Es podria pensar que els adolescents, per la seva edat i la seva alegria, podrien estar molt enamorats i que mai s’acaba l’amor entre una parella de joves, ja que quan ets jove i a més a estàs enamorat, no pots parar ni un moment de pensar en la teva parella i penses que podries donar tot per ella.

També, encara que sembli que una parella que porta més de trenta anys i que ja poden estar cansats de tant de temps que porten junts, però aquesta parella, si tots dos són com eren des de que es van conèixer, amb regals sorpresa o amb sopars romàntics, es poden estimar com una parella d’adolescents.

Però en el que més s’assemblen aquests dos amors és en això, que tots dos són amors, i l’amor és el que predomina per damunt de tot, sense importar ni l’edat, ni el sexe ni les races, i també crec l’amor només consisteix que tots dos estiguin enamorats i contents, i no importa res més.

Un llibre molt interessant en el qual podem observar perfectament la forma que caracteritzava l’escriptura d’en Josep Pla, és un llibre molt bo com gairebé tots els que ha escrit. Contraban tracta sobre com es podia sobreviure a la postguerra, de què havia de treballar la gent, feien intercanvis amb altres països, Ells porten oli i volen aconseguir vi i un gramòfon per a vendre a Cadaqués o del que necessitessin, per això aquest títol. El llibre és molt bé a l’època, al lloc etc… ja que ho explica tot amb moltíssim detall, quan arriben al punt destinat de l’intercanvi ,  és un llibre molt descriptiu en què explica les coses tal com van passat. Descriu el que menja, els llocs que visita, tot el que fa.

La història fa que t’identifiques amb tot el que explica ja que et fa veure que de ben segur que els teus avis o bisavis van passar per una situació similar després de la guerra i van haver de buscar-se la vida com van poder.

El tema sobre el qual tracten els textos científics és la ciència, parlen sobre la ciència però a un nivell bastant intel·lectual i per aquest motiu solen anar adreçats a persones que coneixen bastant bé el tema.

Les principals característiques dels textos científics són expressar-se amb claredat i precisió i tenir una gran objectivitat sobre el tema que estan parlant. El fet de que vagin adreçats a persones que saben molt del tema provoca la necessitat d’usar llengua culta i expressions pròpies de la ciència.

 La seva estructura és la dels textos argumentatius, ja que estan basats en una hipòtesis inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer al receptor. A més, en els textos científics hi ha un gran predomini de l’ús del substantiu i de l’adjectiu especificatiu. També hi ha una gran abundància d’exemples que serveixen per intentar demostrar la validesa de la hipòtesi. El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu.

 Per tant, l’objectiu dels textos científics és informar de temes que tracten sobre la ciència, adreçats a un públic molt específic, i que en general són textos argumentatius amb unes característiques lingüístiques pròpies d’aquest tipus de textos.

També hi ha estats on es parlen més d’una llengua, com a Espanya, on trobem el castellà, català i el basc entre altres. Aquests estats s’anomenen estats plurilingües. A més, també trobem el cas contrari, que una mateixa llengua es parla en més d’un estat.

Amb el sorgiment de les llegües romàniques, també sorgeix el català al segle IX. El català neix a la Catalunya Vella territori format per Rosselló, la Cerdanya, Perpinyà, Girona, Barcelona i la Seu d’Urgell. Amb la conquesta al segle XII de Tortosa i Lleida el català s’expandeix. El català va arribar fins a Alguer de Sardenya, ciutat repoblada al segle XV.

Després, factors polítics i socials produeixen canvis. Al segle XVII, Catalunya va haver de cedir la Catalunya Nord a França, com a conseqüència del tractat dels Pirineus. A més, la Sardenya va passar a Itàlia. Però aquest canvis no van influir al desenvolupament del català, ja que en aquestes regions es va seguir parlant el català, i també en a Espanya i Andorra entre altres.

Per tant, des de que el català va aparèixer s’ha expandit, arribant fins i tot a països estrangers, i el més important és que encara en molts d’aquests territoris segueixen parlant català.

Avui alegra’t
perquè he tingut
un nou amic
que li he fotut
de tan jogar
saltar i cantar

Avui alegra’t
perquè he ajudat
la meva mare a cuinar

Avui alegrat’t
perquè és el meu aniversari
després del que fet
em mereixo un petonet

Després de veure una pel·lícula el van van fer anar a dormir perquè era massa tard, i va ser doncs llavors quan des de la seva habitació va escoltar la discussió entre els seus pares,amb insults i amenaces. Ell es va apropar a la porta per intentar escoltar millor, però com era a les fosques va fer soroll i es va anar al llit per intentar dissimular. Però els seus pares no el van escoltar i es van seguir barallant, fins que va esoltar que es trencava alguna cosa de vidre i un gran crit, molt gros. Poc després li va semblar que el seu pare cavava al jardí.

