Enric Prat de la Riva i Francesc Cambó, van destacar en la política catalana del segle XX. La Mancomunitat constituida l’any 1914 va contribuir a millorar la situació de la llengua i cultura catalana. Estava feta per una asamblea amb diputats de Catalunya a les Corts espanyoles i pel consell format per consellers i el President, Prat de la Riva. La Mancomunitat va crear biblioteques, Instituts d’Estudis Catalans, Junta de Museos, etc. Amb la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) la Mancomunitat fou oblidada l’any 1925. Aquesta va dictar decrets que anaven en contra de la llengua catalana, encara i així la llengua es seguia parlant.

La caiguda de Primo de Rivera comporta a la monarquia, que gràcies a les eleccions municipals l’any 1931 van guanyar les forces republicanes, aquí Catalunya va recuperar les institucions de govern, el 1932 va ser aprovat l’Estatut d’Autonomia, el català va tornar a utilitzar-se en la vida pública i com a llengua oficial.

Els resultats de les eleccions del 1931 donaren victòria al líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Masià. Dos dies después va ser proclamada la segona República Espanyola a Madrid (1931-1939). Tres dies més tard els dos nous poders de Madrid i Barcelona van negociar i es va aconseguir el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya amb Francesc Masià com a primer president de la institució. Al morir Francesc Masià l’any 1933 el va substituir Lluis Companys.

El 18 de juliol de 1936 es van alçar les tropes del General Franco contra la República, era el cop d’Estat que van donar lloc a la querra civil espanyola. Al 1938 les tropes del General Franco entraren a Catalunya i el govern franquista va derogar l’Estatut d’Autonomia i les institucions d’autogovern van quedar sense efecte. La llengua catalana ja no era oficial i a sobre era perseguida. La victòria de les tropes de Franco l’any 1939 va portar a la repressió de llibertats públiques, l’execusió d’alguns, preso i exili. El català va haver d’utilitzar-se en la clandestinitat, l’ús de la llengua va ser prohibit, les escoles de la Generlitat foren clausurades, la Universitat va ser desmantellada i ocupada, gran part de professors es van exiliar, les biblioteques públiques i privades van ser clausurades e inclús algunes cremades, l’administració i documents i mitjans de comunicació van ser castellanitzats. Es van difondre propagandas feixistes. La classe mitjana no oblida la seva identitat catalana, per altra banda la burguesía va posar-se del costat dels vencedors i es va castellanitzar.

Després de la mort del dictador (1975) no es va trigar a formr una democràcia. Després d’això s’aprovà la constitució espanyola al 1978 i es restableix la Generalitat provisional de Catalunya al 1977. Tant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya fet el 1979 com l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears s’estableix el català com a llengua oficial. L’ús oficial del català actualment es regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat. Els últims anys l’ensenyament del català ha incrementat. I finalment també ha aparegut en els mitjans de comunicació, com per exemple emisores de ràdio, a la televisió, a la premsa, etc.