Juan López

La Romània és un conjunt de territoris on es parlen les llengües romàniques, que venen derivades del llatí. Són llengües romàniques: el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Podem dividir les llengües romàniques en orientals i occidentals.

S’anomena romanització el procés d’implantació de l’organització i de la cultura romana en els territoris que formaven part de l’imperi Romà. Els pobles de la costa van assimilar molt ràpid aquesta cultura, en canvi als pobles de l’interior els va costar més assimilar-la. L’imperi va aconseguir la unitat política i la unitat lingüística a traves de la llatinització. Una part molt important de la romanització va ser a la conquesta del tarraconense l’any 218 aC que va produir un llatí amb unes característiques noves.

El llatí vulgar s’usava de manera col•loquial i familiar, i era molt difícil estudiar-lo perquè tenia un caràcter oral, també tenia una evolució molt rapida i s’allunyava del llatí clàssic, que es mantenia estable.

Les restes lingüístiques que aquests pobles van deixar formen el substrat preromà de la llengua catalana. Els elements més importants són els que provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

199