Juan López

Els textos científics tenen com a tema principal la ciència i tenen com a objectiu informar a un receptor amb molta precisió i amb un llenguatge molt intel·lectual i culte, perquè se suposa que el lector coneix el tema i podrà comprendre’l.

Les característiques més importants dels textos científics són el tema, la terminologia, l’estil i la gramàtica. També s’utilitza un llenguatge molt concret perquè va adreçat a un tipus de persones científiques. Perquè el text sigui comprensible s’utilitzen una gramàtica i una estructura molt clares. Els textos científics es poden dividir segons el llenguatge que tinguin, que depèn de l’especialitat de la ciència de la que siguin.

Un característica molt important és l’objectivitat que tenen, sempre justificant les hipòtesis formulades amb proves i exemples. Per aquest motiu l’estructura ha de ser similar a la dels textos argumentatius, que normalment formulen una hipòtesis i la complementen.

En conclusió, els textos científics intenten demostrar un hipòtesi a partir d’una teoria, i van dirigits a un tipus de persones en concret, per això s’utilitza un llenguatge amb expressions pròpies de la ciència, però sense oblidar la claredat i la brevetat per facilitar la comprensió.

194

1. Comprensió

1.1. El pare del protagonista acostumava a pronunciar sentencies, solien discutir sobre temes argumentant-los per veure qui tenia raó. L’ultima frase dita per el seu pare és “tots tenim un preu” que el fa reflexionar sobre com va aconseguir les coses a la vida i s’adona que tot ho a aconseguit per els seus medis, i encara que la sorgit l’oportunitat de guanyar més diners els rebutja perquè pensa que no es el correcte i finalitza dient quin seria el seu preu.

1.2. a) El peix gros es menja el peix petit. → Significa que qui té més poder fa el que vol amb qui no en té.

b) Qui té el cul llogat no sempre seu on vol. → Aquesta frase vol dir que quan un depén d’una altra persona no té llibertat per fer el que vulgui.

1.3

a) traspuen: manifesten,

b) rutlla: funciona

c) em ballava pel cap: em tornava a la memòria

d) em sàpiga greu: em faci pena

1.4

en canvi: Indica que hi ha contrast entre el contingut de l’oració anterior i l’oració en què apareix. substitut: però.

doncs:: indica que el contingut de l’oració en què apareix s’entén com a conseqüència del contingut de l’oració anterior. substitut: per tant.

La ciència té una importància molt gran en la societat actual i les seves aplicacions han fet grans progressos per a les persones en la seva vida quotidiana.

La ciència per si sola no ha pogut canviar la nostra societat, perquè la ciència només és pur coneixement, el que ha fet avançar tant a la societat ha estat l’aplicació d’aquest coneixement en àmbits com la medicina, on gracies a la ciència s’han pogut curar moltes malalties, o la tecnologia, que es on crec que s’ha avançat més, només hem de fer un cop d’ull per la nostra casa i la veurem tota plena d’electrodomèstics.

Hi ha molta gent que creu que la ciència i la tecnologia són negatives per al món perquè pensen que acabaran destruint-lo. Però això des del meu punt de vista no es així, perquè la tecnologia i la ciència per si soles no són dolentes, el que pot ser perillós es l’ús que es pot fer amb elles si cauen en unes mans irresponsables. Per aquest motiu no comparteixo l’afirmació que fa molta gent que estaríem millor sense la tecnologia.

En conclusió,  la ciència ha modernitzat la societat i sense ella la nostra vida seria molt diferent encara que hem de mirar d’evitar que se’n faci un mal ús.

203

El conte és un gènere literari narratiu semblant a la novel·la però que se’n diferencia principalment per l’extensió.

La novel·la sol ser un relat de ficció escrit en prosa on la història és explicada des de diferents punts de vista, els personatges que hi apareixen actuen en un espai físic i una època determinats. En canvi el conte és una narració d’extensió breu, on els personatges del conte són lineals, no tenen món interior ni relacions amb el passat o el futur. Aquest es narra en tercera persona i els personatges poden dialogar entre ells.

Hi ha dos tipus de contes amb característiques ben diferents entre ells: el conte popular i el conte literari. En primer lloc el conte popular acostuma a ser anònim, normalment amb un caràcter fantàstic, amb personatges poc desenvolupats i es transmetien oralment. En canvi el conte literari té un autor conegut, i com té molta brevetat no es poden desenvolupar molt els personatges. Aquest tipus de conte busca sorprendre el lector.

En conclusió, un conte és una novel·la molt breu de temàtica fantàstica, amb dues variants, el conte popular i el conte literari.

198

La pregunta de si tots tenim un preu és una pregunta que tothom ens hauriem plantejar respondríem a ella i pensar que faríem en el que tinguem la possibilitat de fer-ho.

Aquesta pregunta l’hem de plantejar perquè la societat d’avui en dia s’ha tornat molt materialista i les persones són valorades segon els diners que tenen, això és un realitat, surt cada dia als diaris i als informatius casos extrems que arriben a la il·legalitat de persones arrestades per corrupció, en definitiva per vendre’s a canvi de diners.

A l’altra banda queden les persones que no hi ha diners al món per poder comprar-les i que s’aferren als seus valors, però jo penso que d’aquestes persones cada vegada en queden menys. Personalment opino que els diners cada vegada estan agafant més importància i que les persones cada vegada es vendran més a fer coses en contra de les seves idees per diners, perquè la vida s’està posant molt malament.

En conclusió, penso que una persona té preu si es vol posar preu, però això depèn de molts factors com les necessitats que tinguis o en la situació en la qual estiguis.

197