Jordi Sacristan

Benvolgut amic Serafí, molt provablement era una tarda qualsevol, quan sense saber ben be perquè vas asseure’t a la barana d’uns dels molts ponts que creuen el riu Sava, i vas posar-te a contemplar el constant i segur pas de les seves aigües, que devallen alienes a tots i cada un dels moments d’una Història, que aquesta especie – la nostra -, s’entesta a viure i deixar escrita, com si amb això immortalitsessim els fets… Llegir tot el post »