Jose

1.1.
El pare del noi sempre acostuma a dir frases sobre la actualitat on tendeix a criticar el món actual.Abans al protagonista li agrada discutir amb el seu pare sobre això, però ara que el veu menys prefereix no marejar-lo. El
pare avui ha dit unes de les seves frases «tots tenim un preu» aquesta ha fet que el noi reflexiones durant el seu viatge a valencia, reflexiones sobre si de veritat totes les persones tenim un preu i quin deu ser el seu preu.

1.2.
a) Les persones amb poder adquisitiu sempre estan per sobre dels pobres.

b) Si una persona depèn d’una altre, no sempre pot fer el que pensa.

1.3
Traspuen → manifesten
Rutlla → funciona
Em ballava pel cap → em venia pel cap
Em sàpiga greu → em faci pena

1.4.
en canvi: té valor adversatiu i indica contrast o oposició entre l’oració anterior i l’oració en què apareix (però).

doncs: té valor consecutiu i indica la conseqüència en l’oració en què apareix de l’anterior (per tant).

3.1
a)Hi ha quatre oracions:
1- Fa anys → oració subordinada adverbial de temps
2- M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera → oració principal
3- Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera → subjecte de l’oració princ.
4- que el treien de polleguera → oració subordinada de relatiu

b)
1. Subjecte: Oració impersonal
2. Subjecte: Oració nº3
3. (jo) implícit, però els infinitius no tenen subjecte gramatical.
4. (que) es refereix a arguments.

c) Verbs intransitius.
- Agradar i discutir, no tenen CD.

d) Pronoms febles:
- M’agradava: CI

- Discutir-hi: CRègim preposicional (amb)

- El treien: CD

3.2. La c.

3.3. Solen ser, comença a moure, ha de dur, deu ser.

3.4.

Rellotge [dZ].

Mateix to [∫].

Peix gros [Z].

Cotxe [t∫].

Vaig obrir [dZ].

Hi ha molta gent que diu que tothom té un preu pel qual es vendria, algunes persones per preus mes més elevats i altres per preus més petits. Però quan una persona s’ha de vendre ha de posar-se un preu o no?

Aquesta qüestió depèn de cada persona, hi ha molta gent que diu que qualsevol persona es vendria si se li posa un preu molt alt, també hi ha gent que diu que no es vendria per res del mon però a l’hora de la veritat hauria que s’hauria de veure la seva decisió, perquè molta gent es vendria per fer alguna cosa y es molt fàcil que es vengui, sobretot si tens necessitat dels diners.

Molt poca gent no es vendria perquè té un gran amor propi, perquè si et posen un valor gran per fer una petita cosa poca gent diria que no. Un factor importat de la gent que no …es vendria seria perquè no li és necessari tenir res més perquè ja té bastants diners.

Aquesta dues opcions de vendre’t o no vendre’t s’han de poder escollir no es pot obligar a una persona a ser venuda per un preu. La meva opinió es és que la gran majoria de persones es vendrien perquè et poden posar un preu desproporcionat respecte al que et diuen que facis.

Els textos científics i el textos de divulgació científica es diferencien en que van dirigits cap a públics diferents però hi tenen en comú que parlen del mateix tema, que és la ciència.

El textos científics tenen com objectiu ser específics en el que volen parlar i van dirigits a un públic que esta entès en el tema tractat i no a qualsevol públic per la seva complicitat en el llenguatge utilitzat en aquests textos. Aquests textos també tenen com objectiu convèncer a les persones a les quals va dirigit. En aquest textos poden utilitzar un llenguatge específic que només sigui entès per els que saben del tema.

Els textos de divulgació científica no han de ser específics en el tema però han de ser fàcils de entendre per això aquests textos utilitzen un llenguatge que pugui ser entès per qualsevol persona i van dirigits a qualsevol tipus de públic sigui entès en el tema o no. Llavors el seu objectiu és que sigui entès per la gent en general.

En conclusió el textos científics i el textos de divulgació científica tracten del mateix tema però de maneres diferents, un d’una manera més científica i més difícil d’entre per la gent que no sap del tema, i l’altre és per que la gent se n’adoni del tema i esta dirigit a un públic més ampli.

