Una vegada fa molt de temps al Carrer Can Pujolet num. 5…

30 07 2007

 grup

Bé, doncs finalment sembla que ja és gairebé una realitat… Encara no se ben bé com quedrà, però la idea del Bloc pren forma i es materialitza en alguna cosa: un desastre! (o quelcom similar!).

Felicitats doncs a tots, ja es un fet! Però, i ara què?

De moment un mica de música per als nostàlgics. He dubtat força quina canço era la més adient, però al final m’he decidit per aquesta…. Que Kumbaya oi? Ara digueu-me hippy…

Vinga que, la veritat sigui dita, encara us conserveu tots prou bé malgrat els anys!

I a més a més, sense ser-ne concients, heu aconseguit que reprengui el Bloc d’una vegada! (Se que hi haurà algú que no podrà evitar esbossar un somriure… doncs ja ho tens!).

Ara, veurem…



Aprenent de Blocaire… (Música al Bloc)

13 12 2006

Mica en  mica m’hi endinso… cada dia una mica més endins. Segurament no es pas tant difícil, però cal dedicar-hi temps… i d’això no sempre se’n té! I per els no iniciats el llenguatge HTLM no és sempre tant clar… Tot i així sempre és pot aprendre alguna cosa no? 

Apunts sobre com incorporar música al bloc utilitant GoEar:

Si seguiu les intruccions que se us donen al mateix lloc la cosa no funciona. No em pregunteu el per què, però dins el Blocat no funciona. Segons indiquen cal insertar aquest codi: 

<object classid=”clsid: D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000″ codebase=”http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,29,0″ width=”366″ height=”75″><param name=”movie” value=”http://www.goear.com/files/localplayer.swf” /><param name=”FlashVars” value=”file=9756239″ /><param name=”quality” value=”high” /><embed src=”http://www.goear.com/files/localplayer.swf” mce_src=”http://www.goear.com/files/localplayer.swf” flashvars=”file=9756239″ quality=”high” pluginspage=”http://www.macromedia.com/go/getflashplayer” type=”application/x-shockwave-flash” width=”366″ height=”75″></embed></object>

 Després d’unes quantes proves, vaig arribar a trobar-ne la solució: Cal simplificar (i copiar) el codi de la següent manera: 

<p><iframe frameborder=”0″ height=”75″ name=”radio” scrolling=”no” src=”http://www.goear.com/files/localplayer.swf?file=XXXXXXX” mce_src=”http://www.goear.com/files/localplayer.swf?file=XXXXXXX” width=”366″></iframe></p>

 I allà on teniu XXXXXX cal entrar-hi la seqüència de números i lletres que segueixen després del “file=”, i ja està. Si cal, podeu modificar també el tamany del reproductor, senzillament canviant els valors “height” i “width” del codi…

Per copiar el codi, cal que a “Editar Article” obriu l’editor de HTLM (últim botó a la dreta de la barra d’eines - a la segona fila -), de l’apartat “Text*” o “Text ampliat”, i amb un senzill copiar - enganxar, un cop premeu el botó “Insertar” ja ho teniu!



I ara… Música!

1 12 2006



…I els Elefants van passar!

30 08 2006

L’altre dia, de fet per ser més exacte hauria de dir l’altra nit (ja era tard), quan tornava de sopar d’un simpàtic restaurant situat al centre de Ginebra i, mentre ja un cop a casa ens acabavem (en Kamel i jo) el que quedava d’una ampolla de vi de Tarragona, se’ns va presentar una qüestió que encara ara no he pogut treure’m del cap.

No sé ben bé com vàrem arribar a la qüestió, probablement mentre rememoravem les nostres passejades i aventures per l’Àfrica, però el cert és que tots dos ens va sorprendre el fet. Si, ja sé que és una mica absurd voler generalitzar res sobre l’Àfrica, però el cert és que fins on els dos hem arribat a esbrinar,l’home africà, mai ha utilitzat la potència i les capacitats dels elefants per als seus interesos, com en canvi si passà al sub-continent Índic i a l’Àsia. Llegir tot el post »



Ecos de Plató i Arquimides…

18 08 2006

Mapa de greciaEn Serafí, que finalment ha decidit fer cas dels concells d’altri, sembla ser que és ja a Grècia… Deixa doncs enrera Macedònia i Sèrbia. Si més no, això és el que m’ha arribat de l’Oscar! Ja veurem que ens explicarà del seu pas pels Balkans…

