Arxiu del Març del 2007

HUI (RENAIXEMENT DEL MEU JO)

Dijous, 29/03/2007 (17:18)

 HUI

Hui no tinc por a estar a prop d´aquell somni,

hui veig eixida a aquell dur i fred hivern,

que no fou de veritat,

va servir per a crèixer.

Vull ser molt capaç d´acceptar la realitat.

Vull veure el Sol despertar,

vull ser en els teus ulls la llum de la llibertat,

creu-me, la meua lluna vol estimar.

Deixar-me portar a un nou lloc,

on poder sentir,

poder agafar l´estrela fugaç que vaig veure.

Plorar, somriure, sense por a viure així.

Hui vaig pintar els meus dubtes del color

de la esperança,

hui veig la meua vida com un tren que sols

avança.

Més enllà trobaré, el destí que dirà,

on aniré a parar, l´amor em guiarà.

Hui batega amb més força que mai,

hui vull i necessite que estigues ací.

Hui la meua ànima de dolçor

s´inunda, hui ho faré per mí.

INTENT D´EXPRESSIÓ

Dimarts, 27/03/2007 (17:06)

ÀNIMA I COR

Vivència, experiència, precedits per la carència.

Carència de l ´essència,

sense afecte l´existència.

Llibertat anhelada,

ànima poc gelada.

Efecte contraproduent,

de cor tot valent.

Els dies com un suau vent,

les nit com un turment.

Les llàgrimes per eixir,

l´alegria per resistir.

L´efecte propi de la causa,

errades per ignorança.

Anhels d´estima,

de tot es desanima.

L´ànima en un puny,

brilla en cada ull.

El cor com una espelma,

espelma que no crema.

La gent, dient,

la societat corrent.

Persones especials,

que amb la mà més no cal.

Un cúmul d´emocions,

engabiades com lleons.

Passions adultes,

anhelades en vetlades,

vetlades inolvidables.

Adelantat al temps,

adelantat a les cirumstàncies,

prematur amb contratemps.

Por ofuscada,

ofuscada expressió.

Capaç de qualsevol emoció.

Ment preparada,

ment carraspejada,

ment com jo.

Anhelat futur,

futur incert,

passat obscur,

taquejat de verd.

Emocions a flor de pell,

guardades per a ell.

Sentiments al cor, ànima sense por.                                                                             

La història de la meua vida,                                     

vida començada.

Enclaustrada,

desitjosa de ser polida.

Personalitat rebel,

alma en cel.

Capaç d´estimar,

capaç de fer volar.

Gent volguda,

cuideu mon ànima dormida,

ànima dolguda.

Ànima recuperable,

cor enyorable.

Dia i nit per estimar,

sol i lluna per oblidar.

                                                          JUANMI

COM ENS SENTIM?…ENYORANÇA DE VALORS

Dilluns, 26/03/2007 (17:47)

Fa il.lusió veure com els xiquets no tenen preocupacions. No vull mirar molt endarrere. La síndrome de Peter Pan em pot enxampar. No. Tampoc és que tingués una infantesa massa agradable però era molt menys conscient de la situació en la que em trobe. Moltes vegades m´he preguntat si no seria millor no vore com em senc. Com si fos un xiquet. Però la meua “psyché” és més forta que la meua voluntat. Ho veig, ho sent tot. Massa. Massa  i això em provoca malestar. No em senc bé. Afegit al sentiment de soletat estic creant-me un sentiment molt confús que va des d´una passió(no el sentit sexual) irrevocable fins a una emoció molt forta que m´inunda, m´alegra i em motiva però que em fa plorar cada nit.

lagrimas.jpg    Llàgrimes fortes, llàgrimes esgarrades, les necessite. Les necessite per poder suportar el meu sentiment, un sentiment inexplicable. Em senc molt sol. A més, em senc extrany. No sé, necessite reflexionar, pensar. Crec que estic bloquejat. Parat en un punt en què he de veure quin camí és el millor però amb por però he d´aplicar-me la lliçó: “La por és la major força que ens impedix caminar, avançar”. I és la por la que he vençut o potser no. No ho sé. Estic molt confús.

