La cultura romana fou el resultat d’un gran intercanvi entre civilitzacions diferents; la cultura grega o les desarrollades en orient com la Mesopotàmia i Egipte, aquestes van contribuir a formar la cultura i l’art dels romans. Un dels vehicles que més va contribuir en la universalització de l cultura romana, que ràpidament va ser de tot l’imperi, el llatí com a llengua comuna a tot els pobles sotmesos a Roma.

El dret fou una gran aportació de Roma a la civilització, va suposar la primera recopilació de les normes per a les que deuen complir-se en les relacions entre ciutadans, en diversos aspectes tant privats o públics, familiars, laborals,etc.

Al principi els pares eren els que educaven als filla en les costums, creences, llegendes d’aquesta manera anaven pasan familiarment. La mare ensenyava a llegir i escriure si en sabia i el pare procurava ensenyar les lleis i costums. Amb l’expansió de Roma sobretot al conquistar Grècia van haver canvis en el món educatiu, que consistien en que el familiars amb medis econòmics, posaven un pla d’estudis que consistia que de petits els anava un mestre a casa o bé anaven a l’escola acompanyats d’un esclau. Després de més grans el professor ensenyava geografia, física, història, religió,etc. sempre amb una gran disciplina.

Una altra gran aportació, va ser l’alfabet actual.
Els romans eren politeistes. Durant la Monarquia i els primers temps de República, els Deus estaven directament relacionats amb les activitats agrícoles i en la vida domèstica.

Els romans també van destacar en la tecnologia aplicada, sobretot en agricultura, obres públiques i tecnologia militar com molins hidràulics, sistemes de calefacció central i aïllament contra la humitat en les vivendes, catapultes, ballestes, faros en els ports, i sobre tot, un sistema de construcció de calçades, bordills i clavegueres,etc.

Finalment les construccions romanes més importants foren; els teatres on es representaven obres d’art, els amfiteatres on lluitaven gladiadors, els circs on es feien carreres de carros, les termes on es banyaven i feien gimnàstica i els arcs de triomf que recordaven fets històrics i personatges.

El més destacat del gènere teatral és que presenta uns conflictes a través de diversos personatges que desenvolupen un argument mitjançant un diàleg.

El gènere teatral es divideix en actes, normalment hi trobem una introducció, un nus i un desenllaç, encara que no sempre és així. Cada acte es divideix en escenes, on cada una succeeix en un lloc, temps, unes accions determinades,etc.

Una característica ven diferenciada d’aquest gènere respecte als altres és que el teatre no necessita cap narrador, sinó que els personatges amb el diàleg i les seves accions ens expliquen la història. També una altra diferencia és que el receptor és el públic que va al teatre a veure l’obra, i l’obra esta representada per actors i cada un representa un personatge.

En aquest gènere podem trobar diversos subgèneres com la tragèdia, el drama o la comèdia. La tragèdia sempre té un desenllaç tràgic on sol morir algun personatge estimat. En el drama transcorren un seguit de conflictes tràgics. I en la comèdia hi ha humor i sempre té un final feliç.

En el llibre de Terra baixa queden molt marcades les diferencies que hi ha entre les societats.
La Terra baixa representa la societat nova que poc a poc va naixent, aquí els homes son dolents i hipòcrites. En canvi la terra alta simbolitza el lloc on tot segueix igual i els homes són bons.

Els personatges principals d’aquest llibre són en Sebastià, en Manelic i la Marta. En Sebastià és l’amo de les terres i ell i la Marta sempre han tingut més que una amistat, però en Sebastià necessita casar-se amb una noia rica i la Marta no ho és, aleshores se’n busca una i a la Marta per poder seguir la relació amb ella li prepara un casament de conveniència amb en Manelic. Però en Manelic no te ni idea del muntatge.

Al principi la Marta no estima a en Manelic perquè creu que forma part del muntatge, i com ha de ser per estar disposat a casar-se amb ella en aquestes circumstancies, però a mesura que avança la història s’adona que en Manelic és un bon home i que no sap res sobre el que havia muntat en Sebastià.
Quan en Manelic enxampa a la Marta i en Sebastià li agafa tanta ràbia que mata a en Sebastià.

Finalment la Marta i en Manelic segueixen la seva relació perquè s’enamoren de veritat i marxen a la terra alta.

La narració consisteix en un relat en prosa ja pot ser escrit o oral.
Narrar consisteix a relatar uns esdeveniments reals, versemblants o imaginaris, amb la finalitat d’entretenir o informar.

Hi ha diversos tipus de text narratius, en el camp literari, la narració es torba en texto de ficció com novel•les, relats, llegendes; o bé en textos que recorden el que ha succeït com llibres de memòries,biografies, poesia… Els altres camps de expressió, són textos narratius les notícies, reportatges, cròniques,etc., que apareixen en els mitjans de comunicació, tant en forma oral com escrita.

Podem observar diversos elements que s’han de tenir en compte en una narració literària com temps, espai, personatges, narrador, etc. Hi ha tres parts remarcades en una narració: plantejament, nus i resolució. En el plantejament es presenta la situació inicial d’acció (espai, temps i personatges). En el nus es desenvolupen els fets, els quals provoquen un conflicte. I en la resolució s’arriba al desenllaç del conflicte.

Les oracions que més s’utilitzen són les predicatives, amb verb d’acció. El temps verbal que més representatiu és el passat. Els adverbis i locucions adverbials de temps i de lloc serveixen per situa les conseqüències de la narració.