Judit Martinez

Durant els quaranta últims anys, s’ha tingut una idea de estat-nació. S’han útilitzat tots els mitjans per que Espanya es pogués mantenir com a tal, també per poder aconseguir un estat pluralista i unir comunitats de les quals aquestes volen l’autonomia, e inclus vol l’identitat “nacionalista”.

Comunitats com la Catalana, en la contundencia de les seves aspiraions i en la concincia que té, no li cal violència per obtenir reconixement nacional. L’assoliment polític de conciéncia de grup no sol ser explicable sense fonaments objetius. El fet català existeix indudablement, neix d’unes relacions entre un territori, una llengua, un fons cultural comú per tots i un seguit de conjunts històrics.//

En els factors geogràfics haben les muntanyes més humides com terres baixes més àrides. La unitat lingüística i cultural pogué implantar-se i mantenir-se, enfrontada amb Aragó, Castella i França. Un gran factor que va ajudar va ser la Mediterrànea que ens donà comunicacions hi troven tres grans ports a Barcelona, València i ciutat de Mallorca, on es van construir flotes marítimes amb un actiu comerç, que tot el Mediterrania reconegué com “Català”. El transit entre Espanya i França, Ibèria i Gàllia i entre Àfrica i Europa ho permeten “els passadissos”interiors i paral·lels a la línea del litoral.

Així Catalunya gràcies a les seves protccions terrestres i per la seva orientació marítima ha pogut perpetuar-se, també a causa de les anades i vingudes de invasions, la unitat lingüística ha estat recolzada en la permanència i finalment ha sigut capaç d’aconseguir la instauració d’un patrimoni cultural comú. Així es funda històricament una comunitat.