 Fins i tot la meteorologia m´està afectant més del que és degut, estic massa sensible. Massa. No sé. No sé res. Sóc com una mena d´escèptic. Necessite dosis de psicologia, autoestima, afecte…i em trobe sol. La soletat en els dues vertents: física i psíquica. La més greu la segon però les dues em fan sentir mal. Quan era xicotet açó no ho patia….Com em sento? No ho sé, la veritat.

LA SOLETAT COM A CÀSTIG

Dissabte, 24/03/2007 (09:53)

Bé, com molts sabeu sóc fill únic. És un avantatge per molts llocs però un desavantatge per molts llocs. El primer desavantatge està molt clar: un excés de sobreproteccionisme. És obvi i es pot entendre però…amb límits, sent criticista. El segon: en moltes ocasions, la soletat. Una soletat molt especial perquè, clar, no tens un germà, no tens un igual. Hi han molts desavantatges…Però anem al que anem: la soletat.

Vaig a contar-vos el meu cas. Sempre que ixc fòra de casa, em demanen un hora (excepte els dissabtes, clar està…) i es preocupen de seguida si es fa hora i no estic a casa. He de dir que he costat molt de tirar endavant perquè des que vaig nàixer fins als 2 anys i mig he estat ingressat i sempre en el dubtós límit de la vida i la mort, ja que fins als 8 mesos de vida no em van detectar la síndrome de Hincsprung, una síndrome que feia que no pugués defecar, el meu intestí gros no funcionava bé. Fins a l´any i mig de vida no em van poder operar i més problemes. Fins als 4 anys he hagut de anar a revisions amb periodicitat elevada i a banda era alèrgic a la proteïna del bestiar boví. Ara ja tolere millor els lactis. Bé, tot açó encara ha agreujat més tot el proteccionisme ja que tenen por, molta por de què em passe alguna cosa. Quan els hi dic que vull anar ja prompte a viure a València ho acceptem però sé que el pesa i molt. Bé, doncs quan arribe tard no es podeu imaginar com s´hi posen. Si no els coneguera pensaria que fan teatre. Divendres, vaig arribar tard. El càstig va ser llevar-me les claus i el mòbil. Absurd. Ara estic sol fins diumenge, que tinc dinar, i em deixen anar perquè ara ja he dit que si, però si no estaria sol fins al dilluns. Sol amb mi mateix i a més, gens tranquil. El dissabte que ve vaig a les Olimpíades de Economia, vull quedar bé, sobretot per la meua professora que és magnífica i em presenta amb tota la il.lusió del món. Però, el llistó està molt alt. Almenys serà una experiència més. Doncs aleshores el meu càstig a sigut agreujar la soletat de ser fill únic, un càstig gens ètic i que em fa dubtar de molts sentiments familiars…

Quines ganes d´anar-me´n de casa. D´eixir d´esta freda soletat que se´m menja i a més, amb tota la pressió de la selectivitat, els exàmens finals… Sols em consolen unes quantes coses: vosaltres,que sé que em seguiu i m´aprecieu. Soletat, tan bona en alguns moments i tan roïna quan vol….

NOTÍCIA DEL DIA: EXPULSADA UN DONA DEL TREN PER PARLAR EN CATALÀ ( I A CATALUNYA!!!)

Dimecres, 21/03/2007 (18:05)

(NOTÍCIA EXTRETA DE L´AVANÇ 22-03-07)

UN REVISOR PARA UN TREN PERQUÈ UNA PASSATGERA VA PARLAR-LI EN CATALÀ I DESPRÉS VA SER DETINGUDA
20.03.2007 - 17:42

El tren Barcelona-Tarragona-Lleida que va sortir divendres a les 14.03 h de Sants va estar aturat 35 minuts a l’estació de Reus a causa d’una discussió entre l’interventor i una usuària. La passatgera, que va pujar al tren a Reus just per la porta on hi havia l’interventor, li va demanar un bitllet per a l’Espluga de Francolí, tot queixant-se que hi havia molta cua a l’única taquilla en servei de l’estació. L’interventor li va contestar textualment “A mi, hábleme en español”, la qual cosa va motivar la protesta de la passatgera i d’altres viatgers

