Arxiu de la categoria 'SOBRE COM VA EL MÓN (DES DEL MEU PUNT DE VISTA)'

SENSE TÍTOL

Divendres, 25/05/2007 (21:12)

PER UN PAÍS MÉS SA

Dijous, 17/05/2007 (19:55)

Supose que com tot el món, estic visquent els dies previs a la meua majoria d´edat amb una il.lusió desbordant. Perquè no sols significa ser major d´edat, significa anar legal a molts llocs, però sobretot significa poder votar, poder escollir qui estarà al capdavant de l´ajuntament del meu poble, poder escollir qui estarà al capdavant de la Generalitat, vertebradora de l´economia, la societat i la política del País Valencià. Des del dia 10 en què va començar la campanya electoral veig continuament els anuncis de cada partit per televisió, a les grans parets, a les tanques, a la vora del tren, al revers dels autobusos, a molts llocs… I a més, obres i més obres, i més i més… Venen les eleccions i les ànsies pels actuals alcaldes per reformar tot allò reformable (fins i tot allò que està fet de poc), inauguracions invisibles (perquè l´edifici, el mitjà de transport, el que siga…no apareix per ningún lloc, sols un cartell que et diu que està previst que comencen les obres al 2010) i moltes més coses que ens donen una xicoteta mostra de la màfia que ens governa: el PP. Rei de l´especulació, noble de les grans dictadures, clergue de l´església,esclau dels grans capitalistes; així es defineix el PP. Un partit que no sabem massa bé cap on camina, a no ser que veiem el rastre de l´economia submergida que els delata. El seu sistema, basat en una no-economía supermegahiperinflacionista i malalta de capitalisme estadounidenc i duent a terme un “projecte social” d´aplanar a la gent ideològicament i de formar borreguets que vajen baix les faldes de grans mostres com la nostra amiga Rita que s´encarrega de dur-nos futurisme i més futurismes a costa de barris tan emblemàtics com El Cabanyal o de 43 víctimes a un Metro que ni les pitjors ciutats tenen. A Grècia, el metro d´Atenes supera unes quantes vegades en qualitat, servei, preus…. al de València. I aquesta és la nostra València tan avançada? Aquesta que és capaç de dur l´America´s Cup però no és capaç de fer transports mínimament dignes i que servisquen per transportar a la gent i no per a passar una estona dalt d´una muntanya rusa. I som nosaltres els joves els qui hem de pagar tots aquestos excesos pagant hipotèques de per vida a uns preus superiors als dels sous que aquest és un altre tema. És aquest el País que volem per a nosaltres? Jo, almenys, no el vullc. No vullc pagar 700 euros al mes durant 50 anys per a financiar uns esdeveniments que no són necessaris i que si bé estan potenciant el turisme, estan fent pujar el deute públic al mateix ritme que puja el nivell del mar degut al desenvolupament insostenible que s´està produint, construint fins i tot en terrenys no aptes i amb infraestructures faraòniques que més bé recorden l´antiga Grècia en detriments dels serveis de nivell mitjà com les rodalies, els autobusos metropolitans i la velocitat alta (Alaris, Euromed, Arco…). Perquè no vull aquest País sinó que vullc un País ple d´oportunitats, amb un creixement econòmic real, amb un desenvolupament sostenible, amb un turisme de qualitat i no de luxe, perquè vull poder tindre accés a una vivenda digna, perquè vullc un sou més just,perquè vullc ser competent amb la resta d´Europa, perquè vull viure en Compromís pel meu País.

LA PUBLICITAT COM A ART I NO COM A MITJÀ DE REPRESSIÓ

Divendres, 16/03/2007 (17:25)

Com podem observar en els mitjans de comunicació, un gran percentatge del temps està reservat per a la publicitat, un negoci que meneja mil.lions d´euros i que inclou un gran mercat al darrere disposat a satisfer les necessitats de tothom. Però, no oblidem que és un ART, és un mitjà d´expressió, un art visual que no és menys que la pintura o l´escultura.

