Judit Martinez

Des des de que va haver la Marca Hispànica al segle IX fins al segle XV es produeix una important expansió territorial que comparta també l’expansió del català a nous territoris com Catalunya Nova, País Valencià, Illes,etc. La Normalització lingüística i superació de la diglòssia llatí/català. Al segle XII la gent parla català, però la llengua escrita és el llatí. A partir d’aquí el català guanya nous àmbits d’ús i al segle XV el català és la llengua que parla la gent, la llengua de l’administració i la llengua de la literatura.

La Marca Hispànica va donar origen a Catalunya. L’expansió dels comtats al segle XIII va donar lloc al naixement de la Corona catalano-aragonesa. El pas del llatí al català va ser un procés lent que s’inicia al segle V, es va consolidar al segle IX i no va tenir gran importancia en la presència escrita fins al segle XII. Al segle XV podem dir que té una plena normalització lingüística.

El primer cop que apareixen documents escrits en català arriben a la primera meitat del segle XII. Els primers textos van ser textos de lleis (Forum Iudicum) perquè les noves estructures polítiques necessiten un suport legal. I les Homilies d’Organyà conseqüència del Concili de Tours, l’església va decidir que s’havia de predicar en vulgar.

Els primers poetes catalans escrivien en occità per, la unitat política de Catalunya i Occitània, les similituds lingüístiques i perquè la poesia occitana era el model de prestigi a Europa. Durant el segle XII i XIII l’ocità era l’únic vehicle d’expressio en la poesia , fins que es mantingui la cort a Barcelona es va mantenir aquest fet tot i així els poetes escrivien en un occità més acatalanat. Fins que finalment al segle XV s’imposà el català com a llengua poètica. Ausias March va ser el poeta que va trencar amb l’occità i va utilitza només el català en la seva producció.

La prosa en català comenta amb Ramon Llull al segle XIII és el primer pensador europeu que fa servir una llengua romànica per escriure temes filosòfics, científics i teològics. Ramon Llull vol conseguir convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana, per fer-ho necessita el suport dels seus, escriu en llatí,àrab i català. Es va basà en sintaxi llatina i en la creació de nous mots i adopció de cultismes per crear un model de llengua literària. Aquest model va se seguit per tots els que escrivien en català.

Al segle XIII, Jaime I va crear la Cancelleria Reial, organismo burocràtic de la corona. Les llengües que s’utilitzaven eren l’ l’aragonès (per Aragó), el català (resta de la corona) i el llatí. Aquests model al segle XIV arribarà a tot el territori i serà el model que farà servir tothom.

Amb la conquesta de Nàpols, Alfons el Magnànim fa traslladar la cort, gràcies a això els escriptors de la cort entren en contacte amb el renaixement. València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona. La nova poesia seguix les pautes del renaixement i es supera l’anacronisme que souposava escriure en occità, anava adreçada al públic burgès. El gran poeta d’aquest moment era Ausiàs March, la seva poesia era renaixentista encara que continuava sent medieval des del punt de vista formal.