Arxiu de la categoria 'PSICOLOGIA'

VIOLÈNCIA ESCOLAR

Divendres, 02/03/2007 (17:57)

La violència escolar és un problema que es troba força als titulars dels principals dels mitjans de comunicació.
El fet d´aparèixer als titulars li ha donat una importància tal que ha fet que pensem, en moltes ocasions, que és un problema
del segle XXI, però no és així.
El problema existeix tinga un nom anglès o no. El problema ha adquirit rellevància gràcies a la societat de la informació
i al canvi socio-estructural donat. El paper de la familia es veu reduït ja que la seua configuració ha variat al igual que el
paper de l´educació ja que les restriccions i el model educatiu no donen peu a una convivència més humana sinó més
superficial i artificial.

L´assetjament escolar o més conegut com -bullying- és un problema, clar està però un problema que en certa mesura és natural.
Pot semblar una salvajada això però si ens parem a pensar-ho en certa mesura és lògic. Tots hem viscut situacions on, amb
paper favorable o desfavorable hem entrat a formar part de l´assetjament. Les relacions interpersonals estableixen relacions
de jerarquia el que produeix que uns s´imposen sobre els altres, és un fenomen clarament normal encara que l´abús d´aquesta
falsa superioritat és el que desemboca en l´assetjament afavorit per diversos factors com la personalitat, el caràcter,
l´ambient familiar (pressió, problemes com violència domèstica o relacions extramatrimonials, d´entre altres…).

L´acosador té un perfil propi, prou definit encara que no podem crear un prototip de l`alumne acosador ja que presenta
variacions en cada cas. El perfil de la víctima o acosat sol ser el d´una persona amb una personalitat prou influenciable,
bastant dèbil i que no “encaixa bé” amb la resta de companys, per regla general. El fet de no encaixar bé potser provocat
per una simple qüestió com ara portar ulleres, corrector dental, vestir “diferent”, tindre veu fina o grossa, tindre un
excessiu volum…etc

Cal assenyalar que en el cas de les xiques moltes vegades porta un poc de contradicció ja que la víctima, en la majoria dels
casos sol ser l´alumna més popular. El seu assetjament ve donat per, segurament, per un sentiment d´inferioritat autoprovocat
per la resta de les companyes al veure que té èxit i així pretenen enfonsar-la.

Altre model de l´assetjat és aquell que és un alumne brillant o al contrari, molt deficitari però ens trobem amb més
acosats entre els alumnes brillants ja que el sentiment d´inferioritat autoprovocat per la resta o una certa enveja
dona peu a que l´assetjen i en la majoria dels casos acabe baixant el rendiment per parèixer “normal”.

El paper del professorat en l´assetjament és limitat ja que les regulacions estatals no donen peu a una
excessiva implicació del professorat. La detecció per part d´aquestos és una tasca molt complicada, sobretot,
en l´etapa secundària ja que el professorat té uns límits marcats d´on dificilment pot passar i això li provoca
una restricció de la visió global del alumne fet que ajudaria al professor/a a detectar el cas.També cal dir
que la detecció, ja siga pel professorat o per les famílies és una tasca difícil ja que els indicadors de la situació
són molt poc definits i poc concrets.

L´abús físic és prou fàcil de detectar ja que s´hi trobem indicis de violència física acompanyats d´indicis psicològics
com ara la por, la vergonya excessiva, un profund tancament en sí mateix i uns indicis de fase depressiva en alguns casos
depressiva major, fins i tot, tenen una fòbia a l´escola exagerada que en la adolescència pot desembocar en un abandó dels
estudis. La funció dels gabinets psicopedagògics dels centres de secundària ha de ser clau per evitar aquest
abandó ja que en detectar els casos es necessari portar un programa de nova motivació per a aquest alumnes perque
no façen identificacions errònees com ara escola-violència, passar´s`ho mal.

Cal també remarcar que als xiquets s´ha donat un canvi enfront a les generacions anteriors ja que la societat es veu
inmersa en un canvi estructural important i on les persones adultes es troben implicades arrastrant així als joves i xiquets.
Açó ha provocat una avançada pseudomaduresa a la pubertat (11-13 anys) els quals volen anticipar-se a les costums i els
hàbits de gent més major. Açó comporta un risc alt ja que la violència augmenta en veure´s l´alumne en una angoixa
continua per les excessives metes proposades que es troben fora d´edat i les quals provoquen una mena de confusió o
dilema. Aquest fenomen potser s´ha donat a les altres generacions però a aquesta està tinguent una incidència alta
ja que les seues conseqüències són greus. Des del meu punt de vista, aquest canvi és més gran, però tampoc ho puc assegurar
perque no tinc una visió àmplia de les altres generacions però el fenomen no té pinta de ser molt típic encara que
s´haja donat de maneres diferents durant les diverses generacions.

Els grans estudis estàn donant claus per”erradicar” el problema però de vegades es cauen en generalitzacions massa grans i
que porten als pares a confusions i els porten a fer conclusions precipitades i a exercir un elevat proteccionisme
desfavorable al fill ja que aquest passarà a formar part del grup en risc de ser assetjat ja que la seua conducta
farà favorable la situació situant-se al front de les preses fàcils en no saber defendre´s per sí mateix.