anar a nevagció

ULISSES, de James Joyce 3 Octubre 2007

Publicat per josepmanel a: ESTIC LLEGINT , 3comentaris

Sé que contribuiré als tòpics més suats quan dic que aquest llibre ha sigut la lectura més difícil que recorde, des de la primera cartilla escolar. I sé també que al dir açò potser més d’un s’ho repense alhora de rescatar de la lleixa de la seua biblioteca aquella mena de maó que dorm el son de l’oblit, abans no faça una arreplega de gosadia suficient. Però vull ser també just, la dificultat no ha tret que pogués gaudir d’algunes de les seues pàgines (les justetes, tot hi ha que dir-ho) traduïdes al català per Joaquim Mallafré (fos el que fos el que li pagaren, no fou prou). Una perleta de mostra: “Mantenia la cigarreta suspesa per escoltar amb el fum ascendint en tiges delicades que florien amb el baf de les seues paraules.” La història és ben simple: anem a ser testimonis d’un dia de la vida del Leopold Bloom (que recorrerem hora rere hora, i minut rere minut), publicista d’un periòdic de la ciutat de Dublín (ciutat que coneixerem a través de les seues oficines d’apostes, de les cantines, dels bordells, dels seus carrers i dels seus cantons) però d’una manera ben curiosa: des de la seua consciència envers el món que l’envolta i que brolla sense aturador del seu pensament, ja que Joyce utilitza principalment la tècnica del monòleg interior com a mitjà per presentar els diferents personatges. I ací rau la principal dificultat de la seua lectura, perquè el pensament humà no és ni lineal ni coherent, és caòtic! I l’habilitat de l’autor per plasmar tots els pensaments, sentiments i sensacions dels personatges amb un realisme tan escrupulós és francament admirable. Però clar, els lectors en sentim més segurs si tenim l’oportunitat d’agafar-nos a realitats més sensibles. Borges, que diuen se’l va llegir de l’original anglés, va arribar a dir que li havia agradat molt el que havia entés. La resta se l’havia mirat amb resignada admiració. El que no deixa clar és el tant per cent que hi troba de cada cosa. Ara bé, alguns diuen que ni se’l va acabar. Jo si ho he fet (ho dic per si cal passar al guiness per aquest motiu) i, en ocasions, he tingut que rellegir pàgines senceres per poder reprendre el fil. Malgrat tot i per si val d’alguna cosa us diré que considere extraordinari poder percebre, pensar i sentir cada instant de la teua vida amb la intensitat amb que ho fan els personatges d’aquesta obra. Algú s’afegeix al club?