Juan López

Jaume I tenia una política expansionista i això va provocar que el català tingues una expansió bastant important. Poc a poc el català es va imposant al llatí fins que al segle XV es converteix en la llegua de l’administració, i s’empra tant de forma oral com de forma escrita.

A la primera meitat del segle XII es comencen a veure textos en llatí convencional que deixaven entreveure que la llengua que es parlada era el català.

El text més antic en català és el Liber iudiciorum (Llibre dels judicis), que era la traducció en català dels codis dels visigots. També trobem Les Homilies d’Organyà, que es considerat el primer text en prosa catalana.

L’occità era la llengua dels trobadors, i els poetes catalans, seguint els models estètics, van escriure la seva obra en occità, va ser Ausiàs March el primer en escriure exclusivament en català.

La prosa literària en català la inicia Ramon Llull, va ser el primer pensador europeu en utilitzar el català per desenvolupar temes que estaven reservats per al llatí. L’objectiu era convèncer als àrabs i als jueus de la superioritat de la fe cristiana. Tots els que escriuen en català seguiran el seu model.

La Cancelleria Reial era un organisme que s’ocupava de l’elaboració de documents propis de l’administració, les llengües que utilitzava eren el català, l’aragonès i el llatí.

El català de la Cancelleria tenia un estil equilibrat, que posteriorment es convertirà en un model de llengua que arribarà a tots els territoris.

València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona i així els escriptors de la cort entren en contacte amb el renaixement. Ausiàs March és el poeta que més destaca encara que hi havia gent que pensava que la seva poesia continuava sent medieval.

En conclusió, el català va tenir una expansió molt important gracies a autors com Ramon Llull i Ausiàs March, i a organismes com la Cancelleria Reial.

323