Judit Martinez

El concepte de Romània fa referència al conjunt de territoris en que es parla una llengua derivada dl llatí, es a dir, ua llengua romànica. Les llengúes romàniques que trobem actualment són nou: galaicoportuguès, castellà, català, occità, francès, retoromànic, italià, romanès i sard. Les llengües de la Romània oriental mantenen sons oclusius sords intervocàlics i formen el plural sense la -s, i les llengües de la Romània accidental sonoritzen els sons oclusius sords intervocàlics i formen el plural en -s.

La Romanització consisteix en l’implantació de l’organització i cultura de Roma, en els territoris que entraren a formar part de l’Imperi romà. El procés va ser lent amb comportaments diferents segons els territoris. Roma fundà coloònies i ciutats a les zones de la costa mediterranea, els pobles costaners van asimilar ràpidament la nova cultura. L’Imperi va aconseguir la unitat política i lingüística a través de la llatinització. Els pobles després de passar per bilingüisme, el llatí era la llengua imposada per l’administració, exèrcit,comerç i ensenyament. A partir del segl III l’agent de omanització va ser el cristianisme. La Romantzació a la Tarraconense, l’administració roamana dividí l’Imperi en províncies, a l’anomenada Tarraconense el llatí era divulgat pels veterans i colons, aquesta també presenta unes característiques innovadores amb incorporacions de neologismes.

El llatí era la llengua dels habitants del Laci, on es trabava Roma. El llatí parlat era diferent al escrit. El parlat o vulgar era col·loquial, evolucionava amb rapidesa i s’allunyava del llatí clàssic. Aquests caràcter oral del llatí vulgar fa que sigui difícil estudiar-lo.

El substrat és la lllengua que e un territori determinat ha estat substituïda per una altra a conseqüencia d’una conquesta o colonització, però que influeix en la nova llengua aportant-hi alguns trets lingüístics.