Judit Martinez

La sociolingüística és l’ús que la societat fa a la llengua o estudi de la llengua des de un punt de vista social. Neis el segle passat, als anys 50, a Europa, en conseqüència de la diversitat lingüística i cultiral.

Les societats on i ha llengües en contacte es classifica en bilingüisme i diglòssia. En el bilingüisme hi troben tres tipus diferents: Bilingüisme individual l’individu que útilitza dues lengües, que són persones que han après una altra llengua o bé han conviscut tota la vida amb le contacte de diferents llengües. Bilingüisme social és quan en un territori hi ha comunitats que útilitzen més d’ua llengua, aquest bilingüisme generalment comporta un conflicte língüístic. I finalmnet el Bilingüisme territorial és quan un territori esta dividit en dues parts, i cada una útilitza la seva llengua. La diglòssia és quan una llengua s’utilitza a nivell formal i l’altra a nivell coloquial, la primera substituirà amb el temps la segona. La convinació del bilingüisme i diglòssia permet a Fergusson (classificar les societats on hi ha llengües en contacte en quatre grups).

El terme conflicte lingüístic refereix la situació que es pot donar en trobar-se més d’una llengua en un mateix territori, es dóna conflicte lingüístic quan una llengua domina políticament i socialment l’altra. Quan la llengua oprimida perd àmbits d’ús i parlants s’inicia un procés de substitució lingüística que acaba amb la desaparició de la llengua oprimida. En canvi podem trobar que hi hagi una recuperació de la llengua oprimida que guanya àmbits d’ús i parlants. La normalització lingüística té dos aspectes la codificació (creació d’una gramàtica) i extensió de l’ús social.

Per últim la sociolingüísta també estudia els registres que és la utilització de la llengua en funció del context social.