. A partir d’aquí la discussió va pujar de to i l’interventor va parar el tren, amb la pretensió d’expulsar-ne la senyora, fins que van comparèixer dos efectius de la Policia Nacional, que es van emportar detinguda la passatgera. Vaig preguntar als policies la raó de la detenció de la senyora i em van contestar que era “por viajar sin billete”, cosa evidentment falsa, ja que la primera cosa que aquella persona va fer en pujar al tren va ser dirigir-se al revisor i demanar-li un bitllet. Quan jo i altres viatgers vam voler fer veure als policies que si algú havia infringit alguna llei era l’interventor al no respectar els drets lingüístics que l’Estatut reconeix a tot ciutadà de Catalunya, ens van contestar que “en el tema lingüístico no nos metemos”.
Joan Cortada Bover
foont:catalunyaradio

Comentari personal:fins a quan tenim q aguantar?

LA PUBLICITAT COM A ART I NO COM A MITJÀ DE REPRESSIÓ

Divendres, 16/03/2007 (17:25)

Com podem observar en els mitjans de comunicació, un gran percentatge del temps està reservat per a la publicitat, un negoci que meneja mil.lions d´euros i que inclou un gran mercat al darrere disposat a satisfer les necessitats de tothom. Però, no oblidem que és un ART, és un mitjà d´expressió, un art visual que no és menys que la pintura o l´escultura.

Tot açó pareix oblidat segons les últimes notícies pel que respecta als anuncis de Dolce & Gabbana i Armani, uns anuncis dels quals s´ha buscat els tres peus del gat, es veu que la societat busca els tres peus al gat quan li convé…quan no, no els vol veure (construccions il.legals, corrupció, favoritisme…etcètera). Bé, aquests anuncis han sigut cridats a retirar-se de la publicitat del “Reino de España” perquè segons els sectors que filosofen quan volen vulneren la legislació publicitària i contenen imatges que, implícita o explícitament, tenen un contingut de sexisme o de proxenetisme……..Mira que hi ha pànic i repressió!

 Però, algú es creu que per eixes imatges un home va a agafar a la seua dona i la va a maltractar? Però, que som? Reprimits? Que en la publicitat s´haja emprat un recurs d´erotisme (que en la seua majoria és masclista) no vol dir que aquest anunci incite al masclisme…és que si le està donant la volta a tot…

Un art, és un art i tot i que com he dit: “és una mitjà d´expressió”, però, que unes dones estiguen agafades de les mans pels seus novios, no vol dir que les estiguen maltractant, perquè per aquesta regla de 3 doncs que retiren tots els continguts masclistes de sèries i de pel.lícules…en aquest cas, ja no els convé, no? Clar… és que són més art que la publicitat, no? Doncs no. Alhora que dues xiquetes en un anunci no té perquè simbolitzar proxenetisme, si ens ficarem així doncs…no sé…tots els anuncis serien retirats…Per aquesta regla de 3 deurien desaparèixer els anuncis de Creaescola, de Creixent en Salut…tota eixa parafernàlia del PP a Canal 9 (tv PP) perque clar inciten a votar a la fastigosa dreta…

 La imatge que s´està donant de l´Estat és repugnant. D´una consciència social retrògrada. Crec que hi ha un sector que filosofa quan vol…i això és greu.

Dolce & Gabbana PV07 a

Tan masclista és açó? No crec…. És la meua opinió.

