Judit Martinez

Català 2n batxillerat nocturn

Arxius per 'Redaccions 2' Categoria

07 El gènere poètic. Algunes característiques

Enviat per juditmartinez el dia 29th Febrer 2008

El gènere poètic es distingeix ja que transmet emocions i sentiments que té l’autor. En la poesia predomina la subjectivitat ja que el autor transmet tot el que sent. L’ús de tots aquets recursos fan que el lector es tingui que esforçar molt més per poder entendre la poesia.

Tenim tendència a relacionar la poesia amb temes amorosos, quan en la poesia trobem altres temes o sentiments com ara la soledat, nostàlgia , fracàs, etc. L poesia s’escriu en vers ja que realitza diverses tècniques per aconseguir una bona estètica i cridar l’atenció del lector.

Característiques de la seva estructura són la mètrica que estableix rima, versos i estrofes. Encara i així hi ha molts versos que no tenen rima.

La poesia és el gènere on l’autor expressa els seus sentiments i utilitza diversos recursos que fa que la poesia tingui una bellesa especial, gràcies això, es crida l’atenció del lector.

Dins de Redaccions 2 | Sense comentaris »

06 Joan Maragall i el Modernisme

Enviat per juditmartinez el dia 29th Febrer 2008

El modernisme literari és un corrent literari que apareix a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del segle XX. Hi ha varies opinions sobre els orígens que té, uns pensen que ve de França i uns altres que prové de hispanoamèrica.
Les seves característiques més principals són que es caracteritza per la presencia de la musicalitat, de la natura i la buscada de la bellesa.

Un dels principals modernistes va ser Joan Maragall, la seva poesia esta dividida en dues etapes amb vitalisme i decadentisme. En la primera etapa vitalista entre el 1888 i el 1893 publicà el seu primer gran poema L’oda infinita (1888), a partí d’aquí comença a ser conegut i admirat, i entre 1894 i 1895 viu una etapa decadentista deixant-se portar per el que es portava en el moment.

Durant la segona etapa vitalista es distancià del modernisme i es converteix en un autor consagrat, on publicà visions i cants. A continuació del 1906 al 1909 trobem la segona etapa decadentista on sofreix una depressió a causa de la incomprensió que pateix. Desprès torna a recuperar el individualisme i vitalisme perduts.

En conclusió Joan Maragall posseeix una de les temàtiques més extenses, ja que conté tot tipus de temes de la poesia. La natura per a ell era un dels temes on podem observar el seu vitalisme, on sempre treia tot lo positiu d’ell mateix.

Dins de Redaccions 2 | Sense comentaris »

05 Característiques lingüístiques bàsiques dels textos científics

Enviat per juditmartinez el dia 20th Gener 2008

Tots els coneixements científics als que quals s’ha anat arribant s’han dividit en científics, que tenen com a objectiu l’estudi de la realitat i en humanitats centrades en l’estudi del ésser humà.

La ciència intenta donar afirmacions universals. Aquestes afirmacions han de tenir: objectivitat amb desinterès per l’agent (el se de la passiva i el ser) d’aquesta manera amb l’absència de l’element personal aconseguim que l’atenció es centri en el objecte, també podem observar entonació enunciativa, ús del indicatiu i del present. Han de ser reals amb llenguatge precís i clar, que s’aconsegueix amb oracions ben construïdes, ordenades i sense sobreentesos. Es dona cohesió gràcies a marcadors textuals que ordenen el contingut i estableixen relació entre les idees, i amb la repetició aconseguim la precisa comprensió del text. Tenen funció referencial ja que l’objectiu és informar. A nivell lèxic hi trobem termes unívoques (paraules amb un sol significat) que serveixen per evitar l’ambigüitat i sense elements subjectius. Gràcies als avenços tecnològics és molt important la creació de terminologies que generen abundants neologismes a partir de prestams (llengües clàssiques grec i llatí), prestams (llengües modernes), derivació i composició (paraules formades per mecanismes propis de la llengua), sigles i acrònims (ADN àcid desoxiribonucleic, PC personal computer…) i per últim paraules de la llengua normal que s’utilitzen amb un sentit molt precís ( benigne en medicina, àcid i gel en química, força i rapidesa en física)

Els textos científics i tècnics cada cop són més abundants a causa del gran avenç de la ciència i tecnologia en l’actualitat. La seva funció és transmitir coneixements objectius sobre la realitat, com ja he dit els textos científics expliquen la realitat, en canvi, els textos tècnics apliquen els coneixements de la ciència per actuar sobre la realitat.

Dins de Redaccions 2 | 1 comentari »

04 El paper de la ciència en la societat actual

Enviat per juditmartinez el dia 15th Gener 2008

La societat en que vivim esta molt lligada a la ciència, ja que en la vida quotidiana depenem  d’ella, sobretot ho podem observar en les comoditats que tenim gràcies a la ciència, sense ella la vida ens resultaria molt més difícil.

La ciència ens és present cada dia en tots els àmbits. A causa de no saber-la utilitza adequadament ens a portat al canvi climàtic, però també ens a facilitat molt la vida mitjançant molts aparells com ara electrodomèstic, transports, etc que fan de la nostra qualitat de vida molt millor. Més a més els electrodomèstics van alliberar a la dona de les feines de casa i la va ajudar a poder treballar fora de casa.

Però aquests també han perjudicat molt, com per exemple en els avenços d’armament que han fet que les guerres siguin cada cop més perilloses i agressives. Abans les guerres es feien amb armes com l’arc amb les fletxes, cosa que ara hi ha armes químiques i nuclears que maten a molta més gent i contaminen.

