1. COMPRENSIÓ

1.1.

No esta d’acord amb l’actuació de l’engany a en Manelic i li diu a en Sebastià.
En Tomàs es un personatge mesquí, dominat per l’amo Sebastià, i es incapaç de dir la veritat, sempre fa el que vol el amo.

1.2.
En Sebastià a en Tomàs el tracta de vos.
El Sebastià a en Xeixa el tracta de tu.
El Xeixa al Sebastià el tracta de vos.
El Tomàs a en Sebastià el tracta de vos.
Tomàs a en Xeixa el tracta de tu.

1.3.
a)
No m’ho digueu malagraït
Pegueu-me!
Ho teniu

b)
Esta dolgut i li diu que es retiri.
Es planta davant d’en Sebastià.
Li retorna el menyspreu.

1.4.

-SEBASTIÀ: Au, Xeixa, a casament. Ordre

-TOMÀS: Que m’han posat en unes grans confusions i en unes grans angúnies; veus-ho aquí. I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià! Titubeig

-TOMÀS: Eh que no hi ha res, Sebastià? súplica

-XEIXA: No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu amb qui tracteu. Queixa

3. Reflexió lingüística sobre el text

3.1.
I jo us juro que això és cert, i si no, que Déu me condemni. I que ho juri ell si jo dic mentida.

a) subjecte: jo, això, Déu, ell, jo.
b) complement directe: que això és cert, ho.
c) complement indirecte: us.
d) atribut: cert.

3.2.

És la C

3.3.

a) I com que jo d’aquest casament he vingut a ser com lo pare i lo padrí
com que – subordinada adverbial causal

b) Després que et tenen tants anys aquí!…
després que – subordinada adverbial concessiva

c) ni mai que m’ho hagués sigut
mai que – subordinada adverbial concessiva

3.4.

Farcell – embolcall.
Bumbum – Escandol.
Malagraït - Ingrat o desagraït.
Amistança - Amant.

3.5.

Xeixa - [ ∫ ]
Alça! - [ s ]
veus-ho aquí - [z]
fill - [ λ ]
podia - [ đ ]

La cultura romana fou el resultat d’un gran intercanvi entre civilitzacions diferents; la cultura grega o les desarrollades en orient com la Mesopotàmia i Egipte, aquestes van contribuir a formar la cultura i l’art dels romans. Un dels vehicles que més va contribuir en la universalització de l cultura romana, que ràpidament va ser de tot l’imperi, el llatí com a llengua comuna a tot els pobles sotmesos a Roma.

El dret fou una gran aportació de Roma a la civilització, va suposar la primera recopilació de les normes per a les que deuen complir-se en les relacions entre ciutadans, en diversos aspectes tant privats o públics, familiars, laborals,etc.

Al principi els pares eren els que educaven als filla en les costums, creences, llegendes d’aquesta manera anaven pasan familiarment. La mare ensenyava a llegir i escriure si en sabia i el pare procurava ensenyar les lleis i costums. Amb l’expansió de Roma sobretot al conquistar Grècia van haver canvis en el món educatiu, que consistien en que el familiars amb medis econòmics, posaven un pla d’estudis que consistia que de petits els anava un mestre a casa o bé anaven a l’escola acompanyats d’un esclau. Després de més grans el professor ensenyava geografia, física, història, religió,etc. sempre amb una gran disciplina.

Una altra gran aportació, va ser l’alfabet actual.
Els romans eren politeistes. Durant la Monarquia i els primers temps de República, els Deus estaven directament relacionats amb les activitats agrícoles i en la vida domèstica.

Els romans també van destacar en la tecnologia aplicada, sobretot en agricultura, obres públiques i tecnologia militar com molins hidràulics, sistemes de calefacció central i aïllament contra la humitat en les vivendes, catapultes, ballestes, faros en els ports, i sobre tot, un sistema de construcció de calçades, bordills i clavegueres,etc.

Finalment les construccions romanes més importants foren; els teatres on es representaven obres d’art, els amfiteatres on lluitaven gladiadors, els circs on es feien carreres de carros, les termes on es banyaven i feien gimnàstica i els arcs de triomf que recordaven fets històrics i personatges.

El més destacat del gènere teatral és que presenta uns conflictes a través de diversos personatges que desenvolupen un argument mitjançant un diàleg.

El gènere teatral es divideix en actes, normalment hi trobem una introducció, un nus i un desenllaç, encara que no sempre és així. Cada acte es divideix en escenes, on cada una succeeix en un lloc, temps, unes accions determinades,etc.

Una característica ven diferenciada d’aquest gènere respecte als altres és que el teatre no necessita cap narrador, sinó que els personatges amb el diàleg i les seves accions ens expliquen la història. També una altra diferencia és que el receptor és el públic que va al teatre a veure l’obra, i l’obra esta representada per actors i cada un representa un personatge.

En aquest gènere podem trobar diversos subgèneres com la tragèdia, el drama o la comèdia. La tragèdia sempre té un desenllaç tràgic on sol morir algun personatge estimat. En el drama transcorren un seguit de conflictes tràgics. I en la comèdia hi ha humor i sempre té un final feliç.