Jose

El pròlegs són uns escrits breus, situats al principi de una obra extensa, les seves finalitats poden ser fer una critica literària sobre l’autor, presentar al autor fent una breu semblança o record del mateix, i presentar a un públic que desconeix sobre que què tracta esta està. El pròleg es és a més un escalo escalò important que serveix per aclarir algunes circumstancies importants sobre l’obra que a l’autor l’interessa destacar. Quan l’autor es és novell, el pròleg el sol escriure un escriptor reconegut, però en els restants casos el sol escriure el mateix autor que ha escrit l’obra.

La introducció es és la part inicial que estableix el propòsits i els objectius que té l’autor de l’obra. Ens dona una breu explicació o resum de l’obra. Un lector al llegir una introducció hauria de poder fer-se una idea sobre el contingut del text, abans de començar la lectura.

La presentació és un procés en el qual un contingut de un d’un tema es presenta de forma oral a un públic. Es És com la introducció però es se’n diferencia d’ella de que la introducció és escrita. Aquestes poden ser ajudades per programes informàtics.

En conclusió, el pròleg, la introducció y i la presentació son són textos orals o escrits que tenen com a objectiu facilitar la comprensió de l’obra.

210 paraules

El gènere teatral és un gènere en el qual per mitja dels diàlegs y i alguns personatges es desenvolupa sobre l’escenari un argument. Aquest tipus de gènere té una sèrie de característiques.

Les característiques que el diferencien de la majoria dels gèneres són que el públic veu directament l’historia, el personatges són els actors i tota la trama és un diàleg, també aquest tipus de gènere admet diversos mitjans expressius com poden ser els gestos, la música, la veu, la il·luminació, el vestuari etc… En aquest gènere hi ha una doble ficció; la que fingeixen els actors quan munten l’espectacle i la pròpia de la història.

El gènere teatral es divideix en actes que són les parts en que es divideix una obra teatral, i aquests es divideixen en escenes.

El gènere teatral igual que els altres generes es divideix en subgèneres, el més importants són la comèdia la tragèdia i el drama: la comèdia es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia, el drama representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç, i la tragèdia el personatges han de lluitar amb el seu destí amb resultats tràgics sol tenir un final desesperant o trist.

El gènere teatral igual que els altres generes es divideix en subgèneres, el més importants són la comèdia, la tragèdia i el drama. La comèdia es caracteritza per mantenir un to optimista, amb un final feliç i sovint per tenir elements d’humor o d’ironia. El drama representa una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç. I en la tragèdia els personatges han de lluitar amb el seu destí amb resultats tràgics i sol tenir un final desesperant o trist.

Terra Baixa és un llibre que està marcat per una simbologia constant entre la Terra alta i la Terra baixa que durant tota l’acció dramàtica de l’obra es present el conflicte entre aquests dos móns. Aquests dos móns són presentats com dos espais oposats, on consideren la Terra alta com el món de tot el que és bo per naturalesa i la Terra Baixa com el món malvat de l’home.

Els personatges principals de l’obra són en Manelic, la Marta i el Sebastià que desenvolupen un interessant triangle amorós. L’amo Sebastià per poder solucionar els seus problemes econòmics es casa amb una noia noble, però li agrada altra noia que es diu Marta i ve de la Terra alta, ells es fan amants i per eliminar les sospites de la gent en Sebastià vol a un noi innocent que no sospiti res de la seva relació amb la Marta i casar-los per a que així ell pugui casar-se amb la noble i continuar amb la relació que manté amb la Marta sense cap sospita. I assegurar-se la seva situació econòmica. Aquest noi que es casa amb la Marta és un jove pastor que es diu Manelic de la Terra alta. La Marta agafa molt d’odi al seu promès creient que el ho sap tot però en veritat no sap res.

Finalment en Manelic s’assabenta de tot i mata al Sebastià d’un atac de ràbia quan els enxampa mantenint relacions, després tot dos marxen cap a la terra alta.

El text narratiu consisteix a relatar uns esdeveniments reals, versemblants o imaginaris amb l’objectiu de distreure o notificar, depenent el que volguí el narrador. Els elements importants d’una narració literària són: un temps i espai determinat y els personatges que es divideixen en principals i secundaris del seu paper a l’obra.

