Juan López

1.COMPRENSIÓ

1.1.
En Tomàs és un personatge mesquí, incapaç de deslliurar-se de l’obediència a en Sebastià i de prendre partit per una veritat que entreveu però que, per covardia, es resisteix a reconèixer. Quan l’amo respon falsament a la qüestió que ell ha gosat plantejar-li amb una deferència exagerada, no sols es dóna fàcilment per satisfet sinó que, per adular-lo, es posa a malparlar de la gent senzilla carregada de raó i a insultar en Xeixa. La seva mala consciència s’evidencia en l’exclamació amb què acaba l’escena.

 1.2.
Sebastià a Xeixa: tractament de TU; “Doncs agafa els trastets…”

Xeixa a Sebastià: tractament de VÓS; “Això sí, veieu?”

Tomàs a Sebastià: tractament de VÓS; “I jo voldria dir-vos-ho…”

Sebastià a Tomàs: tractament de VÓS; “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”

Tomàs a Xeixa: tractament de TU; “Ho sents, tu, mala llengua?”

Xeixa a Tomàs: tractament de VÓS; “No m’ho digueu malagraït,…”

1.3.

a)
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)

2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)

3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)

b)

1. Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït, l’instiga que retiri el mot injust.

2. “Quadrant-se” davant Sebastià, el repta que dugui a terme l’amenaça que acaba de fer-li, donant-li a entendre que està disposat a tornar-s’hi.

3. Per aconseguir que Sebastià no pugui haver tingut ni un xic de raó en acusar-lo de lladre, li retorna, amb menyspreu, el farcell i la manta.

1.4.

Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE

Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG

Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ DE L’INTERLOCUTOR

Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA

Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA

Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1.

a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo

b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida

c) CI: us

d) atribut: cert

 3.2. L’opció correcta és la c).

 3.3.

com que → subordinada adverbial causal

després que → subordinada adverbial concessiva

mai que→ subordinada adverbial concessiva

 3.4.

farcell → fardell, lligall, embolcall,…

bunbum → rumor, brama, rebombori, soroll,…

malagraït → desagraït, ingrat

amistançat → amant

 3.5.

Xeixa:  [∫]

Alça:  [s]

veus-ho aquí:  [z],

fill:  [λ],

podia: [δ]

Durant el segle XX hi ha tres etapes: fins l’any 1939 la normalització institucional i lingüística, de 1939 a 1977 el franquisme i de 1977 fins a l’actualitat la normalització institucional i lingüística.

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914 amb l’intenció de tenir funcions administratives, però va adquirir molta importància política, ja que es va reconèixer per l’estat la personalitat i la unitat territorial de Catalunya per primera vegada des de 1714. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba i després per Josep Puig i Cadafalch , tots dos de la Lliga Regionalista, que van construir noves infraestructures i van introduir moltes millores tecnològiques importants per a la industria catalana. L’any 1931 van ser les eleccions municipals que van tenir com a conseqüència la implantació de la República a Espanya . A Catalunya va guanyar ERC que va proclamar la República Catalana. Es va crear l’estatut de Núria aprovat per amplia majoria que va durar fins l’any 1934. Es va restablir l’any 1936 per ser eliminat definitivament a l’acabament de la Guerra Civil.

Amb la creació de l’IEC i de la Secció Filològica s’inicia un procés de normalització lingüística., en el qual Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental. L’estatut d’autonomia va suposar que el català tornés a ser la llengua oficial. Amb les Normes de Castelló l’any 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC adaptades al valencià.

La repressió al català va començar de manera molt dura i només es podia utilitzar de manera privada però amb els pas dels anys la dictadura es va anar suavitzant.

La mort del general Franco l’any 1975 va suposar el retorn a la democràcia. L’any 1977 Josep Tarradellas és nomenat president d’una Generalitat de Catalunya restablida. L’autogovern de Catalunya comença l’any 1979 amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia.

Per finalitzar, l’any 1978 l’ús oficial del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de les comunitats de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.

327

La Renaixença va ser un moviment de recuperació de l’ús literari del català que comença l’any 1833 i acaba al 1877, es consolida el catalanisme que vol recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua, El català és perseguit, però es continua parlant col·loquialment.

La burgesia i el proletariat com a classes socials són creats a la revolució burgesa del segle XIX. Els interessos econòmics de la burgesia catalana i dels terratinents andalusos són interessos contradictoris. Com a conseqüència de que la burgesia era dèbil la revolució burgesa fracassa fins Isabel II és destronada i al 1874 es produeix la restauració borbònica amb Alfons XII. El regim polític fracassa i això queda clar amb la pèrdua de les últimes colònies de Cuba i Filipines, en aquest moment apareixen dues alternatives: La primera es La generació del 98 que proposa Regenerar Espanya des de Castella i la segona Les Bases de Manresa que proposa regenerar Espanya des de la perifèria. La burgesia catalana assumeix el catalanisme per tal de guanyar-se el poble en les seves reivindicacions, així es modernitzaria Catalunya i indirectament Espanya.