PER A REFLEXIONAR…

Dilluns, 12/03/2007 (17:35)

No, per molt que pensem que sí, no reflexionem. En la nostra vida quotidiana no tenim temps per sentar-nos tranquilament i valorar, analitzar i constructivitzar tot allò que vivim. El nostre ritme de vida no ens ho permiteix, i això és greu, molt greu. Aleshores, què és de la nostra existència? Una existència on no valorem allò que vivim (en definitiva, allò que sentim), quin sentit té? Temps enrere, les grans obres filosòfiques i per que no, de la psicologia, eren fruit de la dedicació de l´ ésser humà a la reflexió, però, hui, qui ho fem? No tenim perque ser grans filòsofs, però almenys hem de valorar la nostra vida quotidiana per poder assimilar tot allò que sentim, vivim i pensem i poder fer de la nostra existència una via plena de bones vistes amb paratges idíl.lics…la vida que ningú podem tindre per culpa d´aquesta agitada societat…de la gent…(com deia Fuster).La reflexió és una eina que a portat la humanitat a grans canvis socials, polítics i econòmics, com el cas de Marx, Engels, Freud…i un llarg etcètera de noms que han produit canvis radicals en els diversos aspectes de la vida.

La meua “teoría” aboga per una humanització de la vida, la vida està perdent el valor humà, ens estem deshumanitzant per deixar pas a allò més fred i tècnic, la vida dels éssers humans ha de contindre humanitat, la característica que ens fa humans però…s´està perdent, ens estem perdent en un egoïsme individual que no porta a l´altruisme col.lectiu com afirmava Adam Smith.

En la psicologia, aquest corrent més humanitzat, la psicologia humanista amb el seu màxim exponent al capdavant, Maslow, curiosament és un dels corrents més rebutjats a l´actualitat i no per qüestions científiques, que també ho és degut al excessiu racionalisme en que s´està veient introduida (que per una banda està bé), sinó perque assumim que l´aspecte humà és el que menys importa en la conducta, ens estem equivocant. La genètica pot determinar molt però el factor ambiental (humà) determina altra gran part i això no ho podem obviar. Durant els últims anys s´està donant una excessiva importància a la matematització de la conducta i al racionalisme psicològic però cal recordar que la psicologia és una ciència i alhora un coneixement que conté un tarannà d´àrees..així que no ho oblidem.

Doncs parem-nos a pensar una mica que fem, que sentim, que pensem, sigam una mica més humans…ja que altres no ho són i ja veieu com són… pures bèsties, indesitjables persones que no valen la pena però desgraciadament obtenen molt d´èxit a la societat, una societat cada vegada més artificialitzada i sintètica i alhora menys humana.

Encara estem a temps, ja que és obvi que els valors no s´han perdut però potser estàn ocults, la societat ens ho imposa.

L´exercici de reflexió és molt senzill: valorar tot allò ocorregut i com ho hem sentit, que hem pensat, quedar-nos amb allò que ens puga ajudar i destruir allò que ens puga fer mal, és a dir, ser constructiu. Sols així serem persones humanes i dignes de tindre un lloc entre la gent, la nostra contribució és essencial perque si els de l´esquerra no som humans, com van a ser-ho la dreta?Bé, potser per a ells ja és massa tard…però el cor el tenen (o almenys això diu la ciència…)

I què és això de la ciència?…

PRÒXIMAMENT

Dissabte, 10/03/2007 (12:02)

Bé, després d´aquestes llargues setmanes d´exàmens…doncs ara, descansaré una mica i la setmana que ve publicaré alguna coseta. Encara estic massa espés amb tot el que he assimilat i em costa una mica divagar sobre cap tema.

EL QUE HI HA QUE VEURE…!

Divendres, 02/03/2007 (18:05)

Pareix mentira estar ja en el segle XXI i viure situacions com aquesta que a continuació explicaré. Pareix haver-hi un canvi de mentalitat en la societat pel que fa a les orientacions sexuals però en la majoria dels casos és una  utopia o un acomodament interessat. Hi ha gent que diu que ho respeta però no ho compren, correcte, cadascú és lliure d´opinar el que li vinga en gana. Altra gent diu que ho accepta sols per estar a la moda, molt fort, però bé. Altra gent sí que ha fet un canvi en la mentalitat o des d´un principi ho ha acceptat, perfecte. Però, ara bé el sector més fastigós, tot i que en tot moment respecte la llibertat d´expressió, d´opinió i de càtedra.