Ara però, s’endinsa cap als orígens dels nostres anhels (els dels catalans) de viatge… Que els Déus l’acompanyin pobre Serafí… I sembla ser que ha promés que aviat tindrà un blog de viatge… Serà veritat? Veurem…



Beirut (Tant aprop, tant lluny)

11 08 2006
INFANT DE BEIRUT

No sé bé si era tristesa
o el dolor antic d’uns ulls d’infant.
Però, per un moment, del món va ser el retrat
aquella imatge d’un infant de Beirut.

El fràgil braç, tendra tragèdia,
brandant fusell; mort i bandera.
El cos menut i bru perdent-se en la ciutat,
un nínxol anònim per l’infant de Beirut.

Al cel hi té els Deus del “napalm”
i el tro infernal d’ocells de plata,
en l’horitzó, només, l’exili sempre amarg,
bressol i tomba per un infant de Beirut.

Morir a Beirut, morir a Mauthausen,
el mateix foc en temps distants,
mirall glaçat d’un món on ja ningú no respon
als ulls immòbils d’un infant de Beirut.

Lluís Llach (1982)

Passen els anys, i res canvia. Només ens falta sentir cada dia vells profetes - i alguns es fan dir d’esquerres! - i politòlegs de fireta explicant-nos (justificant fins i tot!) el terror d’un infant a Beirut.



Les extraordinaries aventures d’en Serafí (Tant aprop i tant lluny!)

8 08 2006

Benvolgut amic Serafí, molt provablement era una tarda qualsevol, quan sense saber ben be perquè vas asseure’t a la barana d’uns dels molts ponts que creuen el riu Sava, i vas posar-te a contemplar el constant i segur pas de les seves aigües, que devallen alienes a tots i cada un dels moments d’una Història, que aquesta especie – la nostra -, s’entesta a viure i deixar escrita, com si amb això immortalitsessim els fets… Llegir tot el post »



Quan el temps…

11 07 2006

Benvingut al meu bloc personal!

Aixo que va comensar com una curiositat simple, si a vegades pot arribar a ser un xic malaltissa: sempre voler saber una mica mes! La cosa va anar aixi: Pel fet de voler esbrinar que era allo dels “blocs”, allo que tothom en parlava i que segons algunes opinions havia de revolucionar el mon del pensament, de la comunicacio… un dia de febrer, vaig posar-me a buscar…

“Revolucionar”. Quina paraula mes tentadora per algu que mai no ha sabut estar-se quiet gaire temps en el mateix lloc… Que sempre s’ha preguntat que hi ha mes enlla de la linia de l’horitzo! Que amaga aquesta linia capritxosa, que sempre tenim davant, pero que mai arribem a tocar? En certa manera, sempre he cregut que l’horitzo es part d’un mateix… la seva dimenso ve donada per la nostra propia existencia! I, que li deu passar quan ens morim? Es quedara eternament alla on la varem deixar la darrer vegada? Qui sap… Be doncs, com et deia, i no podia ser d’altra manera, vaig posar-me a buscar …

Passat un temps, vaig decidir que ja savia que era un bloc, tot i que em seguia mancant coneixer amb certesa la seva funcio… De fet, a hores d’ara, ecara no ho tinc del tot, deixant de banda la que jo mateix m’he fixat! On deuen ser aquelles capacitats que havien d’obrir les portes a noves revolucions? O potser tantmanteix, el fet en si ja es una revolucio? No ho se, aixo ho deixare pels historiadors, i el temps dira…

Aixi doncs, amb ganes que totes les hores invertides siguin utils, o si mes no esdevinguin alguna cosa mes que el fluir del temps, vaig decidir-me a publicar aquest meu bloc! Ara toca pensar que en fare d’aixo…

Pero mira! Si, senzillament se m’acut que, entre d’altres coses, m’agradaria poder-vos posar al dia de les meves anades i vingudes, dels meus viatges, de les meves experiencies, de les meves vivencies en un mon que mica en mica aprenc a coneixer… I tambe, per que no?, compartir amb vosaltres pensaments, somnis, desitjos… No ho se, potser al final acabara sent una latra cosa… qui sap? Pero de moment: som-hi, que tot esta per fer i tot es possible!

