Juan López

Durant els segles XVI i XVII el castellà va tenir una lenta progressió en els territoris de llengua catalana, però amb el Decret de Nova Planta, es van eliminar les institucions catalanes i es va prohibir el català per imposar el castellà.

Hi ha tres crisis importants. La primera crisi és la política que va començar quan es trasllada la cort a Castella, i el centre de decisió política deixa de ser a Barcelona. Un fet important va ser lluita entre la monarquia i Catalunya, que com a conseqüència té la guerra dels segadors i el Rosselló passa a França. La segona crisi és la econòmica que va ser produïda per la inseguretat per la pirateria al Mediterrani, i el centre del comerç passa a l’Atlàntic. La tercera crisi és la cultural i es produeix perquè la noblesa catalana es trasllada de Barcelona a Castella.

La guerra de successió es va produir per l’enfrontament entre Carles d’Àustria i Felip d’anjou, que es disputaven la corona que havia deixat Carles II, que va morir sense descendència. Finalment va ser proclamat Felip V, que va publicar el decret de Nova Planta on es van eliminar les institucions catalanes i es va prohibir el català. Es crea un únic regne que és el regne d’Espanya.

Hi ha un conflicte linguistic ja que el castellà domina políticament i el català domina socialment. Poc a poc el castellà es va imposant, però és difícil perquè és una llengua que la gent desconeix i per això el català es continua utilitzant de manera popular. Els il·lustrats són els primers en acceptar una llengua imposada i comencen a escriure en castellà, però la literatura popular seguirà en català.

281

Jaume I tenia una política expansionista i això va provocar que el català tingues una expansió bastant important. Poc a poc el català es va imposant al llatí fins que al segle XV es converteix en la llegua de l’administració, i s’empra tant de forma oral com de forma escrita.

A la primera meitat del segle XII es comencen a veure textos en llatí convencional que deixaven entreveure que la llengua que es parlada era el català.

El text més antic en català és el Liber iudiciorum (Llibre dels judicis), que era la traducció en català dels codis dels visigots. També trobem Les Homilies d’Organyà, que es considerat el primer text en prosa catalana.

L’occità era la llengua dels trobadors, i els poetes catalans, seguint els models estètics, van escriure la seva obra en occità, va ser Ausiàs March el primer en escriure exclusivament en català.

La prosa literària en català la inicia Ramon Llull, va ser el primer pensador europeu en utilitzar el català per desenvolupar temes que estaven reservats per al llatí. L’objectiu era convèncer als àrabs i als jueus de la superioritat de la fe cristiana. Tots els que escriuen en català seguiran el seu model.

La Cancelleria Reial era un organisme que s’ocupava de l’elaboració de documents propis de l’administració, les llengües que utilitzava eren el català, l’aragonès i el llatí.

El català de la Cancelleria tenia un estil equilibrat, que posteriorment es convertirà en un model de llengua que arribarà a tots els territoris.

València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona i així els escriptors de la cort entren en contacte amb el renaixement. Ausiàs March és el poeta que més destaca encara que hi havia gent que pensava que la seva poesia continuava sent medieval.

En conclusió, el català va tenir una expansió molt important gracies a autors com Ramon Llull i Ausiàs March, i a organismes com la Cancelleria Reial.

323

L’ Imperi romà va ser ocupat al segle V dC per els pobles germànics, l’arribada dels visigots no va influir molt sobre la població perquè es van integrar i van adoptar el llatí. Més tard van arribar els francs que es van establir en la zona de la Catalunya Vella i van organitzar els territoris en comtats.

Posteriorment va haver l’ocupació musulmana, l’any 711. Va tenir una durada de cent anys a la Catalunya i prop de quatre-cents a la Catalunya nova.

Aquestes invasions van tenir unes conseqüències lingüístiques, paraules que el català ha retingut. Dels germànics mots del lèxic comú, topònims i antropònims germànics i dels àrabs elements de la vida quotidiana.

El pas del llatí al català va ser un procés lent que va començar el segle V i va acabar acaba el IX. Va haver un Renovatio on es van veure les diferencies entre la llengua parlada i el llatí clàssic. Un fet important va ser al Concili de Tours l’any 813 on es va ordenar que les predicacions es fessin en llengua romanç i no en llatí. El Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell l’any 839 està escrit en llatí, però hi ha paraules en català on es demostra que el llatí no s’entén.

215

La Romània és un conjunt de territoris on es parlen les llengües romàniques, que venen derivades del llatí. Són llengües romàniques: el castellà, el català, l’occità, el galaicoportuguès, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Podem dividir les llengües romàniques en orientals i occidentals.

S’anomena romanització el procés d’implantació de l’organització i de la cultura romana en els territoris que formaven part de l’imperi Romà. Els pobles de la costa van assimilar molt ràpid aquesta cultura, en canvi als pobles de l’interior els va costar més assimilar-la. L’imperi va aconseguir la unitat política i la unitat lingüística a traves de la llatinització. Una part molt important de la romanització va ser a la conquesta del tarraconense l’any 218 aC que va produir un llatí amb unes característiques noves.

El llatí vulgar s’usava de manera col•loquial i familiar, i era molt difícil estudiar-lo perquè tenia un caràcter oral, també tenia una evolució molt rapida i s’allunyava del llatí clàssic, que es mantenia estable.

Les restes lingüístiques que aquests pobles van deixar formen el substrat preromà de la llengua catalana. Els elements més importants són els que provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

199

La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, és a dir, com utilitza la llengua la societat.

Neix l’any 1950 a Estats units i arriba aviat a Catalunya perquè a hi ha moltes llengües i cultures, el mateix que passa a Catalunya amb el català i el castellà.
El primer sociolingüista va ser Fergusson, que va estudiar les llengües en contacte a partir de dos conceptes, el bilingüisme i la diglòssia.

Per a Fergusson el bilingüisme es individual, i s’aplica a les persones i no a les societats, en canvi la diglòssia és aplicada a les societats, on hi ha dues llengües i una es parla a nivell culte i l’altre a nivell popular.
Els sociolingüistes posteriors a Fergusson ja no parlen de bilingüisme i diglòssia, sinó de conflicte lingüístic, és a dir, quan una llengua domina políticament i l’altre socialment.

En aquest casos pot haver-hi dues opcions, el primer cas és que la llengua oprimida es minoritza, i acabarà per substituir-se

El segon cas és la normalització de la llengua, tot el contrari que abans, on es recupera la llengua oprimida,
Per finalitzar la sociolingüística també estudia els registres, que és l’ús de la llengua en funció del context.
203

Pierre Vilar comença l’article fent una petita introducció explicant els canvis més importants que es van produir a Espanya, com per exemple l’acceptació de les comunitats com a autonomies, per aquest motiu Espanya va passar de ser un estat unitari a un estat pluralista. D’aquestes comunitats Catalunya va ser la més notable, la que va insistir més.
El “fet català” neix a partir d’unes relacions entre un territori, una llengua, una cultura i una sèrie de conjunts històrics. La zona etnolingüística catalana és com una espècie de món de caire mediterrani que té com a atracció principal la mar. En aquest món es podria incloure a la pròpia Catalunya, el País Valencià, les Balears entre d’altres.

Aquesta zona també tenia una part interior, amb les muntanyes més humides i les terres baixes més àrides que oferien bona protecció terrestre.
El gran motiu perquè hi hagi tan bona relació és la Mediterrània, que era la millor via de comunicació entre tres grans ports: Barcelona, València i Mallorca, podríem dir que hi havia una certa solidaritat entre aquestes ciutats. Però tot això tenia una part negativa que era un conflicte amb la zona de Castella.
193