Juan López

1.COMPRENSIÓ

1.1.
En Tomàs és un personatge mesquí, incapaç de deslliurar-se de l’obediència a en Sebastià i de prendre partit per una veritat que entreveu però que, per covardia, es resisteix a reconèixer. Quan l’amo respon falsament a la qüestió que ell ha gosat plantejar-li amb una deferència exagerada, no sols es dóna fàcilment per satisfet sinó que, per adular-lo, es posa a malparlar de la gent senzilla carregada de raó i a insultar en Xeixa. La seva mala consciència s’evidencia en l’exclamació amb què acaba l’escena.

 1.2.
Sebastià a Xeixa: tractament de TU; “Doncs agafa els trastets…”

Xeixa a Sebastià: tractament de VÓS; “Això sí, veieu?”

Tomàs a Sebastià: tractament de VÓS; “I jo voldria dir-vos-ho…”

Sebastià a Tomàs: tractament de VÓS; “Bé, rumieu’s’ho, i ja m’ho direu…”

Tomàs a Xeixa: tractament de TU; “Ho sents, tu, mala llengua?”

Xeixa a Tomàs: tractament de VÓS; “No m’ho digueu malagraït,…”

1.3.

a)
1. “No m’ho digueu malagraït, Tomàs,…” (a Tomàs)

2. “Pegueu-me! Au!” (a Sebastià)

3. “Teniu, doncs!” (a Sebastià)

b)

1. Dolgut perquè Tomàs li ha dit malagraït, l’instiga que retiri el mot injust.

2. “Quadrant-se” davant Sebastià, el repta que dugui a terme l’amenaça que acaba de fer-li, donant-li a entendre que està disposat a tornar-s’hi.

3. Per aconseguir que Sebastià no pugui haver tingut ni un xic de raó en acusar-lo de lladre, li retorna, amb menyspreu, el farcell i la manta.

1.4.

Sebastià: “Au, Xeixa, a casament” → b) ORDRE

Tomàs: “I jo voldria dir-vos-ho, i no sé com fer-ho, Sebastià” → f) TITUBEIG

Tomàs: “…us vinc a preguntar, Sebastià, i no us ofengueu, fill,…” → d) TEMOR A LA REACCIÓ DE L’INTERLOCUTOR

Tomàs: “Eh que no hi ha res, Sebastià? → a) SÚPLICA

Xeixa: “No m’ho digueu malagraït, Tomàs, que no sabeu…” → c) QUEIXA

Sebastià: “I què tant de juraments! Anem’s-en, Tomàs, i…” → e) INVITACIÓ

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1.

a) subjectes: jo; això; Déu; ell; jo

b) CD: ho, que això és cert; me; ho; mentida

c) CI: us

d) atribut: cert

 3.2. L’opció correcta és la c).

 3.3.

com que → subordinada adverbial causal

després que → subordinada adverbial concessiva

mai que→ subordinada adverbial concessiva

 3.4.

farcell → fardell, lligall, embolcall,…

bunbum → rumor, brama, rebombori, soroll,…

malagraït → desagraït, ingrat

amistançat → amant

 3.5.

Xeixa:  [∫]

Alça:  [s]

veus-ho aquí:  [z],

fill:  [λ],

podia: [δ]