Japó és un país que te una cultura molt peculiar i molt distinta de la Europea. El seu idioma i la seva dificultat per escriure’l és una de les coses que em criden l’atenció . L’idioma japonès és una llengua aglutinant que posseeix un sistema d’escriptura complex, també l’idioma japonès ha brindat paraules per a altres idiomes, exemples de termes com sushi, karaoke, samurai, tsunami o quimono són d’origen japonès i usats comunament en l’idioma espanyol. El seu vestuari tradicional és el quimono. També el seu menja es molt diferent del europeu es basa en tres aliments quasi sempre presents en els seus plats, arròs, blat i civada. Les seves sèries animades són desenvolupades a partir de tradicions literàries i artístiques antigues de la seva cultura. Y a més tenen un gran potencial en les seves series animades que son transmeses per tot el món. Gran quantitat de les series animades que veiem a la televisió són d’origen japonès

En conclusió la cultura japonesa és una cultura peculiar i molt diferent a la nostra per aquests motius em va cridar l’atenció.

La introducció es és la part inicial que estableix el propòsits i els objectius que té l’autor de l’obra. Ens dona una breu explicació o resum de l’obra. Un lector al llegir una introducció hauria de poder fer-se una idea sobre el contingut del text, abans de començar la lectura.

La presentació és un procés en el qual un contingut de un d’un tema es presenta de forma oral a un públic. Es És com la introducció però es se’n diferencia d’ella de que la introducció és escrita. Aquestes poden ser ajudades per programes informàtics.

En conclusió, el pròleg, la introducció y i la presentació son són textos orals o escrits que tenen com a objectiu facilitar la comprensió de l’obra.

210 paraules

Les característiques que el diferencien de la majoria dels gèneres són que el públic veu directament l’historia, el personatges són els actors i tota la trama és un diàleg, també aquest tipus de gènere admet diversos mitjans expressius com poden ser els gestos, la música, la veu, la il·luminació, el vestuari etc… En aquest gènere hi ha una doble ficció; la que fingeixen els actors quan munten l’espectacle i la pròpia de la història.

El gènere teatral es divideix en actes que són les parts en que es divideix una obra teatral, i aquests es divideixen en escenes.

El gènere teatral igual que els altres generes es divideix en subgèneres, el més importants són la comèdia la tragèdia i el drama: la comèdia es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia, el drama representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç, i la tragèdia el personatges han de lluitar amb el seu destí amb resultats tràgics sol tenir un final desesperant o trist.

El gènere teatral igual que els altres generes es divideix en subgèneres, el més importants són la comèdia, la tragèdia i el drama. La comèdia es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia. El drama representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç. I en la tragèdia els personatges han de lluitar amb el seu destí amb resultats tràgics i sol tenir un final desesperant o trist.

Els personatges principals de l’obra són en Manelic, la Marta i el Sebastià que desenvolupen un interessant triangle amorós. L’amo Sebastià per poder solucionar els seus problemes econòmics es casa amb una noia noble, però li agrada altra noia que es diu Marta i ve de la Terra alta, ells es fan amants i per eliminar les sospites de la gent en Sebastià vol a un noi innocent que no sospiti res de la seva relació amb la Marta i casar-los per a que així ell pugui casar-se amb la noble i continuar amb la relació que manté amb la Marta sense cap sospita. I assegurar-se la seva situació econòmica. Aquest noi que es casa amb la Marta és un jove pastor que es diu Manelic de la Terra alta. La Marta agafa molt d’odi al seu promès creient que el ho sap tot però en veritat no sap res.

Finalment en Manelic s’assabenta de tot i mata al Sebastià d’un atac de ràbia quan els enxampa mantenint relacions, després tot dos marxen cap a la terra alta.

Les tres fases de la narració son les següents: Plantejament en el qual ens diu la idea, on succeirà l’acció, ens diu el temps i ens presenten els personatges. La segona fase és el nus on passa tota l’acció, la situació inicial va variant i es desenvolupen diferents problemes i complicacions, després en l’ultima fase el desenllaç on passa la resolució dels problemes succeïts al nus. Aquests problemes li passen a uns personatges, si aquests al llarg de la trama evoluciona es diu que són personatges rodons però si els personatges no evolucionen pas s’anomenen personatges plans. Les oracions predicatives són les que més es fan servir a la narració, amb verbs d’acció.

Els subgèneres d’aquests gènere són el conte i la novel·la. La principal diferència entre aquests dos tipus de gèneres narratius és la seva extensió ja que la novel·la és molt més complexa i extensa que el conte que és una història breu. Apart de aquests dos gèneres hi ha d’altres com la faula, la llegenda, relats etc.