Per a Catalunya tornar al romanticisme és tornar a una època on el català era una llengua de gran prestigi. El català era l’única llengua que coneixia el poble, per això al llarg del segle XVIII i durant la primera part del segle XIX, la literatura popular es continuava fent en català. La restauració dels Jocs Florals és el fet més important dels autors de la renaixença.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però no serveix per a res, ja que l’ús literari del català cada vegada és més gran. Aquest és un moment en que el català és defensat per l’església, i tant per els moviments més conservadors com per els més republicans. L’aparició de la revista Avenç suposa la primera manifestació publica a favor del català que defensava una ortografia catalana moderna i unificada.

L’ús literari del català cada vegada serà més important fins a l’aparició del catalanisme, que era un moviment polític que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes. Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller seran considerats la segona generació d’escriptors catalans i donaran al català un valor literari molt més important.

En conclusió, els canvis socials i culturals del segle XIX faran que aparegui el catalanisme, que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes, i això s’aconseguirà al segle XX.

402

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana, però amb el Decret de Nova Planta, es van eliminar les institucions catalanes i es va prohibir el català per imposar el castellà.

Hi ha tres crisis importants. La primera crisi és la política que va començar quan es trasllada la cort a Castella, i el centre de decisió política deixa de ser a Barcelona. Un fet important va ser lluita entre la monarquia i Catalunya, que com a conseqüència té la guerra dels segadors i el Rosselló passa a França. La segona crisi és la econòmica que va ser produïda per la inseguretat per la pirateria al Mediterrani, i el centre del comerç passa a l’Atlàntic. La tercera crisi és la cultural i es produeix perquè la noblesa catalana es trasllada de Barcelona a Castella.

La guerra de successió es va produir per l’enfrontament entre Carles d’Àustria i Felip d’anjou, que es disputaven la corona que havia deixat Carles II, que va morir sense descendència. Finalment va ser proclamat Felip V, que va publicar el decret de Nova Planta on es van eliminar les institucions catalanes i es va prohibir el català. Es crea un únic regne que és el regne d’Espanya.

Hi ha un conflicte linguistic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Els il·lustrats són els primers en acceptar una llengua imposada i comencen a escriure en castellà, però la literatura popular seguirà en català.

281

Jaume I tenia una política expansionista i això va provocar que el català tingues una expansió bastant important. Poc a poc el català es va imposant al llatí fins que al segle XV es converteix en la llegua de l’administració, i s’empra tant de forma oral com de forma escrita.

A la primera meitat del segle XII es comencen a veure textos en llatí convencional que deixaven entreveure que la llengua que es parlada era el català.

El text més antic en català és el Liber iudiciorum (Llibre dels judicis), que era la traducció en català dels codis dels visigots. També trobem Les Homilies d’Organyà, que es considerat el primer text en prosa catalana.

L’occità era la llengua dels trobadors, i els poetes catalans, seguint els models estètics, van escriure la seva obra en occità, va ser Ausiàs March el primer en escriure exclusivament en català.

La prosa literària en català la inicia Ramon Llull, va ser el primer pensador europeu en utilitzar el català per desenvolupar temes que estaven reservats per al llatí. L’objectiu era convèncer als àrabs i als jueus de la superioritat de la fe cristiana. Tots els que escriuen en català seguiran el seu model.

La Cancelleria Reial era un organisme que s’ocupava de l’elaboració de documents propis de l’administració, les llengües que utilitzava eren el català, l’aragonès i el llatí.

El català de la Cancelleria tenia un estil equilibrat, que posteriorment es convertirà en un model de llengua que arribarà a tots els territoris.

València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona i així els escriptors de la cort entren en contacte amb el renaixement. Ausiàs March és el poeta que més destaca encara que hi havia gent que pensava que la seva poesia continuava sent medieval.

En conclusió, el català va tenir una expansió molt important gracies a autors com Ramon Llull i Ausiàs March, i a organismes com la Cancelleria Reial.

323

L’ Imperi romà va ser ocupat al segle V dC per els pobles germànics, l’arribada dels visigots no va influir molt sobre la població perquè es van integrar i van adoptar el llatí. Més tard van arribar els francs que es van establir en la zona de la Catalunya Vella i van organitzar els territoris en comtats.

Posteriorment va haver l’ocupació musulmana, l’any 711. Va tenir una durada de cent anys a la Catalunya i prop de quatre-cents a la Catalunya nova.

Aquestes invasions van tenir unes conseqüències lingüístiques, paraules que el català ha retingut. Dels germànics mots del lèxic comú, topònims i antropònims germànics i dels àrabs elements de la vida quotidiana.

