el seu.

1.2.

a) El més poderós sempre esta per sobre del més dèbil.

b) Si una persona depèn d’un altra, no té la independència per fer el que vol.

1.3.

•Traspuen – manifesten
•Rutlla – funcionar
•Em ballava pel cap – no se m’oblidava
•Em sàpiga greu – em faci sentir malament

1.4.

a) En canvi – indica oposició entre l’oració anterior i la posterior.
Doncs – indica conseqüència.

b) En canvi - però
Doncs – per tant

3.1.

Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera

a)
1. Fa anys - oració subordinada de temps.
2. M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera - oració principal.
3. Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera - oració subordinada de subjecte.
4. Que el treien de polleguera - oració subordinada de relatiu “arguments”.

b)
1. Subjecte: Oració impersonal
2. Subjecte: Oració 3 (Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera)
3. Subjecte: (jo) implícit.
4. Subjecte: (que) que es refereix a “arguments”.

c) Verbs intransitius: Agradar i discutir, perquè no tenen CD.

d) Pronoms febles:
- M’agradava (CI)
- Discutir-hi: (CR preposicional “amb”)
- El treien (CD)

3.2. ->C.

3.4.
-Rellotge [dZ].
-Mateix to [∫].
-Peix gros [Z].
-Cotxe [t∫].
-Vaig obrir [dZ].

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra
en aquesta llengua pocs t’han parlat
en l’altra, massa.

T’han parlat massa dels saguntins
i dels que per la pàtria moren
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang,
vida pels d’ara i pels que vindran
vessada és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure
tràgica duies a morts els fills,
te satisfeies d’honres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens
dels fills que duies a que morissin
somrients marxaven cap a l’atzar
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva
pensa en la vida que tens entorn
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!

Tenim tendència a relacionar la poesia amb temes amorosos, quan en la poesia trobem altres temes o sentiments com ara la soledat, nostàlgia , fracàs, etc. L poesia s’escriu en vers ja que realitza diverses tècniques per aconseguir una bona estètica i cridar l’atenció del lector.

Característiques de la seva estructura són la mètrica que estableix rima, versos i estrofes. Encara i així hi ha molts versos que no tenen rima.

La poesia és el gènere on l’autor expressa els seus sentiments i utilitza diversos recursos que fa que la poesia tingui una bellesa especial, gràcies això, es crida l’atenció del lector.