Jordi Sacristan

L’altre dia, de fet per ser més exacte hauria de dir l’altra nit (ja era tard), quan tornava de sopar d’un simpàtic restaurant situat al centre de Ginebra i, mentre ja un cop a casa ens acabavem (en Kamel i jo) el que quedava d’una ampolla de vi de Tarragona, se’ns va presentar una qüestió que encara ara no he pogut treure’m del cap.

No sé ben bé com vàrem arribar a la qüestió, probablement mentre rememoravem les nostres passejades i aventures per l’Àfrica, però el cert és que tots dos ens va sorprendre el fet. Si, ja sé que és una mica absurd voler generalitzar res sobre l’Àfrica, però el cert és que fins on els dos hem arribat a esbrinar,l’home africà, mai ha utilitzat la potència i les capacitats dels elefants per als seus interesos, com en canvi si passà al sub-continent Índic i a l’Àsia.

I el cert és que és un fet curiós !.

Després, ja mentre escuravem el fons de les copes de vi, vaig recordar-me que quelcom similar havia passat amb els Indis Nordamericans (mai sé si aquesta és la terminologia adequada per nomenar-los) i els cavalls de les estepes. Segons sembla, no va ser fins l’arribada dels europeus (baja, els blancs!), que no van adquirir aquesta tècnica, la qual a priori els hauria de ser molt útil per recórrer les grans distàncies a que eren habituats… Després, amb l’arribada del “blancs” varen arribar també les barreres, les “Reserves” i en definitiva la fi de les llibertats, però aixó també és una altra història.

Bé, és evident que me’n vaig anar a llit amb aquestes qüestions rodant-me pel cap (si, potser hi havia també d’altres coses que em rodaven… però deixem-ho ara!). Val a dir, que entre tots dos vàrem fer tota mena de congetures per intentar trobar una raó plausible al fet…

La raó antropològica. Bé aquesta és la que a priori podria semblar més adient. Ambdues societats, l’africana i la nord americana, es basaven en la caça i la recol.lecció d’aliments i d’altres productes ; estaven adaptades a les variacions estacionals i en coseqüència presentaven diferent graus de nomadisme o una organització amb residències semi-permanets estacionals. Aquest fet, implica temporalitat, i per tant podria ser una de les raons per no invertir temps i energies en la domisticació d’animals. Cosa que per altra banda, no aniria massa lligat al concepte de societat caçadora, on per principi tant l’elefant com el cavall eren una font de proteïna i de recursos de necessitat immediata.

La raó causal (si és que la podriem anomenar així). Es basaria en el fet simple i ras que en cap de les dues societats se’ls acudí mai de fer-ho. No en tenien necessitat? Probablement els hagués anat molt bé poder fer un ús diferent i més desenvolupat de les capacitats dels dos animals… Però mai ningú no hi va pensar!. La veritat és que se’m fa difícil acceptar-la així i prou, però si em poso a pensar, també em pregunto per què els Somalís, malgrat patir cicles més o menys regulars de fam, no se’ls ha acudit menjar llebre, quan aquestes són abundants en els entorns d’assentament? Encara avui, malgat tot, segueixen sense voler-ne valorar la idea.

La raó etolòlogica. És a dir, malgrat ser animals del mateixa espècie, pertanyen a sub-espècies diferent i per tant el seu comportament i llur relació amb l’entorn és diferent. No ho sé, però se’m fa difícil d’acceptar-ho ja que en el cas de cavall americà, si més no, posteriorment també va ser domesticat…

La raó “Wild”o més romàntica. Simplement l’elefant africà no va ser domesticat, i en conseqüència no se’l va utilitzar amb finalitats antropogèniques, perquè ells van passar de fer-ho, perquè no li va venir de gust, i ja està! Qui no hauria preferit seguir lliure, sabent-se modelador de paisatges i viatger d’un dels indrets més bells de la Terra, a sotmetre’s al seu depredador i major enemic Hommo sapiens?