L’endemà el seu pare li va dir que la mare se n‘havia anat, i van anar uns homes a fer-li preguntes i el només plorava i el van portar a viure a casa dels seus tiets on el seu cosí li pegava.

De les seves obres més importants destacaria la (Plaça del diamant, i Mirall trencat). D’aquestes tres jo he llegit les dues primeres i són les que analitzaré per valorar l’escriptura del Mercè rodoreda.

Tan (Aloma com la Plaça del diamant )   són novel·les psicològiques on hi es molt frequent el diàleg interior de les protagonistes, ja que en les dues obres tenen protagonista femení.

(   Aloma) tracta l’etapa de l’adolescència on una noia adolescent comença a conèixer el noi i que creix molt ràpid sense poder aprofitar del tot de la seva adolescencia. En la (Plaça del diamant) la protagonista és més madura, té marit i fills, però és igual de desafortunada que que la protagonista d ‘Aloma ja que ninguna cap de les dues poden conseguir una vida feliç.

Per tant, en aquestes dues obres es veu expressat el mateix estil, i és grácies a aquestes obres i a m´s per les que Mercè Rodoreda l’ha fet popular.

Des del meu punt de vista jo crec que Mercè rodoreda és una gran escriptora perquè m’agrada la seva forma d’expressar els sentiments.

El teatre té una forma d’expressio literària, en prosa o en vers, i el fet que difereixi de la poesia i la narrativa és perquè introdueix un element nou i fonamental com és la presentació. Cal tenir present un nous aspectes com: escenari, intèrprets i el més important que és el públic, ja que condicionen el text teatral.
Haurem de tenir en compte els components del text teatral: la part representable en forma de diàleg o en forma de monòleg, la veu en off, acotacions o didascàlies
 

Estructura:

L’estructura es divideix en actes, i dintre de cada acte es pot trobar difrents escenes, senyalades
per les entrades i sortides dels personatges.
Normalment les obres solen tenir tres actes. Aquests actes corresponen al plantejament del conflicte, al nus i al desenllaç. També podem trobar obres dividides en cins actes ( les tragèdies neoclàssiques) i obres d’acte únic ( algunes de ls obres de Molière, primera història d’Esther de Salvador Espiritu o les tragèdies clàssiques gregues)
 

Espai temps i acció: 

 El  temps i l’espai son  factors  molt fonamental  en un text dramàtic sigui per les acotacions o pels comentaris dels personatges dins de l’obra.
 

Gèneres dramàtics: 
 

- La tragèdia: mostra una acció molt seriosa amb un llenguatge elevat.
- La comèdia: forma part d’una  acció còmica, provocat per éssers comuns.
- El drama: és la barreja entre la tragèdia i la comèdia

Definició:

El text narratiu forma part de la producció literària en la qual l’autor vol exposar fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. Es basa en un text que explica una història des d’un punt de vista determinat. La narrativa acostuma estar escrita en prosa, és a dir s’oposa a la poesia que usa el vers, tot i que hi ha prosa poètica i poemes en prosa. De textos narratius trobem:

-El conte: narració en prosa de poca extensió que té unes idees pròpies diferents de les de la novel·la.

-Novel-la: és un text narratiu relativament extens, on s’expliquen fets de ficció a partir d’uns personatges, una ambientació, un narrador i que actualment s’escriu en prosa.

Estructura:

la seva estructura es divideix en plantejament, nus i la resolució les quals es corresponen amb un abans, un procés i un desprès. En el plantejament es presenta l’acció o situació, personatges, espai i el temps. En canvi el nus es treballa més el que és la trama de la narració amb un conflicte en mig. I finalment el desenllaç s’arriba a la resolució del conflicte

Característiques lingüístiques:

Gairebé tota la gent utilitza la narrativa en la seva vida quotidiana, ja que quan volem explicar una història o algun fet a altres persones estem utilitzant la narració oral per comunicar-nos. A més, també hi ha els autors literaris que fan textos narratius utilitzant les característiques pròpies de les narracions, com usar el passat com temps verbal més representatiu o utilitzar adverbis i locucions adverbials o connector per situar l’acció en un espai i temps determinat.

]]> http://cat.bloctum.com/juaninjoanot/2008/03/08/09-caracteristiques-dels-textos-narratius/feed/