Juan López

Pierre Vilar comença l’article fent una petita introducció explicant els canvis més importants que es van produir a Espanya, com per exemple l’acceptació de les comunitats com a autonomies, per aquest motiu Espanya va passar de ser un estat unitari a un estat pluralista. D’aquestes comunitats Catalunya va ser la més notable, la que va insistir més.
El “fet català” neix a partir d’unes relacions entre un territori, una llengua, una cultura i una sèrie de conjunts històrics. La zona etnolingüística catalana és com una espècie de món de caire mediterrani que té com a atracció principal la mar. En aquest món es podria incloure a la pròpia Catalunya, el País Valencià, les Balears entre d’altres.

Aquesta zona també tenia una part interior, amb les muntanyes més humides i les terres baixes més àrides que oferien bona protecció terrestre.
El gran motiu perquè hi hagi tan bona relació és la Mediterrània, que era la millor via de comunicació entre tres grans ports: Barcelona, València i Mallorca, podríem dir que hi havia una certa solidaritat entre aquestes ciutats. Però tot això tenia una part negativa que era un conflicte amb la zona de Castella.
193