–>CONTRASTOS

……El títol ho diu tot, no? Bé, després del fatídic cap de setmana anterior una setmana de transició m´ha portat com d´extrem a extrem, de pol a pol, millor ben dit, he recorregut les dues cares de la mateixa moneda: la vida. Dues cares, dos pols, amb sols la distància d´uns 5 dies. 5 dies on la meua vida, com si d´una gràfica es tractara ha seguit un procés de creixement, un resorgir de les meues (Poques) forces que m´havien quedat del meu cap de setmana anterior per donar pas a tot un cap de setmana rodejat de la gent que m´estima i estime.

 El cap de setmana a València em va passar volant. Divendres per la vesprada vaig arribar a la ciutat, i vam anar a la filmoteca per veure “Viridiana” de Luis Buñuel, una pel.lícula inspirada en el subrealisme fill de Marx i Freud. Em va agradar moltíssim i per relaxar-me ja abans del dia de les Olimpíades doncs vam anar de compres. L´endemà ens vam alçar matí per anar al Campus de Tarongers, a les Olimpíades d´Economia que començaven a les 10.30. Vam arribar i ja havien entrat tots! Quina vergonya quan vaig entrar a l´aula front a 90 persones i tots mirant… Però m´ho vaig passar molt bé. L´examen em va eixir bé, ara falta esperar als resultats…a final de mes eixiran.Tant de bo passara a les Autonòmiques encara que amb l´experiència ja em quede amb un bon sabor de boca. Quan vam acabar vam tornar cap a terres riberenques per descansar per a l´acte de la nit: L´entrega de Premis Casal Jaume I de Carlet. Un acte molt emocionant, on el nostre amic Xavi va ser el “prota” de la nit en rebre el Premi(per sorpresa,jejeje) a la seua trajectòria personal, i ben guanyat que ho tenia. Quan tot es va acabar ens em van anar a continuar la nit. Ens ho vam passar molt bé i l´acte va estar de luxe. Diumenge em vaig alçar a l´hora de dinar i amb els meus ex-companys del curs d´estiu ens em van anar a les Festes d´Alberic. Però, em vaig quedar amb ganes d´haver-hi anat a la Trobada a Sueca però necessitava descansar.

He viscut un cap de setmana molt emocionat i gràcies a vosaltres, que sempre esteu al meu costat i que em vindreu el luxe de tindre-vos com a amics. No sóc pilota, sóc sincer i sabeu que dic tot el que pense, com ho pense i quan ho pense.

GRÀCIES

Pots deixar un comentari