Juan López

Una cultura que em desperta interès és la cultura americana, però no la cultura americana que ens mostren per televisió amb gent violenta i menjar ràpid, sinó m’agraden els Estats Units com a país per els seus paisatges i la tranquil·litat d’algunes zones.

Per totes les noticies que surten a la televisió m’ he creat l’idea de que Estats Units està ple de persones boges i perilloses que van amb pistoles pel carrer, fan persecucions policials, els agraden els esports violents i són obesos perquè mengen tots els dies “fast-food”. Això no és el que m’agrada dels Estats Units.

Dels Estats Units a mi m’agraden zones com Los Angeles i Miami, que tenen platges precioses per poder passejar i potser per això aquestes dues ciutats són els destins preferits de molts famosos per anar a viure. A més, hi ha una gran quantitat de persones de procedència llatina i això em desperta simpatia perquè tenen gustos semblants als d’aquí.

Per finalitzar, el meu somni seria viure a Los Angeles i d’aquí uns anys m’agradaria fer un viatge perquè es una ciutat que hem té enamorat, és on es troben les platges més boniques i de nit hi ha uns paisatges espectaculars.

201

El pròleg és un text breu que podem trobar al principi d’una obra extensa, i té objectius molt diversos, des de presentar l’autor i la seva trajectòria com a escriptor fins a donar els agraïments a qui a fet possible aquest llibre. Quan un autor és novell el pròleg el sol escriure un altre escriptor reconegut per presentar-ho, però en la resta de casos el sol escriure el mateix autor que ha fet l’obra. 

L’introducció és una secció inicial que estableix el propòsit i els objectius de tot el contingut posterior de l’obra. Va seguit del cos de l’obra i de les conclusions. Normalment a l’introducció és    dona una breu explicació o resum de l’obra i explica alguns antecedents importants, el lector, en llegir-la hauria de fer-se una idea sobre el contingut del text. 

La presentació en canvi té la característica que s’utilitza de manera oral, i es fa servir per exposar un tema davant un públic. Les presentacions solen anar acompanyades de diapositives o gràfics per ajudar a entendre el més destacat de la presentació. 

En conclusió, el pròleg, l’introducció i la presentació tenen l’objectiu de començar un text, però cadascun tenen unes característiques que els fan diferents.

201

El gènere teatral, de la mateixa manera que altres generes, serveix per expressar literatura, normalment es representa com a obra de teatre en tres formes, com a diàleg, com a prosa o com a vers.

La part escrita dels textos teatrals no està feta per llegir-la, sinó que són uns actors els que ens transmeten aquest contingut mitjançant la representació. Aquest textos solen estar formats per diàlegs, i a vegades porten acotacions, que és l’actitud que ha de tenir l’actor. També hi ha la possibilitat de que l’obra només sigui representada per un sol actor, aquest cas s’anomena monòleg.

Els textos teatrals estan estructurats en actes, i aquest es divideixen en escenes. Normalment aquest textos solen estar dividits en plantejament, nus i desenllaç, es a dir en tres actes, sent el del mig el de més extensió.

Principalment els textos teatrals es divideixen en tres estils, la comèdia, la tragèdia i el drama. La comèdia sempre té final feliç i el seu objectiu és entretenir i fer riure al públic, en la tragèdia generalment al final el protagonista acaba morint de manera molt tràgica, i per finalitzar el drama, que és una barreja de les dues anteriors, però amb histories realistes i molt passionals.

204

El llibre de Terra Baixa mostra el contrast entre dues societats ben diferents, la terra baixa, on es representa la dolentia en els seus habitants, que són malvats i hipòcrites, i la terra alta, on els seus habitants són bones persones, això si, una mica ignorants.

Hi ha tres personatges principals: en Manelic, la Marta i en Sebastià. El Sebastià i la Marta són dos habitants de la Terra Baixa que estan enamorats i mantenen una relació en secret. Per evitar les sospites en Sebastià decideix casar a la Marta amb en Manelic, un pastor innocent de la Terra Alta, i ell es casarà amb una dona rica per mantenir el seu poder, i continuarà la seva relació amb la Marta en secret.

En un principi per a la Marta, en Manelic només és una peça del seu pla i per això no l’estima, però a mesura que va passant el temps es dona compte de que ell no sap res d’aquesta historia i que és un bon home, però un dia en Manelic els troba junts i acaba matant a en Sebastià. Per finalitzar la Marta i en Manelic se’n van a viure a la Terra Alta.

198

Els textos narratius s’utilitzen per relatar una historia, que pot ser real o imaginaria, protagonitzada per uns personatges concrets, tot això dins d’un espai i un temps determinats.

Aquest tipus de textos comencen amb una introducció per anar coneixent els personatges, una vegada superada aquesta fase es planteja un problema que crearà un conflicte. Aquest personatges poden ser principals o secundaris depenent si actuen o no directament en els fets, es poden comunicar entre ells i poden evolucionar, els que evolucionen es denominen personatges rodons.

La historia principalment la transmet el narrador, que es pot dividir en narrador omniscient o narrador principal, segons si es troba dins o fora de l’acció, i si participa activament o no en els fets de l’historia.

Els textos narratius es divideixen principalment en dos subgèneres, que són la novel·la i el conte. La novel·la es diferencia per la seva extensió, que és molt més llarga, i per la seva complexitat. Per altra banda el conte és bastant més breu. També tenen un objectiu molt diferent, l’objectiu de la novel·la és transmetre una historia, mentre que el conte té l’objectiu d’entretenir. A part d’aquests dos subgèneres nhi ha d’altres que han anat perdent importància, com la faula i la epístola.

205

1.COMPRENSIÓ

1.1
La primera crisi és la de la falta d’objectes que patia l’home primitiu, a la qual va respondre creant-ne de nous que han anat evolucionant. La segona crisi és la fi d’aquest procés, i les formes dels objectes antics.

1.2
Joan Miró volia trencar amb l’art tradicional, per això que l’interpretés com un procés de decadència des de les cavernes.

1.3
El títol “Lírica dels quatre elements” fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire.

1.4
a) en absoluta necessitat d’utilització→ l’home va crear els objectes perquè tenia la necessitat de sobreviure.

b) la nostra vella cultura mobiliar→ la cultura artesana tradicional.

c) les arts plàstiques→ arts que reprodueixen volums i formes.

d) presocràtica harmònica conjuminació→ combinació dels quatre elements que van pensar els presocràtics.

3. REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA SOBRE EL TEXT

3.1
a) 3 oracions:
1-“justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració principal.
2- “afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada adjectiva
3- “que l’art està en decadència des de les cavernes”→ oració subordinada substantiva CD

b)
en; en alguna mesura→ CCM
de; de Joan Miró→ CN
en; en decadència→ Atr
des de: des de les cavernes→ CCT

c)
alguna→ indefinit femení singular
aquella→ demostratiu femení singular
l’art→ article determinatiu masculí
les→ article determinatiu femení plural

d)
No hi ha

3.2
La d

3.3
- voltar
- crear
- tenir

- descobrir

3.4
Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] [Z]