Tot açó pareix oblidat segons les últimes notícies pel que respecta als anuncis de Dolce & Gabbana i Armani, uns anuncis dels quals s´ha buscat els tres peus del gat, es veu que la societat busca els tres peus al gat quan li convé…quan no, no els vol veure (construccions il.legals, corrupció, favoritisme…etcètera). Bé, aquests anuncis han sigut cridats a retirar-se de la publicitat del “Reino de España” perquè segons els sectors que filosofen quan volen vulneren la legislació publicitària i contenen imatges que, implícita o explícitament, tenen un contingut de sexisme o de proxenetisme……..Mira que hi ha pànic i repressió!

 Però, algú es creu que per eixes imatges un home va a agafar a la seua dona i la va a maltractar? Però, que som? Reprimits? Que en la publicitat s´haja emprat un recurs d´erotisme (que en la seua majoria és masclista) no vol dir que aquest anunci incite al masclisme…és que si le està donant la volta a tot…

Un art, és un art i tot i que com he dit: “és una mitjà d´expressió”, però, que unes dones estiguen agafades de les mans pels seus novios, no vol dir que les estiguen maltractant, perquè per aquesta regla de 3 doncs que retiren tots els continguts masclistes de sèries i de pel.lícules…en aquest cas, ja no els convé, no? Clar… és que són més art que la publicitat, no? Doncs no. Alhora que dues xiquetes en un anunci no té perquè simbolitzar proxenetisme, si ens ficarem així doncs…no sé…tots els anuncis serien retirats…Per aquesta regla de 3 deurien desaparèixer els anuncis de Creaescola, de Creixent en Salut…tota eixa parafernàlia del PP a Canal 9 (tv PP) perque clar inciten a votar a la fastigosa dreta…

 La imatge que s´està donant de l´Estat és repugnant. D´una consciència social retrògrada. Crec que hi ha un sector que filosofa quan vol…i això és greu.

Dolce & Gabbana PV07 a

Tan masclista és açó? No crec…. És la meua opinió.

COMENÇA L´AVENTURA

Dijous, 01/03/2007 (11:28)

Bé, com tots els meus escrits, comença amb la mateixa paraula que em serveix per trencar el gel de la no-comunicació per a passar a la comunicació (de vegades les tècniques assertives són massa fredes, però efectives!).

Comence aquesta aventura amb el desig de crear un espai de trobada entre tota aquella gent que aprecie i que crec que mereix la pena, som gent decidida, que aposta per una nova realitat sense deixar de banda el nostre passat històric i apostant per un canvi profund que abasta des d´aquella mentalitat tan profunda fins a aquells aspectes més senzills.

Abans de res, voldria presentar-me.

Sóc Juanmi, tinc 17 anys (el 17 de maig arribe a la majoria d´edat) i estudie 2n de batxillerat de Ciències Socials i sóc clarament anticlerical (sobretot als sectors més sectaris i repressius (com l´OPUS DEI)), nacionalista, republicà i sobretot obert de ment, amb l´esperança de que aquesta mentalitat (pensament social) canvie poc a poc. Gràcies a persones implicades potser açó siga una realitat però de moment ens toca patir i viure rodejats de corrupció, caciquisme, bipartidisme, d´una dreta retrògrada, homòfoba i catòlica i apostòlica, d´una comunitat catòlica que vol manar més que l´Estat i sobretot de molta gent que pareix viure anclada al segle XIX.

Bé, potser sóc massa dur i contundent, però més val ser-ho que quedar-se curt.

Así como el hierro se oxida en desuso, el agua estancadase pudre o con el frío se congela, nuestro intelecto sedesperdicia a menos que se mantenga activo”(Leonardo da Vinci)

El miedo es una fuerza que nos impide andar

(Pedro Guerra)

Ama lo que tienes, lo que haces, lo que eres y no loque te falta” (Xavier Guix, especialista en comunicaciói PNL)Espere deixeu les vostres reflexions.