Juan López

La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, és a dir, com utilitza la llengua la societat.

Neix l’any 1950 a Estats units i arriba aviat a Catalunya perquè a hi ha moltes llengües i cultures, el mateix que passa a Catalunya amb el català i el castellà.
El primer sociolingüista va ser Fergusson, que va estudiar les llengües en contacte a partir de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia.

Per a Fergusson el bilingüisme es individual, i s’aplica a les persones i no a les societats, en canvi la diglòssia és aplicada a les societats, on hi ha dues llengües i una es parla a nivell culte i l’altre a nivell popular.
Els sociolingüistes posteriors a Fergusson ja no parlen de bilingüisme i diglòssia, sinó de conflicte lingüístic, és a dir, quan una llengua domina políticament i l’altre socialment.

En aquest casos pot haver-hi dues opcions, el primer cas és que la llengua oprimida es minoritza, i acabarà per substituir-se

El segon cas és la normalització de la llengua, tot el contrari que abans, on es recupera la llengua oprimida,
Per finalitzar la sociolingüística també estudia els registres, que és l’ús de la llengua en funció del context.
203

Pierre Vilar comença l’article fent una petita introducció explicant els canvis més importants que es van produir a Espanya, com per exemple l’acceptació de les comunitats com a autonomies, per aquest motiu Espanya va passar de ser un estat unitari a un estat pluralista. D’aquestes comunitats Catalunya va ser la més notable, la que va insistir més.
El “fet català” neix a partir d’unes relacions entre un territori, una llengua, una cultura i una sèrie de conjunts històrics. La zona etnolingüística catalana és com una espècie de món de caire mediterrani que té com a atracció principal la mar. En aquest món es podria incloure a la pròpia Catalunya, el País Valencià, les Balears entre d’altres.

Aquesta zona també tenia una part interior, amb les muntanyes més humides i les terres baixes més àrides que oferien bona protecció terrestre.
El gran motiu perquè hi hagi tan bona relació és la Mediterrània, que era la millor via de comunicació entre tres grans ports: Barcelona, València i Mallorca, podríem dir que hi havia una certa solidaritat entre aquestes ciutats. Però tot això tenia una part negativa que era un conflicte amb la zona de Castella.
193