Bé, vaig a passar a descriure una situació ocorreguda a Febrer a una classe de Biologia de 2n de batxillerat impartida per la Llicenciada en Biologia (es veu que li´l van donar a la tòmbola) Teresa Llobregat, professora de l´Institut Eduardo Primo de Carlet. En una classe com qualsevol altra, parlant amb els alumnes sobre les alteracions genètiques i dels cromosomes arriba a un moment que toca el tema de la homosexualitat. Bé, abans he de concretar en què la Biologia s´apropa molt en el tema genètica a l´Ètica, per tant és normal que es posicionen a favor o en contra de les diferents corrents genètiques que circulen per la Bioètica però en cap cas estic justificant les seues paraules. En el moment en que aquesta persona (si és que se li pot anomenar així) toca el tema de l´homosexualitat, literalment diu: “l´homosexualitat és causada pel vici, ho fan per vici i perque està de moda”. En aquell moment una alumna li contesta: “això no és així, hi ha de tot” i ella respon: “bé, tots potser no, però la gran majoria sí. A més, ara els biòlegs estan investigant per veure si troben el gen de la homosexualitat”.

En primer lloc, aquesta persona pot ser demanda ja que segons recull el Reglament de Règim disciplinari dels Funcionaris de l´Administració de l´Estat, afegit a la llei 30/1984 a l´article 6 diu que “és una falta molt greu tota actuació que supose discriminació per raó de sexe, raça, religió, llengua, opinió, lloc de naixement, veinat o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. Bé, doncs aquest mateix reglament recull que a aquesta persona se la pot inhabilitar durant un temps que pot transcòrrer entre 6 mesos i 3 anys segons la gravetat dels fets.

Cal dir que a Espanya existeix la llibertat de càtedra com bé diu aquest mateix reglament però dues coses molt diferents són llibertat de càtedra i inculcar idees homòfobes creant aixi un odi afegit al que ja té la majoria de la societat. També amb les seues paraules està donant lloc a qualificar l´homosexualitat com a una enfermetat ja que li està atribuint base genètica quan no hi ha, la base és purament psicològica per factors cognitius en la seua majoria i en cap cas és una patologia, és una orientació sexual tan normal com la heterosexualitat.

Aquesta persona està incidint en els costums d´un sector que no té perque catalogar-se de “viciós” ja que açó suposa una amenaça contra la integritat psicològica del sector i no es pot utilitzar un despectiu en una classe per molta llibertat de càtedra que tinga.

Em pareix molt bé (per mi, com si es vol fer d´Al-Qaeda) que siga de l´Opus (fastigosa secta!), jo ho respete, cadascú és lliure de fer el que vullga, pertànyer a qualsevol tipologia d´associació però el que no es pot fer és infringir la legalitat de l´ensenyament i contribuint negativament a la configuració del pensament social.

PERDONEU-ME SI LA LLETRA ÉS EXCESSIVAMENT XICOTETA, HE TINGUT UN PROBLEMA A L´HORA D´ESCRIURE´L

VIOLÈNCIA ESCOLAR

Divendres, 02/03/2007 (17:57)

La violència escolar és un problema que es troba força als titulars dels principals dels mitjans de comunicació.
El fet d´aparèixer als titulars li ha donat una importància tal que ha fet que pensem, en moltes ocasions, que és un problema
del segle XXI, però no és així.
El problema existeix tinga un nom anglès o no. El problema ha adquirit rellevància gràcies a la societat de la informació
i al canvi socio-estructural donat. El paper de la familia es veu reduït ja que la seua configuració ha variat al igual que el
paper de l´educació ja que les restriccions i el model educatiu no donen peu a una convivència més humana sinó més
superficial i artificial.

L´assetjament escolar o més conegut com -bullying- és un problema, clar està però un problema que en certa mesura és natural.
Pot semblar una salvajada això però si ens parem a pensar-ho en certa mesura és lògic. Tots hem viscut situacions on, amb
paper favorable o desfavorable hem entrat a formar part de l´assetjament. Les relacions interpersonals estableixen relacions
de jerarquia el que produeix que uns s´imposen sobre els altres, és un fenomen clarament normal encara que l´abús d´aquesta
falsa superioritat és el que desemboca en l´assetjament afavorit per diversos factors com la personalitat, el caràcter,
l´ambient familiar (pressió, problemes com violència domèstica o relacions extramatrimonials, d´entre altres…).