Vinga va, a veure que en surt!

Jordi Sacristan i Llobet



Nigeria o l’altre cara d’Africa!

11 07 2006

Hi ha vegades a la vida que, tot i saber que el que escrivim mai reflectira la realitat del que vivim, s’ha d’intentar, si mes no per no pedre el record de la magia del moment…

El que ahir vai vaig viure durant algunes estones, es propi d’una serie satirica mes que no pas d’una reunio de treball cientifica… Es ben cert que les diferencies culturals ens presenten els mateixos fets en mons diferents, pero si mes no potser vosaltres podreu esboçar un somriure que a mi, per la circumstancia del moment, no em va ser permes!

Onze del mati del dia 28 de febrer de 2006: sembla que finalment comença el simposi nacional sobre estrategia i lluita contra la grip aviar a Nigeria. Amb gairebe 3 hores de retard, s’inicia la ceremonia amb tota la pompositat imaginable. Algu, que ostenta una vestimenta tradicional de l’indret, fa els honors de presentar – al mes pur estil de Bakinham palce al segle XVIII – les autoritats que inaguraran l’esdeveniment. Sonen els tambors (si, si els tambors!), i entra el governador de l’estat i tot el seu sequid, que s’aniran seint en un order que no aconseguiexo esbrinar del tot… El mes important, el que mana mes, seu en una cadira d’ibori duta expressament per la ocasio!

Comencen els discursos i els mil i un agaiments, i aixi seguira per un periode de mes d’una hora. De sobte, tothom s’atura, sona l’imne nacional i tothom es posa dret, les autoritats militars, policials i d’altres es posen tensos, es quadren i saluden a una imaginada bandera (que jo no se veure per enlloc).

Despres de primer ensurt (ningu m’havia previngut d’aquests canvis de ritme!), arriba el torn de resar – en musulma primer, en cristia despres! – perque tot els deus en ajudin a vencer el virus H1N5 i que aquest no arribi a afectar cap persona dins els pais! Realment impressionant: ara ja estem encomanats a Deu – cada un al seu! – i ja podem començar a treballar…

Pero, innocent de mi, quan ja estava asegut i a punt per escoltar al diferent ponents… sorpresa! Tornen a sonar els tambors, tothom es posa dret, i en un tres i no res, em trobo estranyent la ma a la que deu ser la primera dama de l’estat on som, seguida per el ministre de sanitat de pis, del ministre d’informacio, el vice-ministre de no se que, i tot un seguit de gent que molt amablement em saluda i em somriu… Jo sospito que la majoria dels que desfilen davant meu, son pura claca, per fer bulto, pero el que si que es segur: ningu te la mes minima idea de qui soc jo i que hi faig aqui!

Be, ara si, sembla que la sesio de treball comença… I de ben segur a aquestes alçades us estareu pregutant que carai hi faig jo en tot aquest afer…Doncs be, basicament, soc un mes del molts ponent que hi participa! Si, si, ho heu llegit be, faig una presentacio en el simposi!

Sembla ser que mica en mica, amb el pas del temps, m’estic convertint en una mena d’especialista en prectiques segures i bioseguretat, i m’han demant de fer una demostracio sobre l’us del PPE (personal proteccion equipments), com posar-se’ls, com treure-se’ls un cop utilitzats (i per tant estant contaminats!), i quin son els porcediments per la serva eliminacio definitiva i de forma segura… Us adjunto unes quantes fotos i un video de la meva “performance”. He de confessar-vos que ha estat un exit total, vai aconseguir posar tota la sala d’empeus despres de una mica mes d’una hora de presentacio en el mes pur i treballat angles!

Be, aixi acava el dia… Deu ni do, si tenim en compte que vaig assabentar-me el dia abans a la nit, que estava inscrit en un Simposi Nacional sobre la Prevencio i Lluita conta la Grip Aviar, que es feia a l’estat de Kaduna! Res, que m’he hagut de llevar a les sis del mati, viatjar per carretera d’un estat a l’altre durant gairebe 3 hores, preparar la ponencia, presentar-la i mirar de dormir en un hotel “de categoria” que…. No, aixo sera una altra historia! I tot aixo nomes en un dia!

Pero, que caram! Per aixo som aqui no? Bona nit!