Arxiu de la categoria 'General'

EN AUSENCIA DE TI

Dissabte, 16/06/2007 (15:14)

CAP DE SETMANA PEL COMPROMÍS

Diumenge, 20/05/2007 (22:16)

Aquest cap de setmana l´he passat amb la gent del BLOC JOVE a València i he de dir que ha estat un cap de setmana fantàstic. Dissabte, per la vesprada, vam assistir a la Festa del BLOC a l´amfiteatre del Parc de Capçalera.

Allí ens vam trobar tots: Sara, Joana, Vicent, Maite, Pere….. Tot va anar perfecte: Al Tall, entre d´altres, es va encarregar d´harmonitzar la festa. Al concloure, ens vam enfilar cap a Gandia al concert que el BLOC JOVE de Gandia organitzava amb les actuacions de Sva-ters i Orxata Sound System d´entre altres.

 El concert va estar genial i només acabar van tornar cap a València on vam dormir per recuperar-nos ràpidament per a assistir a l´Acte Central del Compromís amb les intervencions d´Enric Morera i Glòria Marcos, candidata a la presidència de la Generalitat pel Compromís, d´entre altres. L´acte es va obrir amb la intervenció del nostre Pere Fuset i va transcòrrer amb un ambient molt internacional i uns aplaudiments sincers.

Ha sigut un cap de setmana pel Compromís, perquè nosaltres els joves tenim un Compromís! 

PEL BLOC JOVE!!! ;-)

CAP DE SETMANA PEL COMPROMÍS

Diumenge, 20/05/2007 (22:15)

Aquest cap de setmana l´he passat amb la gent del BLOC JOVE a València i he de dir que ha estat un cap de setmana fantàstic. Dissabte, per la vesprada, vam assistir a la Festa del BLOC a l´amfiteatre del Parc de Capçalera. Allí ens vam trobar tots: Sara, Joana, Vicent, Maite, Pere….. Tot va anar perfecte: Al Tall, entre d´altres, es va encarregar d´harmonitzar la festa. Al concloure, ens vam enfilar cap a Gandia al concert que el BLOC JOVE de Gandia organitzava amb les actuacions de Sva-ters i Orxata Sound System d´entre altres. El concert va estar genial i només acabar van tornar cap a València on vam dormir per recuperar-nos ràpidament per a assistir a l´Acte Central del Compromís amb les intervencions d´Enric Morera i Glòria Marcos, candidata a la presidència de la Generalitat pel Compromís, d´entre altres. L´acte es va obrir amb la intervenció del nostre Pere Fuset i va transcòrrer amb un ambient molt internacional i uns aplaudiments sincers. Ha sigut un cap de setmana pel Compromís, perquè nosaltres els joves tenim un Compromís!

  

PEL BLOC JOVE!!! ;-)

DUBTES…

Dimecres, 09/05/2007 (18:45)

Dubtes i més dubtes… (El complexe de Descartes…). De vegades tinc la sensació que no he de ser jo qui decidisc la meua vida… perquè ara mateixa dubte de moltes coses. Supose que és una crisi normal en qualsevol vida…però…vull aclarir-me.

El primer dubte: el meu futur. Tot el batxillerat he tingut clar què fer en acabar-lo però a un mes de triar els dubtes m´envaeixen i no tinc cap noció clara. Ara mateixa necessitaria una vareta màgica que em digués: “estàs fet per a açó…”. Psicologia, Economia, ADE, Filosofia, Turisme, ADE+Dret….

Altre dubte és que estic fent de la meua vida. No sé. Em trobe perdut. Em trobe en què estic com en l´aire. Quasi no sé ni explicar-ho. Tinc clar a les persones que estime, que pense però…un gran dubte sobre el meu futur m´envaeix. Supose que és normal.

Dubtes, dubtes i més dubtes….

I´M SO EXCITED

Dimecres, 02/05/2007 (17:59)

Holaaa a tots!!!!!!!!!!!!

 Bé, estic molt “excited” com diu el títol. “Excited” eh, no excitat!

Acabe de rebre una telefonada, una telefonada real, sí real? No ho sé, la veritat. Encara no m´ho crec. Mira, sóc així. Encara no m´ho crec perquè jo…jo¿?¿ Uffff, ara no sé…no sé res….estic encara en estat de “shock”. Bé, doncs que m´he classificat a la final de les Olimpíades d´Economia, sí, aquelles olimpíades del dia 1 d´abril a les quals vaig anar amb no massa esperances…doncs bé. Les mateixetes. No m´ho crec. He quedat l´11è. Increible.