La guia ens va ensenyar la planta baixa del museu on es trobaven les obres del segle XX. Aquests planta la primera obra em va cridar l’atenció era una mena de fletxa que reflectia a terra una ombra que tenia un significat. La segona també em va agradar era una mena de estructura amb cercles que també reflectia al terra la seva ombra amb el significat del sistema solar i el planetes, després les altres obres eren molt estranyes com un mur un quadre negre una escombra i paper vells amb una figura etc… Aquestes em van cridar l’atenció però no en van agradar gaire, excepte la del xocolata.

Öyvind Axel Christian Fahlströr

Les seves obres pictòriques van aconseguir la seva primera exposició exclusiva en 1953 a Florència, Itàlia. Les obres de Fahlström serien exposades en museus i galeries de tot el món, destacant França, Itàlia, Estats Units, Brasil i Suècia.
L’obra que vam veure va ser Schokoladenmeer” (Mar de xocolata) de l’autor Dieter Roth. Aquesta va ser creada l’any 1970.

Esta composta per xocolata Lindt, cada pastilla esta posada en forma de columnes damunt una superfície de fusta per frenar el seu deteriorament. Cada pastilla te una tira de paper mecanografiat.
Per l’artista el deteriorament de l’obra forma part de la mateixa per això va deixar ven clar que no volia que tractessin químicament l’obra ni reconstruir-la.

1.2
El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.

1.3.
El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol de “Lírica dels quatre elements”.

1.4.
a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) És la cultura tradicional artesana.
c)Les arts plàstiques són les arts que reprodueixen volums i formes.
d) Fa referència a la combinació que van fer els presocràtics dels quatre elements, on aquests tenien un caràcter harmoniós.

3.1
a) Hi ha 3 oracions:
1ª. i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OP)
2ª. afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OS Adj)
3ª. que l’art està en decadència des de les cavernes (OSS de CD del verb afirmant)

b)
en; en alguna mesura: (CCM)
de; de Joan Miró: (CN) frase
en; en decadència: (Atr), perquè està és verb copulatiu)
des de: des de les cavernes: (CCT)

c)
Alguna: indefinit femení singular.
Aquella: demostratiu femení singular.
L’ art: article determinatiu masculí (o femení) singular.
Les: article determinatiu femení plural.

d) No hi ha cap verb auxiliar.

3.2. És la d.

Verbs transitius:
- voltar
- crear
- tenir
- descobrir

3.4.
Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l’esquerpa serralada,
per font l’immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que passa sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja! Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre els penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquiles ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.

El 1873 va publicar la seva primera poesia, La Vall, a la Revista Balear, i encara que en principi no en era partidari, va participar en els Jocs Florals de 1874 obtenint l’accèssit a la viola amb La primera llàgrima. El 1875, va escriure El pi de Formentor, peça cabdal de la poesia catalana que no obstant això ni va ser ni esmentada en els Jocs Florals de 1878. Va viatjar a París on es va introduir en la lectura de poetes francesos i italians que li van deixar la seva empremta. El 1885 va publicar Poesies. Va llegir els autors clàssics, particularment Virgili i Horaci, i va publicar Oda a Horaci (1885). En aquesta època se li va manifestar la seva vocació religiosa i va anar a estudiar a l’Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s’ordenà sacerdot, doctorant-se en Teologia. En aquells anys va escriure poemes en castellà que van ser arreplegats en Líricas (1899).

Primer de tot, en aquest text es poden veure clarament una sèrie d’arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. L’objectiu principal d’aquests texts es poder convèncer al lector que la idea de l’autor del text sobre aquest tema és la correcte. Per aconseguir-ho l’autor proporciona informació sobre el tema a tracar, per després declinar-se en una postura a favor o en contra.

En segon lloc és una text científic perquè parla d’un tema molt especialitzat i el públic al que hi va dirigit és molt concret ja que utilitza un vocabulari molt tècnic només a l’abast de gent que entén del tema. Aquest text es podria classificar com a text científic encara que no parli de ciència.

En conclusió aquest text te les característiques d’un text argumentatiu y també te les característiques d’un text científic encara que no parli de ciència. Llavors el podem classificar dins dels textos argumentatius científics

El principal exponent del modernisme literari va ser Joan Maragall. La seva poesia va passar per diverses etapes on el vitalisme i el decadentisme van entra en joc. Durant la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer gran poema, L’oda infinita al 1888 i a partir del 1893 va començar ha ser conegut i estimat. Durant la segona etapa decadentista (1906-1909) va patir l’avanç del Noucentisme, un nou moviment literari. En la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme i el vitalisme de les anteriors etapes.

En conclusió, Joan Maragall va passar per diverses etapes molt diferents, però quasi totes les seves obres tenen una temàtica molt àmplia, destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.