En conclusió no podríem viure sense la ciència, perquè ja ens hem acostumat a portar un estil de vida molt còmode, però hem d’intentar evitar aspectes negatius, es a dir, hem d’aprendre a utilitzar-la adequadament.

Dins de Redaccions 2 | 1 comentari »

03 El conte com a gènere literari

Enviat per juditmartinez el dia 15th Gener 2008

El conte és un relat breu de fets normalment imaginaris, de caràcter narratiu i amb un llenguatge senzill, sobretot cal tenir en compte el llenguatge utilitzat segons a qui sigui narrat.

Podem observar dos tipus de contes. Conte popular sol ser anònim i presenta diversos relats com per exemple les llegendes on la historia és  enfocada en un àmbit històric amb bastants elements imaginaris. O també trobem la rondalla adreçat a un públic infantil on es mesclen elements reals i fantàstics.Aquest tipus de conte popular sempre és de forma oral, per aquest motiu a anat evolucionant, ja que cada persona va fent petites variacions quan el narra.

L’altre tipus de conte és el literari, aquí l’autor és conegut i aquest escriu una breu història amb pocs personatges de caràcter planer, ja que la història al ser breu no permet personatges rodons o complexos, es a dir, personatges que van canviant mentre es desenvolupa el relat. La finalitat del conte és fer pensar al lector sobre el tema de la lectura per fer-lo arriba a una conclusió moral.

En conclusió, el conte és una novel·la molt breu fonamentalment adreçada als nens, però també podem trobar d’alguns per a adults.

Dins de Redaccions 2 | 1 comentari »

02 És veritat que tots tenim un preu?

Enviat per juditmartinez el dia 15th Gener 2008

Dins de Redaccions 2 | 1 comentari »

01. Textos científics i textos de divulgació científica

Enviat per juditmartinez el dia 15th Gener 2008

 Tan  els textos científics com els divulgatius són textos explicatius o expositius.Aquests tenen com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un mateix tema. tenen en comú el tema del qual tracten, la diferència principal és el públic al qual van destinats.

Tots dos tenen la mateixa estructura, on trobem: la introducció, és on es presenta el tema que es tractarà i si és necessari es fa referència als motius que han conduit a tractar-lo. Desenvolupament, on s’explica detalladament la informació amb les diferents parts que tingui el tema, de manera clara i ordenada. És la part més densa de l‘exposició. I per últim la conclusió o/i resum on es resumeixen tots els conceptes dits anteriorment, es fa una valoració de la informació donada i es dona la conclusió on s’ha arribat.

Aquests textos no volen convèncer a ningú, només esposar i explicar Els textos científics solen ser argumentatius ja que pretenen aportar nous coneixements mentre que els de divulgació són explicatius ja que pretenen divulgar la ciència entre un públic no especialista.  per tant  La informació que es dona és neutra i objectiva, el temps verbal que s’utilitza és el present d’indicatiu, però no s’elimina l’ús dels passats. Tenen molt en compte el lèxic que s’utilitza per que no es produeixi ninguna cap ambigüitat. Amb els connectors i conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts del text i a més s’assegura la cohesió del discurs. També podem trobar exposició escrita (esquemes, gràfics,títol, subtítol…) i exposició oral, en aquesta per assegurar que els receptors capten el que s’explica es poden utilitzar gràfics, projeccions, etc. També hi ha repetició dels punts clau per tal de que els oients no perdin el fil de l’exposició. A aquesta exposició oral la podem anomenar conferència, text que ha estat escrit prèviament i que es llegeix amb molt poca improvisació.

També hi trobem algunes diferencies entre els científics i els divulgatius en el lèxic , anomenem al text científic, especialitzat, que quan va adreçat a un públic de experts i per tant s’utilitzen termes, en canvi, en el text de caràcter divulgatiu que s’adreça a un públic ampli, utilitzant s’utilitzarà un vocabulari a l’abast de tothom.

 Tan  els textos científics com els divulgatius són textos explicatius o expositius.Aquests tenen com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un mateix tema

Tots dos tenen la mateixa estructura, on trobem: la introducció, és on es presenta el tema que es tractarà i si és necessari es fa referència als motius que han conduit a tractar-lo. Desenvolupament, on s’explica detalladament la informació amb les diferents parts que tingui el tema, de manera clara i ordenada. És la part més densa de l‘exposició. I per últim la conclusió o/i resum on es resumeixen tots els conceptes dits anteriorment, es fa una valoració de la informació donada i es dona la conclusió on s’ha arribat.

Aquests textos no volen convèncer a ningú, només esposar i explicar, per tant la informació que es dona és neutra i objectiva, el temps verbal que s’utilitza és el present d’indicatiu, però no s’elimina l’ús dels passats. Tenen molt en compte el lèxic que s’utilitza per que no es produeixi ninguna ambigüitat. Amb els connectors i conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts del text i a més s’assegura la cohesió del discurs. També podem trobar exposició escrita (esquemes, gràfics,títol, subtítol…) i exposició oral, en aquesta per assegurar que els receptors capten el que s’explica es poden utilitzar gràfics, projeccions, etc. També hi ha repetició dels punts clau per tal de que els oients no perdin el fil de l’exposició. A aquesta exposició oral la podem anomenar conferència, text que ha estat escrit prèviament i que es llegeix amb molt poca improvisació.

També hi trobem algunes diferencies entre els científics i els divulgatius, anomenem al text científic, especialitzat, que va adreçat a un públic de experts i per tant s’utilitzen termes, en canvi en el text de caràcter divulgatiu s’adreça a un públic ampli, utilitzant un vocabulari a l’abast de tothom.

Dins de Redaccions 2 | 1 comentari »