anar a nevagció

13 Redacció (b) pr. selectivitat 26 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Bartholomew Bart Simpson és un personatge de la sèrie animada Els Simpson. Bart és fill de Homer i Marge, i germà de Lisa i Maggie. Té 10 anys, és un mal estudiant i bastant bromista. El seu nom és un anagrama de brat, que en anglès significa “mocós malcriat”. La seva ideologia és “jo no ho vaig fer, ningú em va veure, no poden demostrar-lo“.Bart és decididament el més rebel de la família. És un noi simpàtic i també molt enxampo, que fa moltes bromes amb el seu millor amic Milhouse. Estudia a l’escola de Springfield, encara que no li va molt bé; sempre es castigat per les seves bromes, amb la qual cosa es queda sempre en classe a escriure en la pissarra el que no ha de fer. Segueix els programes del seu ídol Krusty el Pallasso. És desobedient i fa tot el que li passa pel cap. Però als ulls de la seva mare és un nen bo que mereix totes les oportunitats i desitjos del món, i Bart sap aprofitar-se d’això; convertint-lo en un “nen de mamà”. Bart discuteix sempre amb la seva germana Lisa per raó de la diferència totalment oposada de caràcters.

12 Prova de selectivitat 26 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

1. COMPRENSIÓ

1.1

a) bon natural: -tarannà bondadós,

b) astorat-à esgavellat

c) a batzegades-à sobtades,

d) xarones-à de mal gust

e) ingrats-à desagraïts,

f) tostemps-à sempre,

1.2.

a) tan a batzegades, en aquell brogit va de paraules, en aquelles bromes, en aquelles decisions ignorants, Xerrades tan difuses, en aquelles enraonies, xarones i grolleres.

b) conversa-à és una conversació on intervenen dos o més persones per poder parlar d’un tema determinat on hi ha diferents conceptes.

1.3.

c) xerrada : conversa

1.4

Jo diria que cadascun ha d’estar orgullosament de si mateix i em de saber actuar quant tenim un problema mantenir senpre l’orgull.

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

a)

Per poder organitzar i estructurar una descripció em de saber l’importància que tenen els mots que intervenen, Sempre s’acostuma a presentar el motiu de la descripció.

Hi ha dos tipus de descripció: La descripció objectiva i subjectiva, jo parlaré de la descripció subjectiva.

Una descripció subjectiva, no ens explica amb detalls tal com es mostra a la realitat, el que fa ens presenta el passat des d’un punt de vista personal. Posa aprova aspecte de aquell moment que s’informa.I agafa un valor significatiu perquè es troba al servei de la narració, sigui per deixar clar l’estat de les coses o justificar les reaccions de les persones.Hi predomina la funció estètica o poètica i de vegades el llenguatge és connotatiu.

L’adjectivació és un recurs que caracteritza, incideix o reafirma allò que es descriu. Acostumam a utilitzar oracions atributiva, perquè el temps verbal serveix fer enunciats d’estat.

Els temps més utilitzats són el present i l’imperfet, per el seu aspecte imperfectiu denoten accions duratives.

La selecció lèxica és un element determinant en un text descriptiu, em d’intentar que els mots elaborin a descriure una realitat, de forma que el resultat sigui compacte i arrodonit.

Finalment la comparació, la metonímia i al metàfora serveixen per caracteritzar el nom i fa que el context sigui poètic i subjectiu.

11 La definició 23 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Per poder definir un mot, es basa en donar un significat d’una  manera més senzilla i clara; què volem dir amb això, doncs que estiguin enumerats les característiques per evitar confusions amb el mot que estem definint  amb un altre.

Definir un mot és donar el seu significat d’una maner senzilla i clara, és a dir, hem de dir les seves característiques i evitar confusions entre el mot que volem definir i un altre.

Per definir un mot em de tenir clar una sèrie de normes bàsiques:

-Em d’evitar que el mot definit no apareix aparegui en la definició

-La definició té que portar els mots que són necesaris per poder donar una claredat  sobre el que estem definint.

-Per posar la definició de noms concrets tindrem que ficar l’hiperònim o el sinònim  més apropiat.

-Em de partir de l’adjectiu derivat, per poder definir substantius abstractes, o un verb també derivat.

-El temps verbal que s’utilitza en la definició és el present.

-I finalment em d’introduir un exemple, perquè d’aquesta manera podrem aclarir més el significat del mot, i em d’intentar que l’exemple no canvi la definició.

