Tan els textos científics com els divulgatius són textos explicatius o expositius.Aquests tenen com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un mateix tema. tenen en comú el tema del qual tracten, la diferència principal és el públic al qual van destinats.
Tots dos tenen la mateixa estructura, on trobem: la introducció, és on es presenta el tema que es tractarà i si és necessari es fa referència als motius que han conduit a tractar-lo. Desenvolupament, on s’explica detalladament la informació amb les diferents parts que tingui el tema, de manera clara i ordenada. És la part més densa de l‘exposició. I per últim la conclusió o/i resum on es resumeixen tots els conceptes dits anteriorment, es fa una valoració de la informació donada i es dona la conclusió on s’ha arribat.
Aquests textos no volen convèncer a ningú, només esposar i explicar Els textos científics solen ser argumentatius ja que pretenen aportar nous coneixements mentre que els de divulgació són explicatius ja que pretenen divulgar la ciència entre un públic no especialista. per tant La informació que es dona és neutra i objectiva, el temps verbal que s’utilitza és el present d’indicatiu, però no s’elimina l’ús dels passats. Tenen molt en compte el lèxic que s’utilitza per que no es produeixi ninguna cap ambigüitat. Amb els connectors i conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts del text i a més s’assegura la cohesió del discurs. També podem trobar exposició escrita (esquemes, gràfics,títol, subtítol…) i exposició oral, en aquesta per assegurar que els receptors capten el que s’explica es poden utilitzar gràfics, projeccions, etc. També hi ha repetició dels punts clau per tal de que els oients no perdin el fil de l’exposició. A aquesta exposició oral la podem anomenar conferència, text que ha estat escrit prèviament i que es llegeix amb molt poca improvisació.
També hi trobem algunes diferencies entre els científics i els divulgatius en el lèxic , anomenem al text científic, especialitzat, que quan va adreçat a un públic de experts i per tant s’utilitzen termes, en canvi, en el text de caràcter divulgatiu que s’adreça a un públic ampli, utilitzant s’utilitzarà un vocabulari a l’abast de tothom.
Tan els textos científics com els divulgatius són textos explicatius o expositius.Aquests tenen com a objectiu informar i aportar coneixements sobre un mateix tema
Tots dos tenen la mateixa estructura, on trobem: la introducció, és on es presenta el tema que es tractarà i si és necessari es fa referència als motius que han conduit a tractar-lo. Desenvolupament, on s’explica detalladament la informació amb les diferents parts que tingui el tema, de manera clara i ordenada. És la part més densa de l‘exposició. I per últim la conclusió o/i resum on es resumeixen tots els conceptes dits anteriorment, es fa una valoració de la informació donada i es dona la conclusió on s’ha arribat.
Aquests textos no volen convèncer a ningú, només esposar i explicar, per tant la informació que es dona és neutra i objectiva, el temps verbal que s’utilitza és el present d’indicatiu, però no s’elimina l’ús dels passats. Tenen molt en compte el lèxic que s’utilitza per que no es produeixi ninguna ambigüitat. Amb els connectors i conjuncions s’estableix l’ordre i la progressió de les parts del text i a més s’assegura la cohesió del discurs. També podem trobar exposició escrita (esquemes, gràfics,títol, subtítol…) i exposició oral, en aquesta per assegurar que els receptors capten el que s’explica es poden utilitzar gràfics, projeccions, etc. També hi ha repetició dels punts clau per tal de que els oients no perdin el fil de l’exposició. A aquesta exposició oral la podem anomenar conferència, text que ha estat escrit prèviament i que es llegeix amb molt poca improvisació.
També hi trobem algunes diferencies entre els científics i els divulgatius, anomenem al text científic, especialitzat, que va adreçat a un públic de experts i per tant s’utilitzen termes, en canvi en el text de caràcter divulgatiu s’adreça a un públic ampli, utilitzant un vocabulari a l’abast de tothom.