La Mancomunitat de Catalunya es va crear l’any 1914. La Mancomunitat va crear una infraestructura política, econòmica i cultural que va permetre organitzar els serveis tècnics, administratius i científics. Després de les eleccions de 1931 es va proclamar la República a Espanya i Francesc Macià va formar el Govern de la República Catalana. La victòria a Catalunya de ERC va propicia la República Catalana. L’estatut de Núria aprovat per amplia majoria va tenir vigència fins l’any 1934. El 1936 es va restablir fins el final de la Guerra Civil, quan va ser derogat definitivament.

La voluntat de normalitzar l’ortografia va porta a Enric Prat de la Riba a crear l’IEC l’any 1907 i posteriorment la Secció Filològica. L’any 1913 es van publicar les normes ortogràfiques, les quals va adoptar tothom. A més l’any 1932 es va publicar el Diccionari de gramàtica catalana. No va ser fins l’any 1976 quan l’IEC va rebre el reconeixement com a corporació acadèmica.

S’inicia un procés de normalització lingüística basat en la creació de l’IEC i quatre anys més tard s’hi crea la Secció Filològica. Pompeu Fabra va publicar les Normes ortogràfiques. Amb les Normes de Castelló del 1932 els valencians adopten les normes de l’IEC.

Amb la dictadura franquista es va derogar l’Estatut d’Autonomia, el català va estar totalment prohibit durant aquest temps. Entre el 1946 i el 1956 el règim es va suavitzar, però el català gairebé no és present. Amb l’ingrés d’Espanya a l’ONU la dictadura s’afebleix encara més.
La repressió contra el català va ser molt forta. Es va prohibir tot ús públic de la llengua a tots els nivells i només se’n permetia l’ús privat.

El 1977 i després de la mort de Franco el 1975 i la fi de la dictadura l’ús oficial del català és regulat per les lleis de normalització lingüística de cada comunitat.

La Renaixença fa referència al moviment de recuperació del català com a llengua culta. També es va consolidar el catalanisme que pretenia recuperar les institucions i l’oficialitat de la llengua. El català s’utilitza col·loquialment tot i la seva persecució.

La revolució burgesa del segle XIX. es creen dues classes socials: la burgesia i el proletariat. Totes les revolucions burgeses es produïen perquè la burgesia volia tenir el poder polític. Al segle XX van aparèixer els sindicats i partits obrers. La burgesia catalana i els terratinents andalusos tenen un conflicte d’interessos, ja que els primers defensen el proteccionisme i, els segons, el lliurecanvisme. La feblesa de la burgesia provoca el fracàs de la revolució i la Restauració borbònica amb Alfons XII. ). La pèrdua de Cuba i Filipines com a colònies va donar pas al fracàs del règim polític i apareixen com a alternatives la regeneració d’Espanya des de Castella (la generació del 98) les Bases de Manresa, on es pretenia regenerar-la des de la perifèria.

El romanticisme a Catalunya al tornar a l’època medieval, en que Catalunya era una potència mediterrània i el català una llengua prestigiosa. El poble al s. XVIII i XIX només sabia català llavors la literatura popular es continua escrivint en català. Els autors volien recuperar el prestigi de la llengua en la poesia i així té lloc la restauració dels Jocs Florals.

El govern de Madrid segueix perseguint el català, però l’ús literari i la consciència social augmenten. L’Església i els moviments tan conservadors com radicals defensaran el català. La primera manifestació pública de la defensa del català té lloc a la revista Avenç, defensant una ortografia moderna i unificada.

La voluntat de recuperació de la llengua es va anar barrejant amb la progressiva aparició del catalanisme un moviment polític que volia recuperar la llengua i les institucions catalanes. Apareixerà una nova generació d’escriptors, com Jacint Verdaguer, que donarà nivell al català, Àngel Guimerà, que farà teatre romàntic i realista, o Narcís Oller, que introduirà la novel·la naturalista. . Els modernistes innovaran artísticament i proposaran la normalització social del català.

En conclusió l’aparició del catalanisme es degut als canvis socials i culturals del segle XIX. Aquest vol recuperar les institucions catalanes i la llengua, es aconseguit al segle XX.

374 paraules

Hola sóc en José González hi aquest és el meu bloc on aniré colgant els meus treballs.

Benvingut a cat.bloctum.com. Aquesta es la teva primera entrada. Pots editar-la o esborrar-la, i posar-te a bloguejar!