anar a nevagció

Gosadia 24 Octubre 2007

Publicat per josepmanel a: FIL MESTRE , trackback

Supervise la realització del treball de plàstica amb una aparent (només aparent) indiferència, per no distraure’ls més del compte. Quan passe a prop de la taula del Miquel, Anna, que està asseguda al seu costat, intenta dir-me alguna cosa, però el propi Miquel vol impedir-li-ho tapant-li la boca amb les dues mans. Ella intenta deslliurar-se’n. Com que no pot i, per igualar les forces (i per assabentar-me’n també d’allò que vol dir, tot siga dit) li mane que la deixe en pau. M’obeeix sense convicció. Anna, divertida, em diu que el Miquel li ha preguntat si vol ser la seua novia, i ella no sap què fer, encara que per l’expressió de la cara sé que li ha fet molta il·lusió. Diu que s’ho pensarà, però de seguida que els deixe, un metre més lluny només, puc sentir la xiqueta, exultant de felicitat: “Val, seré la teua novia!”. Ara el Miquel no sap què fer. L’aclapara aquella ingènua gosadia.

Comentaris»

1. caterina - 24 Octubre 2007

S’han d’aprofitar totes les oportunitats que t’ofereix la vida. Mai saps quan pot tornar a passar el pròxim tren…

2. Mery Cherry - 24 Octubre 2007

jajajaja, que bo i que il·lustratiu!! Segur que ara s’ho pensarà dues vegades (o tres… o mil!) abans de tornar-li a demanar la mà a una donzella!

3. Petjada - 24 Octubre 2007

Jejeje… Pobre Miquel, no sap pas on s’ha posat ;)

4. Montserrat - 24 Octubre 2007

En fi… a vegades més val estar calladet ;-)