Jose

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació del català com a llengua culta. També es va consolidar el catalanisme que pretenia recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua. El català s’utilitza col·loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX. es creen dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Al segle XX van aparèixer els sindicats i partits obrers. La burgesia catalana i els terratinents andalusos tenen un conflicte d’interessos, ja que els primers defensen el proteccionisme i, els segons, el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució i la Restauració borbònica amb Alfons XII. ). La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies va donar pas al fracàs del règim polític i apareixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98) les Bases de Manresa, on es pretenia regenerar-la des de la perifèria.

El romanticisme a Catalunya al tornar a l’època medieval, en que Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua prestigiosa. El poble al s. XVIII i XIX només sabia català llavors la literatura popular es continua escrivint en català. Els autors volien recuperar el prestigi de la llengua en la poesia i així té lloc la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’Església i els moviments tan conservadors com radicals defensaran el català. La primera manifestació pública de la defensa del català té lloc a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua es va anar barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme un moviment polític que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novel·la naturalista. . Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió l’aparició del catalanisme es degut als canvis socials i culturals del segle XIX. Aquest vol recuperar les institucions catalanes i la llengua, es aconseguit al segle XX.

374 paraules

Els segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.

Al segle XVI La mort de Ferran II, i la posterior vinculació de la corona d’Aragó a la monarquia, va suposar el trasllat de la cort a Castella, l’ús del castellà per part de la noblesa catalana i l’inici de la crisi política. La política centralista de la monarquia va provocar la guerra dels Segadors, on Catalunya va perdre el Rosselló. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català ja està normalitzat, però alguns escriptors, sobretot del País Valencià, comencen a escriure en castellà. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí, etc..

Al Rosselló es va introduir el francès.

Al segle XVIII té lloc la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, anomenat Felip V. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic entre el català i el castellà. Els il·lustrats van adoptar el castellà, però la literatura popular seguia sent en català.

L’expansió territorial posterior a la Marca Hispànica també afecta al català, que s’expandeix cap a Catalunya Nova, País Valencià, les Illes, etc. El català va acabar imposant-se al llatí. Però la llengua escrita seguia sent el llatí. Lentament el català va anar superant al llatí, fins que al segle XV assoleix una plena normalització.

El text més antic conservat en català és el Liber iudiciorum (llibre dels judicis), de la primera meitat del s. XII. Les Homilies d’Organyà de finals del s. XII, es considera el primer document en prosa en català, conseqüència del Concili de Tours.

També es realitza poesia catalana, la poesia popular que feien els trobadors, però aquests utilitzaven l’occità per fer les seves obres, i continuarà així fins els grans canvis del s. XV, quan s’imposarà la llengua catalana a la poesia.

Ramon Llull va ser el primer escriptor que va escriure en llengua romànica, per raons didàctiques. Es va basar en la sintaxi llatina i l’adopció de cultismes per crear un model literari, i aquest va ser seguit per tothom que escriu en català.

Als inicis de la Cancelleria, s’utilitzaven l’aragonès, el català i el llatí, però a meitats del s. XIV el català pren avantatge. Aquest català inspirat en l’estil de Ciceró va esdevenir un model de llengua, actualment anomenat llengua estàndard.

Per tant, pel desenvolupament de la formació i expansió del català són importants autors com Ramon Llull i Ausiàs March i fets com la Marca Hispànica i la Cancelleria Real.

248 paraules

El llatí va anar perdent la cohesió i va començar a diversificar-se. Va veure’s influenciar per altres llengües a partir del segle V. Els pobles germànics van ser els primers en ocupar l’Imperi romà ; i després al segle VIII, els musulmans van ocupar la península.

Els visigots no van comportar grans influències, es van integrar a la població i, lingüísticament van acabar adoptant el llatí. Els francs van establir-se a la Catalunya Vella i quan l’Imperi franc va debilitar-se, els comtats van independitzar-se. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims. Els musulmans van constituir un fet important per a la configuració lingüística. Van introduir elements de la viva quotidiana.

