anar a nevagció

13 Redacció (b) pr. selectivitat 26 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Bartholomew Bart Simpson és un personatge de la sèrie animada Els Simpson. Bart és fill de Homer i Marge, i germà de Lisa i Maggie. Té 10 anys, és un mal estudiant i bastant bromista. El seu nom és un anagrama de brat, que en anglès significa “mocós malcriat”. La seva ideologia és “jo no ho vaig fer, ningú em va veure, no poden demostrar-lo“.Bart és decididament el més rebel de la família. És un noi simpàtic i també molt enxampo, que fa moltes bromes amb el seu millor amic Milhouse. Estudia a l’escola de Springfield, encara que no li va molt bé; sempre es castigat per les seves bromes, amb la qual cosa es queda sempre en classe a escriure en la pissarra el que no ha de fer. Segueix els programes del seu ídol Krusty el Pallasso. És desobedient i fa tot el que li passa pel cap. Però als ulls de la seva mare és un nen bo que mereix totes les oportunitats i desitjos del món, i Bart sap aprofitar-se d’això; convertint-lo en un “nen de mamà”. Bart discuteix sempre amb la seva germana Lisa per raó de la diferència totalment oposada de caràcters.

12 Prova de selectivitat 26 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

1. COMPRENSIÓ

1.1

a) bon natural: -tarannà bondadós,

b) astorat-à esgavellat

c) a batzegades-à sobtades,

d) xarones-à de mal gust

e) ingrats-à desagraïts,

f) tostemps-à sempre,

1.2.

a) tan a batzegades, en aquell brogit va de paraules, en aquelles bromes, en aquelles decisions ignorants, Xerrades tan difuses, en aquelles enraonies, xarones i grolleres.

b) conversa-à és una conversació on intervenen dos o més persones per poder parlar d’un tema determinat on hi ha diferents conceptes.

1.3.

c) xerrada : conversa

1.4

Jo diria que cadascun ha d’estar orgullosament de si mateix i em de saber actuar quant tenim un problema mantenir senpre l’orgull.

2. EXPRESSIÓ I COMENTARI CRÍTIC

a)

Per poder organitzar i estructurar una descripció em de saber l’importància que tenen els mots que intervenen, Sempre s’acostuma a presentar el motiu de la descripció.

Hi ha dos tipus de descripció: La descripció objectiva i subjectiva, jo parlaré de la descripció subjectiva.

Una descripció subjectiva, no ens explica amb detalls tal com es mostra a la realitat, el que fa ens presenta el passat des d’un punt de vista personal. Posa aprova aspecte de aquell moment que s’informa.I agafa un valor significatiu perquè es troba al servei de la narració, sigui per deixar clar l’estat de les coses o justificar les reaccions de les persones.Hi predomina la funció estètica o poètica i de vegades el llenguatge és connotatiu.

L’adjectivació és un recurs que caracteritza, incideix o reafirma allò que es descriu. Acostumam a utilitzar oracions atributiva, perquè el temps verbal serveix fer enunciats d’estat.

Els temps més utilitzats són el present i l’imperfet, per el seu aspecte imperfectiu denoten accions duratives.

La selecció lèxica és un element determinant en un text descriptiu, em d’intentar que els mots elaborin a descriure una realitat, de forma que el resultat sigui compacte i arrodonit.

Finalment la comparació, la metonímia i al metàfora serveixen per caracteritzar el nom i fa que el context sigui poètic i subjectiu.

11 La definició 23 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Per poder definir un mot, es basa en donar un significat d’una  manera més senzilla i clara; què volem dir amb això, doncs que estiguin enumerats les característiques per evitar confusions amb el mot que estem definint  amb un altre.

Definir un mot és donar el seu significat d’una maner senzilla i clara, és a dir, hem de dir les seves característiques i evitar confusions entre el mot que volem definir i un altre.

Per definir un mot em de tenir clar una sèrie de normes bàsiques:

-Em d’evitar que el mot definit no apareix aparegui en la definició

-La definició té que portar els mots que són necesaris per poder donar una claredat  sobre el que estem definint.

-Per posar la definició de noms concrets tindrem que ficar l’hiperònim o el sinònim  més apropiat.

-Em de partir de l’adjectiu derivat, per poder definir substantius abstractes, o un verb també derivat.

-El temps verbal que s’utilitza en la definició és el present.

-I finalment em d’introduir un exemple, perquè d’aquesta manera podrem aclarir més el significat del mot, i em d’intentar que l’exemple no canvi la definició.

10 Recepta de cuina 4 Novembre 2007

Publicat per juanin a: redaccions tipologia textual , 1 comentari fins ara

Arròs amb bacallà

Ingredients:

Preparació:

  1. Es talla el bacallà i es rosteix al foc per treure-li les espines i la pell.
  2. Es treuen les fulles dures de les carxofes i es tallen a quarts.
  3. En una cassola de terrissa, amb l’oli indicat, sofregiu la ceba tallada fina, deixeu que agafi color i afegiu-hi el pebre vermell; ràpidament, poseu-hi la tomata ratllada i deixeu que es cogui lentament.
  4. Quan estigui ben sofregit, poseu-hi les carxofes, remeneu i afegiu-hi l’arròs, ofegueu-ho un xic a foc viu i aboqueu-hi l’aigua bullent.
  5. Es posa la  col-i-flor a punt, trossejada i neta, afegiu-la a la cassola amb el bacallà i els pèsols esgranats. Aromatitzeu amb el safrà torrat. La cocció ha de durar divuit minuts.
  6. Es prova  el punt de sal, ja que el bacallà podria quedar una mica salat i malmetre l’arròs.
  7. I finalment es   deixa reposar uns cinc minuts i serviu.

Article per una revista turística:

Arròs amb bacallà és un plat que a Catalunya es sol menjar sovint per Quaresma.

Tallem 400 g. de bacallà ho posem a sobre del foc, traieu-ne la pell i les espines, traiem les fulles dures de les carxofes i es talla en quarters. Agafem l’oli i ho posem dintre d’una cassola de terrissa, sofregim la ceba tallada fina, deixem que agafi color i afegiu-hi el pebre vermell, ràpidament, posem la tomata ratllada i deixeu que es cogui lentament. Quan estigui ben sofregit, posem les carxofes, remeneu i afegim 300g d’arròs, ofeguem un xic a foc viu i aboquem l’aigua bullent. Agafem 300g de col-i-flor ben neta, la afegim a la cassola amb el bacallà i 100g de pèsols esgranats. Ha de durar uns divuit minuts. Proveu el punt de sal que hi ha vegades que el bacallà sol quedar una mica salt i malmetre l’arròs. I finalment es deixa reposar uns cinc minuts i serviu