10 Recepta de cuina 4 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Arròs amb bacallà

Ingredients:

Preparació:

  1. Es talla el bacallà i es rosteix al foc per treure-li les espines i la pell.
  2. Es treuen les fulles dures de les carxofes i es tallen a quarts.
  3. En una cassola de terrissa, amb l’oli indicat, sofregiu la ceba tallada fina, deixeu que agafi color i afegiu-hi el pebre vermell; ràpidament, poseu-hi la tomata ratllada i deixeu que es cogui lentament.
  4. Quan estigui ben sofregit, poseu-hi les carxofes, remeneu i afegiu-hi l’arròs, ofegueu-ho un xic a foc viu i aboqueu-hi l’aigua bullent.
  5. Es posa la  col-i-flor a punt, trossejada i neta, afegiu-la a la cassola amb el bacallà i els pèsols esgranats. Aromatitzeu amb el safrà torrat. La cocció ha de durar divuit minuts.
  6. Es prova  el punt de sal, ja que el bacallà podria quedar una mica salat i malmetre l’arròs.
  7. I finalment es   deixa reposar uns cinc minuts i serviu.

Article per una revista turística:

Arròs amb bacallà és un plat que a Catalunya es sol menjar sovint per Quaresma.

Tallem 400 g. de bacallà ho posem a sobre del foc, traieu-ne la pell i les espines, traiem les fulles dures de les carxofes i es talla en quarters. Agafem l’oli i ho posem dintre d’una cassola de terrissa, sofregim la ceba tallada fina, deixem que agafi color i afegiu-hi el pebre vermell, ràpidament, posem la tomata ratllada i deixeu que es cogui lentament. Quan estigui ben sofregit, posem les carxofes, remeneu i afegim 300g d’arròs, ofeguem un xic a foc viu i aboquem l’aigua bullent. Agafem 300g de col-i-flor ben neta, la afegim a la cassola amb el bacallà i 100g de pèsols esgranats. Ha de durar uns divuit minuts. Proveu el punt de sal que hi ha vegades que el bacallà sol quedar una mica salt i malmetre l’arròs. I finalment es deixa reposar uns cinc minuts i serviu

(09) NOTÍCIES 24 Octubre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Juanin es converteix en el nou fixatge dels Angels Galaxy

El fixatge de Juanin es va tancar ahir, 10 d’agost , el mateix dia del seu aniversari .Aquest jugador era una petició de Klinsmann el entrenador dels Àngels Galaxy.
Juanin és un defensa, amb bona qualitats en atac només té 18 anys. Arriba del Can buxeres, després de de tres temporades sense guanyar res.Havia tingut ofertes de més equips, com el F.C Barcelona, Reial Madrid, Milà i els Àngels Galaxy entres altres, però s’ha decidit per els Àngels Galaxys, perquè d’aquesta manera el jugador promesa veu com s’ha fet realitat el seu somni. I el preu final del traspàs ha estat de 20 milions de dolar.

Ruptura amorosa d’una parella

Un noi deixa a la seva xicota, a poc temps per Nadal, degut sobretot a una falta d’estabilitat a la parella, segons declaracions de gent que els coneixia, encara que això no ho podem afirmar completament,
La noia no havia tingut molta sort en l’amor, i just pensava que aquest noi seria el definitiu, ell se’n va anar. A ella li està costant viure amb aquesta solitud, gairebé no surt al carrer

(08) El text instructiu 20 Octubre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Els textos instructius tenen com a objectiu instruir al receptor per regular el seu comportament en un futur. També ajuden al receptor, a realitzar determinats accions.

Hi ha textos instructius que es relacionen amb la situació en la que es produeix i amb el coneixement del món que comparen emissor i receptor

Estructura del text instructiu :

Els textos instructius solen presentar una forma bàsica que consta,habitualment de dues parts:

Presentació: apareix la finalitat del text pot ser molt breu i quedar resumit en un títol.

Procediment: es segueix un ordre en funció del objecte que es pretendre aconseguir, es van presentant els passos seguin aquests ordres: consell, accions, etc..

El conjunt pot anar encapçalada per títols i subtítols o diferents tipus de lletra.

Característiques lingüístics:

Cal donar les instruccions amb precisió,concisió, ordre i objectivitat d’aquesta manera el destinatari del text segueix el procés de manera satisfactòria i més clar.

Els temps verbals més utilitzat l’imperatiu,també es fa servir el present, el futur i la forma impersonal, apareixen perífrasis d’obligació ( haver de, caldre, cal que) la presència dels ordinals per mantenir l’ordre predeterminat de les instruccions.

Col·laboren els connectors lingüístics. Així mateix la puntuació delimita les oracions i els paràgraf

(07) Text predictiu 20 Octubre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Definició:

Té com a objectiu alguna cosa que passarà en un futur. La predicció ens informa sobre una acció que pot passar, però s’ignora quan passarà. Un exemple de textos predictius són les informacions meteorològiques

Estructura:

La informació es divideix en temes.