Les tres fases de la narració son les següents: Plantejament en el qual ens diu la idea, on succeirà l’acció, ens diu el temps i ens presenten els personatges. La segona fase és el nus on passa tota l’acció, la situació inicial va variant i es desenvolupen diferents problemes i complicacions, després en l’ultima fase el desenllaç on passa la resolució dels problemes succeïts al nus. Aquests problemes li passen a uns personatges, si aquests al llarg de la trama evoluciona es diu que són personatges rodons però si els personatges no evolucionen pas s’anomenen personatges plans. Les oracions predicatives són les que més es fan servir a la narració, amb verbs d’acció.

Els subgèneres d’aquests gènere són el conte i la novel·la. La principal diferència entre aquests dos tipus de gèneres narratius és la seva extensió ja que la novel·la és molt més complexa i extensa que el conte que és una història breu. Apart de aquests dos gèneres hi ha d’altres com la faula, la llegenda, relats etc.

L’ultima setmana del segon trimestre el dia de març vam anar tots els alumnes de 2n de batxillerat a visitar el MACBA (Museu d’Art Contemporani de Barcelona) També vam veure unes exposicions al CCCB ( Centre de Cultura Contemporània de Barcelona). Després tots junts ens vam anar a menjar al restaurant modernista de la “Fonda Espanyola, després cadascú va marxar cap a casa.

La guia ens va ensenyar la planta baixa del museu on es trobaven les obres del segle XX. Aquests planta la primera obra em va cridar l’atenció era una mena de fletxa que reflectia a terra una ombra que tenia un significat. La segona també em va agradar era una mena de estructura amb cercles que també reflectia al terra la seva ombra amb el significat del sistema solar i el planetes, després les altres obres eren molt estranyes com un mur un quadre negre una escombra i paper vells amb una figura etc… Aquestes em van cridar l’atenció però no en van agradar gaire, excepte la del xocolata.

Öyvind Axel Christian Fahlströr

Les seves obres pictòriques van aconseguir la seva primera exposició exclusiva en 1953 a Florència, Itàlia. Les obres de Fahlström serien exposades en museus i galeries de tot el món, destacant França, Itàlia, Estats Units, Brasil i Suècia.
L’obra que vam veure va ser Schokoladenmeer” (Mar de xocolata) de l’autor Dieter Roth. Aquesta va ser creada l’any 1970.

Esta composta per xocolata Lindt, cada pastilla esta posada en forma de columnes damunt una superfície de fusta per frenar el seu deteriorament. Cada pastilla te una tira de paper mecanografiat.
Per l’artista el deteriorament de l’obra forma part de la mateixa per això va deixar ven clar que no volia que tractessin químicament l’obra ni reconstruir-la.

1.1
Les dues crisis representen a dos grans moments de la cultura humana.La primera tracta en la manca d’objectes que patia l’home primitiu va començar a crear objectes de formes diverses que, al llarg dels mil·lennis, van fer evolucionar l’espècie fins arribar a civilitzar-se.I la segona és la fi del procés mil·lenari on hi ha manca de creativitat.

1.2
El principal objectiu de Joan Miró era trencar amb l’art tradicional i per aquest motiu pensa que aquest art està desfasat.

1.3.
El títol del text fa referència als dos últims paràgrafs del text, ja que es diu que l’art de la ceràmica hauria de retrobar el joc dels quatre elements: aigua,terra,foc i aire, i per això el títol de “Lírica dels quatre elements”.

1.4.
a) l’home havia de crear els objectes perquè els necessitava
b) És la cultura tradicional artesana.
c)Les arts plàstiques són les arts que reprodueixen volums i formes.
d) Fa referència a la combinació que van fer els presocràtics dels quatre elements, on aquests tenien un caràcter harmoniós.

3.1
a) Hi ha 3 oracions:
1ª. i justificaren en alguna manera aquella frase de Joan Miró afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OP)
2ª. afirmant que l’art està en decadència des de les cavernes (OS Adj)
3ª. que l’art està en decadència des de les cavernes (OSS de CD del verb afirmant)

b)
en; en alguna mesura: (CCM)
de; de Joan Miró: (CN) frase
en; en decadència: (Atr), perquè està és verb copulatiu)
des de: des de les cavernes: (CCT)

c)
Alguna: indefinit femení singular.
Aquella: demostratiu femení singular.
L’ art: article determinatiu masculí (o femení) singular.
Les: article determinatiu femení plural.

d) No hi ha cap verb auxiliar.

3.2. És la d.

Verbs transitius:
- voltar
- crear
- tenir
- descobrir

3.4.
Fixada: [ks]
Crisi: [z]
Successius: [ks]
Les exigències: [z] i [Z]