Judit Martinez

Tots els coneixements científics als que quals s’ha anat arribant s’han dividit en científics, que tenen com a objectiu l’estudi de la realitat i en humanitats centrades en l’estudi del ésser humà.

La ciència intenta donar afirmacions universals. Aquestes afirmacions han de tenir: objectivitat amb desinterès per l’agent (el se de la passiva i el ser) d’aquesta manera amb l’absència de l’element personal aconseguim que l’atenció es centri en el objecte, també podem observar entonació enunciativa, ús del indicatiu i del present. Han de ser reals amb llenguatge precís i clar, que s’aconsegueix amb oracions ben construïdes, ordenades i sense sobreentesos. Es dona cohesió gràcies a marcadors textuals que ordenen el contingut i estableixen relació entre les idees, i amb la repetició aconseguim la precisa comprensió del text. Tenen funció referencial ja que l’objectiu és informar. A nivell lèxic hi trobem termes unívoques (paraules amb un sol significat) que serveixen per evitar l’ambigüitat i sense elements subjectius. Gràcies als avenços tecnològics és molt important la creació de terminologies que generen abundants neologismes a partir de prestams (llengües clàssiques grec i llatí), prestams (llengües modernes), derivació i composició (paraules formades per mecanismes propis de la llengua), sigles i acrònims (ADN àcid desoxiribonucleic, PC personal computer…) i per últim paraules de la llengua normal que s’utilitzen amb un sentit molt precís ( benigne en medicina, àcid i gel en química, força i rapidesa en física)

Els textos científics i tècnics cada cop són més abundants a causa del gran avenç de la ciència i tecnologia en l’actualitat. La seva funció és transmitir coneixements objectius sobre la realitat, com ja he dit els textos científics expliquen la realitat, en canvi, els textos tècnics apliquen els coneixements de la ciència per actuar sobre la realitat.