Des de el segle V fins al segle IX es el que va trigar el pas del llatí al català. La Renovatio va posar de manifest la diferencia de la llengua parlada i el llatí clàssic. Les primeres mostres de la llengua catalana es troben en textos redactats en llatí. , després el Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb topònims catalans. L’aparició de formes no pròpiament llatines ens textos escrits en aquesta llengua ens permet veure que la llengua oral ja no era la llatina.

Pierre Vilar ens diu que Espanya tracta d’unir unes comunitats que proclamen un desig nacional. La catalana és la més notable per les seves aspiracions, descriu això com un cas i aquest cas correspon a un fet. Pierre afirma que el fet català existeix innegablement i que constitueix la condició necessària del cas polític de Catalunya d’avui.

El fet català neix d’unes determinades relacions entre un territori, una llengua, una cultura i conjunts històrics, i a sigut absorbit mai totalment però tampoc ha aconseguit els fonaments d’un estat nació. Algunes fronteres semblen encerclar el fet etnolingüític català. Els eixos lingüístics i polítics de la Reconquesta corresponen a indicacions geohistòriques. La unitat lingüística i cultural de Catalunya es va implantar i mantenir tenint en conte els enfrontaments amb altres terres. El factor d’aquesta solidaritat és el mediterrani per les seves comunitats marítimes, llavors un bon comerç, però també això té uns desavantatges, com les nombroses migracions, invasions i exercits que transiten per els “passadissos” que permeten el trànsit entre diferents països. D’aquesta manera amb un espai territorial ben definit i per la seva orientació marítima ha pogut resistir .

La conclusió és que Pierre Vilar ens diu que Catalunya no s’ha deixat absorbir tot hi que les influencies externes s’ho han posat difícil, però tampoc ha aconseguit el que volia, ser una nació.

222 paraules

El mot Romània fa referència al conjunt de territoris on es parla llatí. Les llengües romàniques actuals son: el galaicoportuguès, el castellà, el català , l’occità, el francès, el retoromànic, l’italià, el romanès i el sard. Aquestes es classifiquen en dos grups, l’oriental i l’occidental.

La romanització és el procés d’implantar la cultura Romana als territoris conquerits. Roma va fundar colònies i ciutats a la costa mediterrània. Els pobles costaners van assimilar millor la seva cultura que als pobles de l’interior. Després es van sotmetre al llatí que era la llengua imposada. A la Tarraconense el llatí era divulgat pels veterans i els colons. El llatí de la Tarraconense es va incorporar el neologisme.

El llatí era la llengua dels habitants dels Laci. El llatí parlat era diferent del llatí escrit. El llatí parlat era el nivell col•loquial i familiar. El caràcter oral del llatí fa difícil estudiar-lo.

Abans de l’arribada dels romans al territori català s’havien establert pobles de llengües i cultures diferents. Aquestes restes lingüístiques que els pobles van deixar constitueixen el substrat preromà. El substrat preromà de la llengua catalana són unes restes escasses. Els elements més destacables són els que provenen dels grups indoeuropeus, del fenici, del grec i de l’iberobasc.

205 paraules

La sociolingüística estudia la llengua des del punt de vista social, és dir, l’ús social que les persones fan de la llengua. Va néixer al 1950 als Estats Units com a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cultural i arriba bastant aviat als països catalans.

Fergusson estudia les llengües en contacte a partir de dos conceptes el bilingüisme i la disglòssia . El bilingüisme s’aplica a les persones. Qui parla dues llengües es anomenat bilingüe. El concepte disglòssia s’aplica a les societats, quan en una societat hi ha dues llengües i una s’utilitza a nivell formal i l’altre a nivell col·loquial.

Els sociolingüistes anteriors (posteriors) no parlen d’això sinó del conflicte lingüístic, això passa quan una llengua domina políticament i socialment l’altra. La llengua oprimida es minoritza, és a dir, perd àmbits d’us i perd parlants llavors s’inicia un procés de substitució lingüística, la situació és per tant que desapareix. La llengua oprimida també pot passar a la normalització lingüística, llavors guanyarà àmbits d’us i guanyarà parlants, llavors hi haurà una recuperació de la llengua oprimida. La normalització lingüística guanya ús social i codificació.

La sociolingüística també estudia els registres que és l’ús de la llengua en funció del context social.
2 –0,1= 1,9 9,5