Quina il.lusió! Genial que vinguis… ostres i tantü Si , noi fa 20 anys! I se més d’una que esta contenta de veure’t (parlo de ma germana!)… Soc a Ginebra avui, baixo demà… Pel que fa al dormir, abans de tancar res amb l’hostal, parlem-ne que potser l’opció de la casa llogada serà més econòmica!

Nano, em fot molta il.lusió que t’hi apuntis! Ens veiem! Isi vens amb algu més, només cal que ho diguis! Pero vine amb gana!
Fins ara mateix!

Ara que fa….20 anys????!!
La Mercè!!! Casa vostra un refugi ple d’amics.
Jo vaig, com tothom, de cul, amb l’avantatge que hi vaig sol.
Però 40 són 40, per cert jo els he fet el passat Gener, i tiu, els 40 son l’òstia: PLENITUD-PLENITUD.
Crec que fent mans i mànigues m’apunto i deixo l’esquizofrenia de la feina aparcada. Voldria dormi-hi, no hi ha estada verdadera sense passar-hi una nit. EL meu porblema és de mitjans, puc arribar a La Seu , però de La Seu a Eller: ni cotxe ni bici ni patinet!!!!
Parlaré amb l’Amàlia i a veure que fan i tu em dius si puc comptar amb un puja-baixa voluntari Eller-la Seu-Eller o si hi ha carro o tractor o ase!!!

Per dormir crec que necessito un bon llit, l’acampada em crida i fa temps que no faig un vivac, però la meva esquena està vella, i em fa gràcia l’esmorçar de Hostal. Això darrer t’ho confirmo entre avuí i demà

Però comptar, compta amb mi , soc 1 però a taula valc per 4
Salut!

Ja està fet! Gràcies per l’aclariment (la memòria a vegades falla!). Només en cal que confrmis quin dia pugeu i si usn quedareu a dormir…

Maria..

Espero que ho facis! Quan més siguem més riurem! I ja veus que el programa de festa dona per força…. va que no sugui que no!

Maria

les meves 2 nenes són la Bruna i l’Aina. Actualitza també els noms de les meves petites, sispli.

Salut
Laura

Em sembla tota una molt bona aproximació al tema! I dono, dona molt per discutir i discernir… hi pensaré! I també sobre els aspectes globals que planteges de les societats africanes (amb el risc que comporta generalitzar-les!)… Em sembla un punt de vista interessant! Dona’m un xic de temps!

A l’Àfrica, l’home negre no ha aprofitat pràcticament res de res (ni de la natura, ni de la seva capacitat intel.lectual). —

L’home negre no ha inventat mai la tuberia, ni tan sols el canal, la sèquia, cap mena de conducció d’aigua. Així doncs, l’home negre no ha descobert que la gravetat tota soleta ens podia portar l’aigua a casa. Ara ens diuen que això està molt bé, perquè així les dones poden xerrar de les seves coses mentre perden hores i hores anant a buscar l’aigua a la font, però si hi penses una mica veuràs que això són bajanades: un poble que en milers d’anys no ha estat capaç d’inventar la tuberia és un poble que té un problema. —

L’home negre no ha inventat mai la serra. Tota la fusta que han tallat ha estat a cops de destral. Així doncs, mai no ha pogut conèixer la línia recta, i amb ella els plafons de fusta, els mobles ben fets i, amb ells, la possibilitat de treballar còmodament i no per terra i, doncs, la possibilitat d’idear mètodes i mecanismes més complexos. —

Ara em dius que l’home negre no ha aprofitat mai la força dels elefants. No em sorprèn. —

Segons el meu punt de vista, l’home negre no ha aprofitat mai el talent de la gent amb idees (que de ben segur que n’han tingut). La meva humil explicació rau en el fet que la jerarquia tribal donava la màxima autoritat a l’individu més vell. Això només pot afavorir el conservadorisme, i la demonització de qualsevol idea nova, revolucionària. No m’estranyaria gens descobrir que, dins la tribu, l’individu que se sortia del comportament marcat per la tradició (incloent-hi molt particularment el fet d’utilitzar mètodes nous per a tasques antigues) fos literalment marginat, si no castigat. —

Jo també he estat a l’Àfrica. Si tu tens exemples que desmenteixin les meves consideracions ja me’ls donaràs. —

Joan (el Solà)