Judit Martinez

Del segle XVI al segle XVIII hi troben dos periodes diferets, entre el segle XVI i XVII el català es la llengua que parla la gent, l’administració i l’església, encara que alguns escriptors comencen a escriure en castellà. I al segle XVIII el Decret de Nova Planta suprimeix les institucions catalanes i es prohibeix el català. Aquí comença el conflicte lingüístic amb el castellà que va ser imposat com llengua oficial.

Van començar varies crisi, la política, la decisió ja no és de Barcelona sinó ue la Cort es traslladada a Castella. Hi ha una lluita entre la monarquia i Catalunya, que vol mantenir les seves institucions i la monarquia vol imposar una centralització. La conseqüència va ser la Guerra dels segadors, aquí catalunya perd el Rosselló que s’incorpora a la corona francesa. La crisi econòmica, el Mar Mediterrani es torna insegur a causa de la piratería i l’Atlàntic esdevé el centre del comerç, aleshores les potències europees de l’edat moderna són Atlàntiques, quan les medievals eren mediterrànies. A Catlunya li és imposible comerciar am America perquè la conquista americana la porta el regne de Castella. I la crisi cultural, Barcelona ja no és el centre cultural, els nobles es traslladen a Castella seguien els reis i la Cort.

Durant els segles XI i XVII la llengua que útilitza la gent, l’administració, de l’església i de la major part de la gent de lletres continua sent el català. Alguns escriptors comencen a escriure en castellà, sobretot a València on la virreina Germana de Foix imposà la castellanització del seu entorn. Estan els escriptors que escolleixen el català i els que escolleixen castellà, aquests sólen justificar la seva tria. Alguns diuen que ho fan per fidelitat a la llengua pròpia i els altres per arribar a més gent. Al introduir-se la inquisició i bisbes castellans, fan que el castellà estigui en reduïts àmbits eclesiàstics i en alguna gran celebració. També es perd la consciència de la unitat lingüística i cada vegada es parla més de valencià, mallorquí, tortosí, etc. Finalment com a conseqüència de la incorporació a França s’introdueix el francès al Rosellò.  

La guerra de successió (1705-1714) obre al segle XVIII. La mort de Carles II sense successor farà la confrontació entre els dos candidats al tron español, l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou. Els anglesos tenen por que la unió de Castella i França sigui massa poderosa i acabi dominant europa, aleshores apoyen a l’arxiduc. La pressió dels anglesos, el fet que l’arxiduc s’instal·li llargues temporades a Barcelona, i que defenses el model confederal de la monarquia espanyola faran que tota l’antiga corona d’Aragó li doni suport. La monarquia germànica i deixen de donar suport quan Carles esdevé emperador d’Alemanya, efectivament sense el suport anglès els territoris de la Catalunya Nord es van annexionar a França, pel tractat d Utrecht (1713), els partidiaris de Carles perden força i s’acaba imposant el candidat francès que es compromet a no unir les corones de França i Castella. Un cop proclamat rei Felip V, va promulgar els dectrets de Nova Planta (València i Aragó 1707) Malloca i Piutiüses (1915), Catalunya 1917. Amb aquest decrets desapareixen les insitucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó passen a ser governats per les lleis de Castella. Finalment desapareixen jurídicament els regnes anteriors i es conforma un regne únic que és el Regne d’Espanya.

El Decret de Nova Planta va imposar el castellà a la justícia  i més tard en el sistema educatiu. AL dominar el castellà políticament i socialment el català es dóna un conflicte lingüístic. El castellà s’imposà lentament, com la gent ho desconeixia va continuar parlant català en la seves relacions familiars i comercials. La castellanització començarà per les grans ciutats. Finalment els il·lustrats van acceptar la situació lingüística imposada i utilitzaran el castellà, encara que la literatura popular seguira fent-se en català.