Judit Martinez

En l’evolució de les llengües els factors històrics són fonamentals. Des del punt lingüístic totes les llengúes serveixen per relacionar-se. Són factors diversos els que fan que una llengua s’estengui per nous territoris i que altres desapareguin. Si parlem català és perqué els romans van ocupa la Península i hi van imposar el llatí. El llatí es va mantenir i va evolucionar donant lloc a les diferents llengües romàniques com a conseqüéncia de la desaarició de l’Imperi provocada per les invacións germàniques.

Al segle V, els pobles germànics van ocupar els territoris de l’Imperi romà. El domini dels visigots no va comportar moles influències, aquests es van integrar a la població adoptat el llatí. Els francs, poble germànic que havia derrotat els visigots i expulsat, es van instalar a la Catalunya vella. L’Imperi franc inicià el procés d’independització.

L’ocupació musulmana (aràbs) de la península comença l’any 711, va ser un fet important perqu`va tenir lloc durant el període de formació de les llengües romàniques, però la presència arab no va durar el mateix temps a tots els territoris.

Aquests no van provocar substitucions lingüístiques però van deixar petjades en el vocabulari i toponímia. El català ha conservat força mots germànics com: espia, bandera, guerra, mariscal, guanyar, feu, baró, roba, parra, llesca, etc. També alguns noms pròpis com Arnau, Bernat, Berta, Elvira, Frederic, Jofre, Guillem, etc. També conservem mots arabs de vegetals (albergínia,llimona, arròs, carxofa, etc), obres de canaització i construcció (barri,raval,rajola,etc), atruents doméstics (catifa, matalàs, safata, etc) etc. Al castellà els arabismes porten incorporat l’article “al”: càmfora (cast. alcanfor), carxofa (cast. alcarchofa).

Finalment el pas del llatí al català va ser procés lent que va començar el segle V i acaba el IX, van ser gràcies a un seguit de procediments; La Renovatio carolíngia (s VIII)que allunya la llengua escrita de la llengua parlada. Acontinuació Serments de Strasburg (del S. IX) va ser el primer text en una llengua romànica. I finalment el Concili de Tours (813), on es va decretar predicar en llengua vulgar per la senzilla raó que els sermons en llatí només els entenien els eclesiàstics.