L´acosador té un perfil propi, prou definit encara que no podem crear un prototip de l`alumne acosador ja que presenta
variacions en cada cas. El perfil de la víctima o acosat sol ser el d´una persona amb una personalitat prou influenciable,
bastant dèbil i que no “encaixa bé” amb la resta de companys, per regla general. El fet de no encaixar bé potser provocat
per una simple qüestió com ara portar ulleres, corrector dental, vestir “diferent”, tindre veu fina o grossa, tindre un
excessiu volum…etc

Cal assenyalar que en el cas de les xiques moltes vegades porta un poc de contradicció ja que la víctima, en la majoria dels
casos sol ser l´alumna més popular. El seu assetjament ve donat per, segurament, per un sentiment d´inferioritat autoprovocat
per la resta de les companyes al veure que té èxit i així pretenen enfonsar-la.

Altre model de l´assetjat és aquell que és un alumne brillant o al contrari, molt deficitari però ens trobem amb més
acosats entre els alumnes brillants ja que el sentiment d´inferioritat autoprovocat per la resta o una certa enveja
dona peu a que l´assetjen i en la majoria dels casos acabe baixant el rendiment per parèixer “normal”.

El paper del professorat en l´assetjament és limitat ja que les regulacions estatals no donen peu a una
excessiva implicació del professorat. La detecció per part d´aquestos és una tasca molt complicada, sobretot,
en l´etapa secundària ja que el professorat té uns límits marcats d´on dificilment pot passar i això li provoca
una restricció de la visió global del alumne fet que ajudaria al professor/a a detectar el cas.També cal dir
que la detecció, ja siga pel professorat o per les famílies és una tasca difícil ja que els indicadors de la situació
són molt poc definits i poc concrets.

L´abús físic és prou fàcil de detectar ja que s´hi trobem indicis de violència física acompanyats d´indicis psicològics
com ara la por, la vergonya excessiva, un profund tancament en sí mateix i uns indicis de fase depressiva en alguns casos
depressiva major, fins i tot, tenen una fòbia a l´escola exagerada que en la adolescència pot desembocar en un abandó dels
estudis. La funció dels gabinets psicopedagògics dels centres de secundària ha de ser clau per evitar aquest
abandó ja que en detectar els casos es necessari portar un programa de nova motivació per a aquest alumnes perque
no façen identificacions errònees com ara escola-violència, passar´s`ho mal.

Cal també remarcar que als xiquets s´ha donat un canvi enfront a les generacions anteriors ja que la societat es veu
inmersa en un canvi estructural important i on les persones adultes es troben implicades arrastrant així als joves i xiquets.
Açó ha provocat una avançada pseudomaduresa a la pubertat (11-13 anys) els quals volen anticipar-se a les costums i els
hàbits de gent més major. Açó comporta un risc alt ja que la violència augmenta en veure´s l´alumne en una angoixa
continua per les excessives metes proposades que es troben fora d´edat i les quals provoquen una mena de confusió o
dilema. Aquest fenomen potser s´ha donat a les altres generacions però a aquesta està tinguent una incidència alta
ja que les seues conseqüències són greus. Des del meu punt de vista, aquest canvi és més gran, però tampoc ho puc assegurar
perque no tinc una visió àmplia de les altres generacions però el fenomen no té pinta de ser molt típic encara que
s´haja donat de maneres diferents durant les diverses generacions.

Els grans estudis estàn donant claus per”erradicar” el problema però de vegades es cauen en generalitzacions massa grans i
que porten als pares a confusions i els porten a fer conclusions precipitades i a exercir un elevat proteccionisme
desfavorable al fill ja que aquest passarà a formar part del grup en risc de ser assetjat ja que la seua conducta
farà favorable la situació situant-se al front de les preses fàcils en no saber defendre´s per sí mateix.