Per tots i per mi, intentaré fer-ho el millor possible el dia 18 de juny que és la final….uffff, quina por…..

TEMPS, TEMPS!

 Bé, i ací teniu un link que obre el meu espai MSN on estan les fotos del viatge a Grècia.

http://juanmiroa.spaces.live.com

VIATGE A GRÈCIA (HE TORNAT JA?)

Dijous, 19/04/2007 (17:20)

Encara estic a terra de Fídies, Plató….la cuna de la Filosofía, la gran mare de les ciències…Terra de mites, deus… Terra de llibertats, somnis… Encara no he tornat. Encara estic allí. Un territori ple de belleses arquitectòniques, escultòriques…..però, sobretot, terra de gent, gent per gaudir, gent per recordar….

(Ací estem de festa a un Pub en Olimpia, ens ho passarem de bé……..mare meua)

Pel dia, admiravem (encara que amb molta son) els grans monuments que els grecs (grans sabis) havien construit i esculpit amb tanta mestria, amb tanta harmonia….

(Foto al Recinte Arqueològic de Delfos, increible)

Han sigut uns dies on tots erem ciutadans del món: grecs, italians, catalans, espanyols, anglesos, francesos…on tots em intercanviat els nostres costums a la terra de la llibertat, la terra de la sabiesa, la terra de l´ànima. Els grecs amb la seua amabilitat (excepte en alguns casos), els italians amb les seus ganes de festa, nosaltres amb el nostre esperit, la resta de la gent…tots increibles.

(Foto en Micenes)

Dies on hem fet amics per sempre, amics per a tota la vida, gent que ha compartit amb nosaltres tot allò que hem viscut junt amb els nostres professors,als quals hem de donar les gràcies per haver-nos suportat en aquests dies on més d´1 s´ha desmelenat…jejejejjeje. Gràcies perquè han fet el seu paper i han sabut quan parar-nos els peus i deixar-nos, alhora, gaudir de la festa. Aquí els podeu vore molt guapos en aquesta foto….però no sense abans donar les gràcies de manera particular a Mario.

(Mestres sopant en el Hotel d´Olimpia, més conegut per nosaltres com a Hotel Freake-Monsters)

Aquests dies estaran sempre en la nostra memòria perquè “totes les coses bones acaben per veure nàixer d´altres millors” (com va dir el nostre guia Constantinos, un gran filòsof dels nostres temps). Aquests dies viuran sempre amb nosaltres, sabent, en la nostra rutina, que un troç de nosaltres viu a Grècia, Itàlia, Vila-Real….

Inolvidable. Sobretot les llàgrimes que ens van brotar de l´ànima en la despedida…llàgrimes de felicitat, llàgrimes que m´aborronen la pell, llàgrimes perquè per 7 dies em sigut uns xicotets filòsofs, uns amants de la vida.

Bé, ací hi ha sols unes de les fotos més humanes dels 7 centenars de fotos que he fet per no oblidar mai cada moment, cada racó, cada ànima…

GRÀCIES A TOTS

SENSE PARAULES

Dimecres, 18/04/2007 (18:02)

Hem arribat a les 2 de Grècia. M´he passat la vesprada dormint. No he tingut temps de preparar-hi res per poder ficar-hi alguna cosa sobre el viatge. Demà ho faré.

 Sols avançar que ha sigut increible, un viatge que mai oblidaré.

–>CONTRASTOS

Dilluns, 02/04/2007 (17:02)

……El títol ho diu tot, no? Bé, després del fatídic cap de setmana anterior una setmana de transició m´ha portat com d´extrem a extrem, de pol a pol, millor ben dit, he recorregut les dues cares de la mateixa moneda: la vida. Dues cares, dos pols, amb sols la distància d´uns 5 dies. 5 dies on la meua vida, com si d´una gràfica es tractara ha seguit un procés de creixement, un resorgir de les meues (Poques) forces que m´havien quedat del meu cap de setmana anterior per donar pas a tot un cap de setmana rodejat de la gent que m´estima i estime.

