04 - El pas del llatí al català

14 10 2007

L’ Imperi romà va ser ocupat al segle V dC per els pobles germànics, l’arribada dels visigots no va influir molt sobre la població perquè es van integrar i van adoptar el llatí. Més tard van arribar els francs que es van establir en la zona de la Catalunya Vella i van organitzar els territoris en comtats.

Posteriorment va haver l’ocupació musulmana, l’any 711. Va tenir una durada de cent anys a la Catalunya i prop de quatre-cents a la Catalunya nova.

Aquestes invasions van tenir unes conseqüències lingüístiques, paraules que el català ha retingut. Dels germànics mots del lèxic comú, topònims i antropònims germànics i dels àrabs elements de la vida quotidiana.

El pas del llatí al català va ser un procés lent que va començar el segle V i va acabar acaba el IX. Va haver un Renovatio on es van veure les diferencies entre la llengua parlada i el llatí clàssic. Un fet important va ser al Concili de Tours l’any 813 on es va ordenar que les predicacions es fessin en llengua romanç i no en llatí. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839 està escrit en llatí, però hi ha paraules en català on es demostra que el llatí no s’entén.

215