anar a nevagció

El forat 20 Novembre 2007

Publicat per josepmanel a: FILA L'ERNEST , trackback

Al treure’s les sabates descobreix que té un forat al calcetí de l’esquerra, i el dit gros es deixa veure amb una ungla lleugerament llarga i morada pel fred. I li sobrevé un estremiment, com de tristor que vol fer-li niu a la gola. Ràpidament s’engoleix un pessic de serenor que desfà l’angoixa com si fos un sucret. Però les orenetes, contrariades, li revolten l’estómac. L’Ernest, resolt a no deixar-se menar per una contrarietat com aquesta al final del dia, es treu tota la roba i es posa el pijama. Es colga al llit i s’apuja el cobertor i les flassades fins a tocar del nas. Apaga el llum de la tauleta de nit i, amb els ulls ben oberts, escruta la foscor. Com si es tractés de la pantalla del cinema s’hi projecten tot un seguit d’imatges que ha anat acumulant al llarg del dia. El sorprèn que una jornada tan monòtona haja donat tant de sí. Fins que li torna al cap aquell mitjó i, pel seu forat, se li esgola la tristor entelada de desgràcia. Allarga el braç fins al costat buit del llit i aquella absència que hi troba li deslliga el plor. S’adorm quasi sense adonar-se’n. I torna a somiar que la dona és, allí, amb ell, apedaçant la pena que provoca una distància tan insalvable.

Comentaris»

1. frannia - 21 Novembre 2007

Hi ha forats ben diferents…que te’n recordes del forat en la mitja negra de la protagonista de “El Piano”? Aquell forat era una delícia…

2. josepmanel - 21 Novembre 2007

Vaja que sí! Quina llàstima que l’Ernest no tinga una completa memòria cinematogràfica…

3. Carme - 22 Novembre 2007

El pobre Ernest sembla que troba més d’un forat o més d’un buit. Em sembla que m’enduc una mica de la seva tristor, i el deixo que continui somiant.