 El cap de setmana a València em va passar volant. Divendres per la vesprada vaig arribar a la ciutat, i vam anar a la filmoteca per veure “Viridiana” de Luis Buñuel, una pel.lícula inspirada en el subrealisme fill de Marx i Freud. Em va agradar moltíssim i per relaxar-me ja abans del dia de les Olimpíades doncs vam anar de compres. L´endemà ens vam alçar matí per anar al Campus de Tarongers, a les Olimpíades d´Economia que començaven a les 10.30. Vam arribar i ja havien entrat tots! Quina vergonya quan vaig entrar a l´aula front a 90 persones i tots mirant… Però m´ho vaig passar molt bé. L´examen em va eixir bé, ara falta esperar als resultats…a final de mes eixiran.Tant de bo passara a les Autonòmiques encara que amb l´experiència ja em quede amb un bon sabor de boca. Quan vam acabar vam tornar cap a terres riberenques per descansar per a l´acte de la nit: L´entrega de Premis Casal Jaume I de Carlet. Un acte molt emocionant, on el nostre amic Xavi va ser el “prota” de la nit en rebre el Premi(per sorpresa,jejeje) a la seua trajectòria personal, i ben guanyat que ho tenia. Quan tot es va acabar ens em van anar a continuar la nit. Ens ho vam passar molt bé i l´acte va estar de luxe. Diumenge em vaig alçar a l´hora de dinar i amb els meus ex-companys del curs d´estiu ens em van anar a les Festes d´Alberic. Però, em vaig quedar amb ganes d´haver-hi anat a la Trobada a Sueca però necessitava descansar.

He viscut un cap de setmana molt emocionat i gràcies a vosaltres, que sempre esteu al meu costat i que em vindreu el luxe de tindre-vos com a amics. No sóc pilota, sóc sincer i sabeu que dic tot el que pense, com ho pense i quan ho pense.

GRÀCIES

HUI (RENAIXEMENT DEL MEU JO)

Dijous, 29/03/2007 (17:18)

 HUI

Hui no tinc por a estar a prop d´aquell somni,

hui veig eixida a aquell dur i fred hivern,

que no fou de veritat,

va servir per a crèixer.

Vull ser molt capaç d´acceptar la realitat.

Vull veure el Sol despertar,

vull ser en els teus ulls la llum de la llibertat,

creu-me, la meua lluna vol estimar.

Deixar-me portar a un nou lloc,

on poder sentir,

poder agafar l´estrela fugaç que vaig veure.

Plorar, somriure, sense por a viure així.

Hui vaig pintar els meus dubtes del color

de la esperança,

hui veig la meua vida com un tren que sols

avança.

Més enllà trobaré, el destí que dirà,

on aniré a parar, l´amor em guiarà.

Hui batega amb més força que mai,

hui vull i necessite que estigues ací.

Hui la meua ànima de dolçor

s´inunda, hui ho faré per mí.

COM ENS SENTIM?…ENYORANÇA DE VALORS

Dilluns, 26/03/2007 (17:47)

Fa il.lusió veure com els xiquets no tenen preocupacions. No vull mirar molt endarrere. La síndrome de Peter Pan em pot enxampar. No. Tampoc és que tingués una infantesa massa agradable però era molt menys conscient de la situació en la que em trobe. Moltes vegades m´he preguntat si no seria millor no vore com em senc. Com si fos un xiquet. Però la meua “psyché” és més forta que la meua voluntat. Ho veig, ho sent tot. Massa. Massa  i això em provoca malestar. No em senc bé. Afegit al sentiment de soletat estic creant-me un sentiment molt confús que va des d´una passió(no el sentit sexual) irrevocable fins a una emoció molt forta que m´inunda, m´alegra i em motiva però que em fa plorar cada nit.

lagrimas.jpg    Llàgrimes fortes, llàgrimes esgarrades, les necessite. Les necessite per poder suportar el meu sentiment, un sentiment inexplicable. Em senc molt sol. A més, em senc extrany. No sé, necessite reflexionar, pensar. Crec que estic bloquejat. Parat en un punt en què he de veure quin camí és el millor però amb por però he d´aplicar-me la lliçó: “La por és la major força que ens impedix caminar, avançar”. I és la por la que he vençut o potser no. No ho sé. Estic molt confús.

 Fins i tot la meteorologia m´està afectant més del que és degut, estic massa sensible. Massa. No sé. No sé res. Sóc com una mena d´escèptic. Necessite dosis de psicologia, autoestima, afecte…i em trobe sol. La soletat en els dues vertents: física i psíquica. La més greu la segon però les dues em fan sentir mal. Quan era xicotet açó no ho patia….Com em sento? No ho sé, la veritat.