Hi ha vegades a la vida que, tot i saber que el que escrivim mai reflectira la realitat del que vivim, s’ha d’intentar, si mes no per no pedre el record de la magia del moment…
El que ahir vai vaig viure durant algunes estones, es propi d’una serie satirica mes que no pas d’una reunio de treball cientifica… Es ben cert que les diferencies culturals ens presenten els mateixos fets en mons diferents, pero si mes no potser vosaltres podreu esboçar un somriure que a mi, per la circumstancia del moment, no em va ser permes!
Onze del mati del dia 28 de febrer de 2006: sembla que finalment comença el simposi nacional sobre estrategia i lluita contra la grip aviar a Nigeria. Amb gairebe 3 hores de retard, s’inicia la ceremonia amb tota la pompositat imaginable. Algu, que ostenta una vestimenta tradicional de l’indret, fa els honors de presentar – al mes pur estil de Bakinham palce al segle XVIII – les autoritats que inaguraran l’esdeveniment. Sonen els tambors (si, si els tambors!), i entra el governador de l’estat i tot el seu sequid, que s’aniran seint en un order que no aconseguiexo esbrinar del tot… El mes important, el que mana mes, seu en una cadira d’ibori duta expressament per la ocasio!
Comencen els discursos i els mil i un agaiments, i aixi seguira per un periode de mes d’una hora. De sobte, tothom s’atura, sona l’imne nacional i tothom es posa dret, les autoritats militars, policials i d’altres es posen tensos, es quadren i saluden a una imaginada bandera (que jo no se veure per enlloc).
Despres de primer ensurt (ningu m’havia previngut d’aquests canvis de ritme!), arriba el torn de resar – en musulma primer, en cristia despres! – perque tot els deus en ajudin a vencer el virus H1N5 i que aquest no arribi a afectar cap persona dins els pais! Realment impressionant: ara ja estem encomanats a Deu – cada un al seu! – i ja podem començar a treballar…
Pero, innocent de mi, quan ja estava asegut i a punt per escoltar al diferent ponents… sorpresa! Tornen a sonar els tambors, tothom es posa dret, i en un tres i no res, em trobo estranyent la ma a la que deu ser la primera dama de l’estat on som, seguida per el ministre de sanitat de pis, del ministre d’informacio, el vice-ministre de no se que, i tot un seguit de gent que molt amablement em saluda i em somriu… Jo sospito que la majoria dels que desfilen davant meu, son pura claca, per fer bulto, pero el que si que es segur: ningu te la mes minima idea de qui soc jo i que hi faig aqui!
Be, ara si, sembla que la sesio de treball comença… I de ben segur a aquestes alçades us estareu pregutant que carai hi faig jo en tot aquest afer…Doncs be, basicament, soc un mes del molts ponent que hi participa! Si, si, ho heu llegit be, faig una presentacio en el simposi!
Sembla ser que mica en mica, amb el pas del temps, m’estic convertint en una mena d’especialista en prectiques segures i bioseguretat, i m’han demant de fer una demostracio sobre l’us del PPE (personal proteccion equipments), com posar-se’ls, com treure-se’ls un cop utilitzats (i per tant estant contaminats!), i quin son els porcediments per la serva eliminacio definitiva i de forma segura… Us adjunto unes quantes fotos i un video de la meva “performance”. He de confessar-vos que ha estat un exit total, vai aconseguir posar tota la sala d’empeus despres de una mica mes d’una hora de presentacio en el mes pur i treballat angles!
Be, aixi acava el dia… Deu ni do, si tenim en compte que vaig assabentar-me el dia abans a la nit, que estava inscrit en un Simposi Nacional sobre la Prevencio i Lluita conta la Grip Aviar, que es feia a l’estat de Kaduna! Res, que m’he hagut de llevar a les sis del mati, viatjar per carretera d’un estat a l’altre durant gairebe 3 hores, preparar la ponencia, presentar-la i mirar de dormir en un hotel “de categoria” que…. No, aixo sera una altra historia! I tot aixo nomes en un dia!
Pero, que caram! Per aixo som aqui no? Bona nit!
