anar a nevagció

13 Redacció (b) pr. selectivitat 26 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Bartholomew Bart Simpson és un personatge de la sèrie animada Els Simpson. Bart és fill de Homer i Marge, i germà de Lisa i Maggie. Té 10 anys, és un mal estudiant i bastant bromista. El seu nom és un anagrama de brat, que en anglès significa “mocós malcriat”. La seva ideologia és “jo no ho vaig fer, ningú em va veure, no poden demostrar-lo“.Bart és decididament el més rebel de la família. És un noi simpàtic i també molt enxampo, que fa moltes bromes amb el seu millor amic Milhouse. Estudia a l’escola de Springfield, encara que no li va molt bé; sempre es castigat per les seves bromes, amb la qual cosa es queda sempre en classe a escriure en la pissarra el que no ha de fer. Segueix els programes del seu ídol Krusty el Pallasso. És desobedient i fa tot el que li passa pel cap. Però als ulls de la seva mare és un nen bo que mereix totes les oportunitats i desitjos del món, i Bart sap aprofitar-se d’això; convertint-lo en un “nen de mamà”. Bart discuteix sempre amb la seva germana Lisa per raó de la diferència totalment oposada de caràcters.

12 Prova de selectivitat 26 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

1. COMPRENSIÓ

1.1

a) bon natural: -tarannà bondadós,

b) astorat-à esgavellat

c) a batzegades-à sobtades,

d) xarones-à de mal gust

e) ingrats-à desagraïts,

f) tostemps-à sempre,

1.2.

a) tan a batzegades, en aquell brogit va de paraules, en aquelles bromes, en aquelles decisions ignorants, Xerrades tan difuses, en aquelles enraonies, xarones i grolleres.

b) conversa-à és una conversació on intervenen dos o més persones per poder parlar d’un tema determinat on hi ha diferents conceptes.

1.3.

c) xerrada : conversa

1.4

Jo diria que cadascun ha d’estar orgullosament de si mateix i em de saber actuar quant tenim un problema mantenir senpre l’orgull.

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

a)

Per poder organitzar i estructurar una descripció em de saber l’importància que tenen els mots que intervenen, Sempre s’acostuma a presentar el motiu de la descripció.

Hi ha dos tipus de descripció: La descripció objectiva i subjectiva, jo parlaré de la descripció subjectiva.

Una descripció subjectiva, no ens explica amb detalls tal com es mostra a la realitat, el que fa ens presenta el passat des d’un punt de vista personal. Posa aprova aspecte de aquell moment que s’informa.I agafa un valor significatiu perquè es troba al servei de la narració, sigui per deixar clar l’estat de les coses o justificar les reaccions de les persones.Hi predomina la funció estètica o poètica i de vegades el llenguatge és connotatiu.

L’adjectivació és un recurs que caracteritza, incideix o reafirma allò que es descriu. Acostumam a utilitzar oracions atributiva, perquè el temps verbal serveix fer enunciats d’estat.

Els temps més utilitzats són el present i l’imperfet, per el seu aspecte imperfectiu denoten accions duratives.

La selecció lèxica és un element determinant en un text descriptiu, em d’intentar que els mots elaborin a descriure una realitat, de forma que el resultat sigui compacte i arrodonit.

Finalment la comparació, la metonímia i al metàfora serveixen per caracteritzar el nom i fa que el context sigui poètic i subjectiu.