Juan López

El text proposat és un text científic perquè parla d’un tema molt especialitzat per a gent molt especialitzada, i és un text argumentatiu perquè dona arguments per intentar convèncer al lector.

Primer de tot, és un text científic encara que el tema principal no és la ciència sinó l’art.. Això és perquè parla d’un tema molt especialitzat i va dirigit a un públic molt concret amb uns certs coneixements sobre el tema, ja que utilitza un llenguatge molt tècnic que la seva comprensió no està a l’abast de qualsevol.

En segon lloc és un text augmentatiu perquè intenta convèncer de que l’opinió subjectiva de l’autor és la correcta, primer presenta el tema objectivament i desprès dona arguments personals a favor i en contra amb l’intenció de que el lector acabi compartint pensant de la mateixa manera, per tant té una major complicació a l’hora de la comprensió. Concretament en aquest cas les diverses postures són si l’art està en decadència o no i si des de l’època de l’home primitiu hi ha una crisi d’objectes.

En conclusió aquest article és una combinació dels textos argumentatius i dels textos científics ja que presenta característiques pròpies dels dos tipus de textos.

199

Les arts plàstiques és un tipus d’art que té com a finalitat expressar la bellesa. Es diferencia d’altres tipus d’art en la seva forma d’expressió, ja que les podem trobar en objectes físics. Històricament les principals són l’arquitectura, la pintura i l’escultura.

L’arquitectura és l’art que s’encarrega de projectar, dissenyar i construir edificis. La pintura és l’art de plasmar sobre una superfície sentiments i estats d’ànim amb pintures. L’escultura és l’art de tallar, esculpir i crear formes en l’espai.

D’aquestes tres formes no podria escollir-ne cap perquè per a mi les tres són espectaculars i hem fascinen, perquè no comprenc com una persona ha pogut fer aquestes coses. Però potser de totes aquestes la que hem resulta més espectacular és l’arquitectura perquè al en ser obres gegants, les veig amb molta més dificultat de construir, en canvi, la pintura i l’escultura al ser d’unes dimensions més petites les veig com més assequibles però de totes maneres d’una dificultat considerable i molt fora de les meves possibilitats.

En conclusió les arts plàstiques tenen el mateix objectiu que tots els tipus d’arts, que és expressar sentiments, però d’una manera molt diferent i de totes la que més m’impacta és l’arquitectura.

197

El gènere poètic és una manera d’expressar sentiments, emocions i pensaments a través de diferents recursos poètics i característiques del gènere literari.

La poesia és un gènere literari on l’autor vol explicar les emocions i els sentiments que l’inspiren algunes persones o objectes. Aquests textos s’escriuen normalment en versos. També existeix el cas de la prosa poètica on s’escriu en prosa i desprès li dona una certa musicalitat.

La mètrica que presenta el gènere poètic normalment està ben elaborada, amb una quantitat de síl·labes definides i una estructura elegant. En cas contrari es denomina poema lliure. Les poesies solen tenir un extensió breu.

Per donar més bellesa al poema s’utilitzen figures literàries, moltes d’elles són extremadament complexes de comprendre, perquè el que vol dir el poeta amb elles a vegades no esta implícit en el text, es a dir, són elements de valor simbòlic, i s’han de saber interpretar.

En conclusió, la poesia és un tipus d’escriptura on el poeta vol expressar els seus sentiments amb molta bellesa, que té característiques pròpies, i que pot arribar a ser difícil de comprendre per la complexitat que suposa per a l’autor intentar expressar els seus sentiments.

196

La literatura modernista va ser un moviment literari va aparèixer en Catalunya a finals del segle XIX i a principis del segle XX. Destaca espacialment Joan Maragall que buscava en les seves obres escapar de la realitat, per això intentava buscar la perfecció en la bellesa. Va ser molt important sobretot en poesia, on utilitza característiques de la musicalitat, la natura i els sentits.

La seva poesia va tenir diverses etapes. A la primera etapa vitalista escrivia poemes amb molta energia i plens de vida. Després va començar la primera etapa decadentista on va fer poesies molt importants. A la segona etapa vitalista va descobrir un catalanisme diferent i va distanciar-se del modernisme, fins i tot va guanyar els premis Jocs Florals. En la segona etapa decadentista va patir una depressió perquè es sentia incomprès i per l’avenç del noucentisme. En la tercera etapa vitalista recupera l’individualisme i el vitalisme de la primera etapa, un factor que va incomodar a la burgesia.

En conclusió, Joan Maragall va passar per diverses etapes molt diferents entre elles, passant de la major energia i vitalitat fins a la pitjor de les depressions per finalitzar un altre cop en la energia de la primera etapa.

204

Els textos científics tenen com a tema principal la ciència i tenen com a objectiu informar a un receptor amb molta precisió i amb un llenguatge molt intel·lectual i culte, perquè se suposa que el lector coneix el tema i podrà comprendre’l.

Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la terminologia, l’estil i la gramàtica. També s’utilitza un llenguatge molt concret perquè va adreçat a un tipus de persones científiques. Perquè el text sigui comprensible s’utilitzen una gramàtica i una estructura molt clares. Els textos científics es poden dividir segons el llenguatge que tinguin, que depèn de l’especialitat de la ciència de la que siguin.

Un característica molt important és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de ser similar a la dels textos argumentatius, que normalment formulen una hipòtesis i la complementen.

En conclusió, els textos científics intenten demostrar un hipòtesi a partir d’una teoria, i van dirigits a un tipus de persones en concret, per això s’utilitza un llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, però sense oblidar la claredat i la brevetat per facilitar la comprensió.

194

La ciència té una importància molt gran en la societat actual i les seves aplicacions han fet grans progressos per a les persones en la seva vida quotidiana.

La ciència per si sola no ha pogut canviar la nostra societat, perquè la ciència només és pur coneixement, el que ha fet avançar tant a la societat ha estat l’aplicació d’aquest coneixement en àmbits com la medicina, on gracies a la ciència s’han pogut curar moltes malalties, o la tecnologia, que es on crec que s’ha avançat més, només hem de fer un cop d’ull per la nostra casa i la veurem tota plena d’electrodomèstics.

Hi ha molta gent que creu que la ciència i la tecnologia són negatives per al món perquè pensen que acabaran destruint-lo. Però això des del meu punt de vista no es així, perquè la tecnologia i la ciència per si soles no són dolentes, el que pot ser perillós es l’ús que es pot fer amb elles si cauen en unes mans irresponsables. Per aquest motiu no comparteixo l’afirmació que fa molta gent que estaríem millor sense la tecnologia.

En conclusió,  la ciència ha modernitzat la societat i sense ella la nostra vida seria molt diferent encara que hem de mirar d’evitar que se’n faci un mal ús.

203

El conte és un gènere literari narratiu semblant a la novel·la però que se’n diferencia principalment per l’extensió.

La novel·la sol ser un relat de ficció escrit en prosa on la història és explicada des de diferents punts de vista, els personatges que hi apareixen actuen en un espai físic i una època determinats. En canvi el conte és una narració d’extensió breu, on els personatges del conte són lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o el futur. Aquest es narra en tercera persona i els personatges poden dialogar entre ells.

Hi ha dos tipus de contes amb característiques ben diferents entre ells: el conte popular i el conte literari. En primer lloc el conte popular acostuma a ser anònim, normalment amb un caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i es transmetien oralment. En canvi el conte literari té un autor conegut, i com té molta brevetat no es poden desenvolupar molt els personatges. Aquest tipus de conte busca sorprendre el lector.

En conclusió, un conte és una novel·la molt breu de temàtica fantàstica, amb dues variants, el conte popular i el conte literari.

198

La pregunta de si tots tenim un preu és una pregunta que tothom ens hauriem plantejar respondríem a ella i pensar que faríem en el que tinguem la possibilitat de fer-ho.

Aquesta pregunta l’hem de plantejar perquè la societat d’avui en dia s’ha tornat molt materialista i les persones són valorades segon els diners que tenen, això és un realitat, surt cada dia als diaris i als informatius casos extrems que arriben a la il·legalitat de persones arrestades per corrupció, en definitiva per vendre’s a canvi de diners.

A l’altra banda queden les persones que no hi ha diners al món per poder comprar-les i que s’aferren als seus valors, però jo penso que d’aquestes persones cada vegada en queden menys. Personalment opino que els diners cada vegada estan agafant més importància i que les persones cada vegada es vendran més a fer coses en contra de les seves idees per diners, perquè la vida s’està posant molt malament.

En conclusió, penso que una persona té preu si es vol posar preu, però això depèn de molts factors com les necessitats que tinguis o en la situació en la qual estiguis.

197

Els textos científics i els textos de divulgació científica tenen en comú el tema del qual tracten, però tenen una diferencia molt clara: estan enfocats a un tipus de lectors diferents.

Els textos científics van destinats a un públic molt concret, persones amb cert coneixement del tema tractat, per això utilitza un vocabulari molt tècnic i precís, es a dir, un llenguatge comprensible per aquestes persones especialitzades , però que la resta de lectors difícilment podrien entendre-ho.

Els textos de divulgació científica en canvi, no van dirigits a ningú en concret, sinó a tothom en general, per tant han de ser més clars. Per aconseguir-lo utilitza un llenguatge senzill i deixa de banda els tecnicismes. Això fa que els textos siguin menys precisos però molt més comprensibles per persones que tenen poc o cap coneixement del que s’està parlant.

En conclusió, els textos científics i els textos de divulgació científica intenten explicar el mateix, però ho expliquen de manera diferent, perquè van destinats a públics diferents. Els primers a un públic concret i els segons a tot el públic en general.

188