Característiques lingüístiques:

-El temps verbal més utilitzat és el futur

-També s’acostuma a utilitzar el condicional


(06) El text explicatiu 12 Octubre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Definició:

El text explicatiu té com a objectiu fer entendre una idea o ampliar els coneixements del receptor.

Textos explicatius científics: diccionaris, llibres de text, treballs de recerca, exàmens, etc.

Textos explicatius divulgatius: informen de temes d’ordre públic.

Estructura:

Introducció: es planteja el tema. Es pot fer directament o explicant els precedents.

Desenvolupament: es desenvolupa el tema, i s’incorporen subtemes o exemples. La informació ha de ser ordenada i clara .

Resum i/o conclusió: s’arriba a la tesi i presentem l conclusió. A veades aquest apartat és inncessari perquè no hem arribat a cap conclusió.

A més el desenvolupament pot ser:

· inductiu : si avança des de uns aspectos particulars fins a uns generals.

· deductiu: si comença amb una tesi es desenvolupa amb exemples.

Característiques lingüístiques:

· Ús del paràgraf per dividir el tema en apartats

· El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu.

·El lèxic ha de ser precís i no s’ha de produir ambigüitat. Els adjectius que s’utilizen són els clasificatius i els especificatius.

·Ús de connectors I conjuncions.

·Repetició de paraules i utilització de sinònims.

· Utilització d’exemples.

(05) El text argumentatiu 12 Octubre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Definició

 

Té com a objectiu expressar raonadament uns punts de vista sobre un tema per intentar persuadir al receptor, i aconseguir que tingui  la mateixa opinió que l’emissor.Per tant, en un text argumentatiu és normal que el llenguatge objectiu predomini sobre el llenguatge subjectiu. Exemples de textos argumentatius: debats, articles d’opinió, etc..

 

Estrtuctura

 

Consta de tres parts:

 

·Exposició: es mostra el tema que volem debatre.

·Demostració: s’exposen els arguments que confirmaran la tesi i ens serviran per convèncer al receptor.

·conclusió: es resumeix el desenvolupament dels arguments.

Tipus de desenvolupamnet:

     -deductiu: s’expressa primer la tesi i después els arguments:

     -inductius: s’expressa primer els arguments i després la tesi.

 

Característiques lingüistiques:

-Ús de la frase cèlebres, al·lusion a personatges coneguts, etc.

-Utilització de l’oració negativa per dir el contrari de l’altre interlocutor.

-Utilització d’oracions interrogatives retòriques.

-els verbs més utlitzats són els que expresen causa i conseqüència, i els verbs dicendi (al·ludir, declarar, etc)

-Ús de connectors i nexes conjuntius.

-També va bé utilitzar recursos retòrics

 

 

 

04 Text descriptiu 8 Octubre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Definició:

El text descriptiu mostra amb paraules una realitat concreta, és a dir, ens informa com són els objectes, llocs, ambients, persones, etc. I ens diu les seves característiques o les seves qualitats entre altres. Normalment trobem la descripció dins d’altres textos, com el teca narratiu o el text explicatiu.

A més de trobar la descripció en la llengua literària, també la podem trobar en aspectos quotidians.

Estructura:

Tema: és l’element que volem descriure, i fem una definició.

Expansió: -enumeració selectiva: consisteix en l’enumeració de elements per diferenciar l’objecte d’altres semblants.

-enumeració exhaustiva:consisteix en l’enumeració de totos els elements que necessitem.

Segons el discurs, organitzem la descripció de diferent manera:ascedent o descendent, d’esquerra a dreta, etc.

Tipus de descripcions:

Descripció objectiva: relata les característiques de l’element que volem descriure sense donar cap opinió, només les característiques. Hi domina la funció referencial i el llengautge denotatiu.Són pròpies de textos tècnics o científics.

Descripció subjectiva:a més de mostrar les característiques, detalla trets amb opinió pròpia i visió personal. Hi domin la funció poètica i el llenguatge connotatiu.

També trobem:

·Prosopografía: detalla l’aspecte físic de la persona;

·etopeia: relata els trets psicològics de la persona;

·retrat : prosopograifia i etopeya a la vegada:

·caricatura: és la presentació exagerada d’una persona.

Característiques lingüistiques:

· El més important és el substantiu, i els adjectius que el describen

·Ús freqüent d’oracions atributives.

·El temps verbal més utilitzat és el present i l’imperfet.

·Ús de connectors especials.

·Ús de la comparació, la metonímia i la metàfora