El pas del llatí al català va ser un procés lent que va començar el segle V i va acabar acaba el IX. Va haver un Renovatio on es van veure les diferencies entre la llengua parlada i el llatí clàssic. Un fet important va ser al Concili de Tours l’any 813 on es va ordenar que les predicacions es fessin en llengua romanç i no en llatí. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839 està escrit en llatí, però hi ha paraules en català on es demostra que el llatí no s’entén.

215

La Romània és un conjunt de territoris on es parlen les llengües romàniques, que venen derivades del llatí. Són llengües romàniques: el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Podem dividir les llengües romàniques en orientals i occidentals.

S’anomena romanització el procés d’implantació de l’organització i de la cultura romana en els territoris que formaven part de l’imperi Romà. Els pobles de la costa van assimilar molt ràpid aquesta cultura, en canvi als pobles de l’interior els va costar més assimilar-la. L’imperi va aconseguir la unitat política i la unitat lingüística a traves de la llatinització. Una part molt important de la romanització va ser a la conquesta del tarraconense l’any 218 aC que va produir un llatí amb unes característiques noves.

El llatí vulgar s’usava de manera col•loquial i familiar, i era molt difícil estudiar-lo perquè tenia un caràcter oral, també tenia una evolució molt rapida i s’allunyava del llatí clàssic, que es mantenia estable.

Les restes lingüístiques que aquests pobles van deixar formen el substrat preromà de la llengua catalana. Els elements més importants són els que provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

199

La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, és a dir, com utilitza la llengua la societat.

Neix l’any 1950 a Estats units i arriba aviat a Catalunya perquè a hi ha moltes llengües i cultures, el mateix que passa a Catalunya amb el català i el castellà.
El primer sociolingüista va ser Fergusson, que va estudiar les llengües en contacte a partir de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia.

Per a Fergusson el bilingüisme es individual, i s’aplica a les persones i no a les societats, en canvi la diglòssia és aplicada a les societats, on hi ha dues llengües i una es parla a nivell culte i l’altre a nivell popular.
Els sociolingüistes posteriors a Fergusson ja no parlen de bilingüisme i diglòssia, sinó de conflicte lingüístic, és a dir, quan una llengua domina políticament i l’altre socialment.

En aquest casos pot haver-hi dues opcions, el primer cas és que la llengua oprimida es minoritza, i acabarà per substituir-se

El segon cas és la normalització de la llengua, tot el contrari que abans, on es recupera la llengua oprimida,
Per finalitzar la sociolingüística també estudia els registres, que és l’ús de la llengua en funció del context.
203

Pierre Vilar comença l’article fent una petita introducció explicant els canvis més importants que es van produir a Espanya, com per exemple l’acceptació de les comunitats com a autonomies, per aquest motiu Espanya va passar de ser un estat unitari a un estat pluralista. D’aquestes comunitats Catalunya va ser la més notable, la que va insistir més.
El “fet català” neix a partir d’unes relacions entre un territori, una llengua, una cultura i una sèrie de conjunts històrics. La zona etnolingüística catalana és com una espècie de món de caire mediterrani que té com a atracció principal la mar. En aquest món es podria incloure a la pròpia Catalunya, el País Valencià, les Balears entre d’altres.

Aquesta zona també tenia una part interior, amb les muntanyes més humides i les terres baixes més àrides que oferien bona protecció terrestre.
El gran motiu perquè hi hagi tan bona relació és la Mediterrània, que era la millor via de comunicació entre tres grans ports: Barcelona, València i Mallorca, podríem dir que hi havia una certa solidaritat entre aquestes ciutats. Però tot això tenia una part negativa que era un conflicte amb la zona de Castella.
193

1.4 a) Redacció
En aquest text hi ha una alternació entre dos estils d’escriptura, la narració i el diàleg. La primera part és narració i són els tres primers paràgrafs, i la segona part és descripció i són els altres tres finals.
La narració és tota la part del principi, on es fa una petita introducció, explicant les relacions entre els personatges. Es nota que és narració perquè s’utilitzen molts verbs, sobretot en passat. La part de la narració finalitza a “si no eren pobres, poc se’n mancava” que és on finalitza el tercer paràgraf.
La descripció comença a “Era una matinada d’abril” just on acaba la narració, al quart paràgraf. És descripció perquè comença a utilitzar adjectius, i parla de coses que ja no són tan passades, són quasi del present. A més les descripcions que fa són bastant detallades. La part descriptiva continua fins al final del text.
En conclusió, aquest text es pot dividir en dos parts molt diferenciades, la primera és narració i s’utilitza per fer una introducció i la segona i final que és descripció i s’utilitza per donar tots els detalls el casament.
190