1.1.

Hi ha problemes científics que nomes els podem comprovar amb proves, i si no les podem fer no cal ni intentar comprovar-les. Un exemple és si existeix o no el big bang, alguns experts diuen que és l’origen del univers, però amb el mitjans que tenim avui per vull no ens es possible saber que hi havia abans, pot ser una esfera va anar creixent i es va formar l’univers o v sorgir del buit…En canvi hi ha d’altres opinen que estem en un pas intermedi al llarg del temps. No hi h cap manera de esbrinar-ho.

1.2.

No ho podem admetre com hipòtesis científica ja que es tindrien que poder comprovar de forma empírica, i no hi ha cap forma de verificar la teoria de que existeix el big bang.

1.3.

comprovar - verificar
plantejar - suscitar
intentar - tractar de
esbrinar - descobrir
imaginar - percebre
caminar – anar

1.4.

a) 1ª Pot ser- perífrasi verbal.
Verb poder més elñ verb ser de “és possible”.
2ª Potser- adverbi.

b) Tant el pot ser com el potser indiquen possibilitat.

3.1.

a)
1 - intentar saber què hi havia abans del big bang
2- saber què hi havia abans del big bang ( CD verb intentar)
3- què hi havia abans del big bang (CD verb saber)

b)
Subjecte OP: 1ª oració
Subjecte 1ª oració: nosaltres
Subjecte 2ª oració: nosaltres
3ª oració no té subjecte, perquè el verb hi havia és impersonal.

c)
Amb els nostres mitjans actuals (CCI) completament (CCM ) abans del big bang (CCT)

3.2. d)

3.3.
Si la hipòtesi és certa – Oració Subordinada Interrogativa de CD.
Si no podem fer proves per comprovar la hipótesis – Oració Subordinda adverbial condicional.
Si és que aquest big bang es va produir – Oració Subordinda adverbial condicional.

3.4.

Plantejar: [Z]
mitjans: [dZ] expandeix: [ks] estigués: [g]

1.1.

El pare del noi esta acostumat a dir sentències sobre temes actuals. Al noi abans li agradava discutir-li amb arguments i marejar-lo, però ara que el veu menys prefereix no fer-ho. Avui mentre el pare es prenia el cafè com sempre, ha dit una frase <>, mentre anava amb el tren cap a València, aquesta frase ha fet reflexionar al noi i fer-li pensar si realment tots tenim un preu i quin és el seu.

1.2.

a) El més poderós sempre esta per sobre del més dèbil.

b) Si una persona depèn d’un altra, no té la independència per fer el que vol.

1.3.

•Traspuen – manifesten
•Rutlla – funcionar
•Em ballava pel cap – no se m’oblidava
•Em sàpiga greu – em faci sentir malament

1.4.

a) En canvi – indica oposició entre l’oració anterior i la posterior.
Doncs – indica conseqüència.

b) En canvi - però
Doncs – per tant

3.1.

Fa anys, m’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera

a)
1. Fa anys - oració subordinada de temps.
2. M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera - oració principal.
3. Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera - oració subordinada de subjecte.
4. Que el treien de polleguera - oració subordinada de relatiu “arguments”.

b)
1. Subjecte: Oració impersonal
2. Subjecte: Oració 3 (Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera)
3. Subjecte: (jo) implícit.
4. Subjecte: (que) que es refereix a “arguments”.

c) Verbs intransitius: Agradar i discutir, perquè no tenen CD.

d) Pronoms febles:
- M’agradava (CI)
- Discutir-hi: (CR preposicional “amb”)
- El treien (CD)

3.2. ->C.

3.4.
-Rellotge [dZ].
-Mateix to [∫].
-Peix gros [Z].
-Cotxe [t∫].
-Vaig obrir [dZ].

ODA A ESPANYA

Escolta, Espanya, la veu d’un fill
que et parla en llengua no castellana
parlo en la llengua que m’ha donat
la terra aspra
en aquesta llengua pocs t’han parlat
en l’altra, massa.

T’han parlat massa dels saguntins
i dels que per la pàtria moren
les teves glòries i els teus records,
records i glòries només de morts
has viscut trista.

Jo vull parlar-te molt altrament.
Per què vessar la sang inútil?
Dins de les venes vida és la sang,
vida pels d’ara i pels que vindran
vessada és morta.

Massa pensaves en ton honor
i massa poc en el teu viure
tràgica duies a morts els fills,
te satisfeies d’honres mortals,
i eren tes festes els funerals,
oh trista Espanya!

Jo he vist els barcos marxar replens
dels fills que duies a que morissin
somrients marxaven cap a l’atzar
i tu cantaves vora del mar
com una folla.

On són els barcos? On són els fills?
Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava
tot ho perderes, no tens ningú.
Espanya, Espanya, retorna en tu,
arrenca el plor de mare!

Salva’t, oh!, salva’t de tant de mal
que el plo’ et torni feconda, alegre i viva
pensa en la vida que tens entorn
aixeca el front,
somriu als set colors que hi ha en els núvols.

On ets, Espanya? no et veig enlloc.
No sents la meva veu atronadora?
No entens aquesta llengua que et parla entre perills?
Has desaprès d’entendre an els teus fills?
Adéu, Espanya!