Jose

El Pi de Formentor

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l’eterna primavera,
i lluita amb les tormentes que assalten la ribera,
com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;
no va la fontanella ses ombres a besar;
mes Déu ungí d’aromes sa testa consagrada
i li donà per trone l’esquerpa serralada,
per font l’immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,
no canta per ses branques l’aucell que encativam;
el crit sublim escolta de l’àguila marina,
o del voltor que passa sent l’ala gegantina
remoure son fullam.

Del llim d’aquesta terra sa vida no sustenta;
revincla per les roques sa poderosa rel,
té pluges i rosades i vents i llum ardenta,
i, com un vell profeta, rep vida i s’alimenta
de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n’és ell la viva imatge;
domina les muntanyes i aguaita l’infinit;
per ell la terra és dura, mes besa son ramatge
el cel qui l’enamora, i té el llamp i l’oratge
per glòria i per delit.

Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades
i sembla entre l’escuma que tombi el seu penyal,
llavors ell riu i canta més fort que les onades
i vencedor espolsa damunt les nuvolades
sa cabellera real.

Arbre, mon cor t’enveja! Sobre la terra impura,
com a penyora santa duré jo el teu record.
Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l’altura
i alimentar-se i viure de cel i de llum pura…
oh vida, oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l’altura com l’arbre els penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,
i tes cançons tranquiles ‘niran per la ventada
com l’au dels temporals.

El 1873 va publicar la seva primera poesia, La Vall, a la Revista Balear, i encara que en principi no en era partidari, va participar en els Jocs Florals de 1874 obtenint l’accèssit a la viola amb La primera llàgrima. El 1875, va escriure El pi de Formentor, peça cabdal de la poesia catalana que no obstant això ni va ser ni esmentada en els Jocs Florals de 1878. Va viatjar a París on es va introduir en la lectura de poetes francesos i italians que li van deixar la seva empremta. El 1885 va publicar Poesies. Va llegir els autors clàssics, particularment Virgili i Horaci, i va publicar Oda a Horaci (1885). En aquesta època se li va manifestar la seva vocació religiosa i va anar a estudiar a l’Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), on s’ordenà sacerdot, doctorant-se en Teologia. En aquells anys va escriure poemes en castellà que van ser arreplegats en Líricas (1899).

El text proposat és un text argumentatiu i més específicament, és argumentatiu científic ja que parla d’un tema molt especialitzat. L’he pogut reconèixer degut a una sèrie de característiques que presenta el text i perquè intenta convèncer al lector a base d’arguments. però també és un text científic perquè parla d’un tema molt especialitzat.

Primer de tot, en aquest text es poden veure clarament una sèrie d’arguments a favor i en contra sobre algun tema en concret. L’objectiu principal d’aquests texts es poder convèncer al lector que la idea de l’autor del text sobre aquest tema és la correcte. Per aconseguir-ho l’autor proporciona informació sobre el tema a tracar, per després declinar-se en una postura a favor o en contra.

En segon lloc és una text científic perquè parla d’un tema molt especialitzat i el públic al que hi va dirigit és molt concret ja que utilitza un vocabulari molt tècnic només a l’abast de gent que entén del tema. Aquest text es podria classificar com a text científic encara que no parli de ciència.

En conclusió aquest text te les característiques d’un text argumentatiu y també te les característiques d’un text científic encara que no parli de ciència. Llavors el podem classificar dins dels textos argumentatius científics

El modernisme és un corrent literari que apareix a Catalunya a finals del segle XIX i al segle XX. Aquest moviment el que intentava era situar la cultura catalana com una de les més importants d’Europa. Es caracteritza per la presencia de la natura, de la musicalitat i la recerca de la bellesa. L’artista es considera un bohemi és a dir, un artista que portava una vida apartada de les normes. Hi havia diferents tendències estètiques: el Regeneracionisme i els Esteticistas, El Regeneracionisme pretenia transformar la realitat els Esteticistes defensaven l’art com a refugi per a ells.

El principal exponent del modernisme literari va ser Joan Maragall. La seva poesia va passar per diverses etapes on el vitalisme i el decadentisme van entra en joc. Durant la primera etapa vitalista (1888-1893) va publicar el seu primer gran poema, L’oda infinita al 1888 i a partir del 1893 va començar ha ser conegut i estimat. Durant la segona etapa decadentista (1906-1909) va patir l’avanç del Noucentisme, un nou moviment literari. En la tercera etapa vitalista torna a recuperar l’individualisme i el vitalisme de les anteriors etapes.

En conclusió, Joan Maragall va passar per diverses etapes molt diferents, però quasi totes les seves obres tenen una temàtica molt àmplia, destaquen l’amor, la natura, el cant de la seva terra, la llegenda i els elements espirituals.

Els textos científics tenen com a objectiu informar amb precisió i claredat als seus receptors, el seu tema principal és parlar sobre la ciència, van dirigits a un públic que esta entès en el tema tractat i no a qualsevol públic per la seva complicitat en el llenguatge utilitzat en aquests textos.

Les principals característiques dels textos científics que diferencia dels altres textos són el tema, la terminologia o l’estilisme entre d’altres coses. Per una banda, el fet que el públic a qui estan dirigits aquests textos pertany a la comunitat científica, ja condiciona el tema i el tipus de llenguatge, que serà molt especialitzat i concret. El fet de que vagin adreçats a persones que saben molt del tema provoca la necessitat d’usar llengua culta i expressions pròpies de la ciència.

Els textos científics tenen una estructura semblant a la dels textos augmentatius ja que estan basats en una hipòtesis inicial que al llarg del text van recolzant amb arguments per intentar convèncer al receptor. El temps verbal més utilitzat és el present d’indicatiu i hi ha un predomini de substantius i adjectius especificatius. També hi ha una gran abundància d’exemples que serveixen per intentar demostrar la validesa de la hipòtesi.

Per tant l’objectiu dels textos científics és informar sobre fets científics a un públic molt específic amb expressions pròpies de la ciència, i intentant que sigui clar i breu.

1.1
Ens mostra una Espanya cegada per les glòries pesades i que només pensa en el records, records de morts. Envia als fills a morir en comptes de que visquin bé. Celebra funerals quan el que hauria de fer es plorar. El poeta intenta fer que visquem millor pero sembla que no l’esconten.

1.2
La penúltima estrofa és més positiva perquè dóna consells a Espanya
En la última la seva actitud es torna negativa, sembla que el poeta es resigni a que Espanya no farà res per canviar i potser d’aquesta manera la sorpresa si Espanya canvia d’actitud serà major.

1.3.
. T’han parlat massa –dels saguntins
. records i glòries –només de morts
. massa pensaves –en ton honor
. i massa poc en el teu viure:
. no tens ningú.

1.4
a) mor(t)
b) moren / morts / mortals / morissin
c) Perquè el tema de la mort està associat constantment amb el principal motiu de decadència d’Espanya.

3.1
Escolta, Espanya, –la veu d’un fill
que et parla en llengua –no castellana:
parlo en la llengua –que m’ha donat
la terra aspra;
en ‘questa llengua –pocs t’han parlat;
en l’altra, massa.

a)Hi ha sis oracions:
1- Escolta la veu d’un fill que et parla en llengua no castellana→oració principal
2- que et parla en llengua no castellana →oració subordinada de relatiu
3-. parlo en la llengua que m’ha donat la terra aspra →oració juxtaposada a la principal
4- que m’ha donat la terra aspra →oració subordinada de relatiu especificativa
5-. en aquesta llengua pocs t’han parlat→oració juxtaposada a l’anterior oració
6-. en l’altra, massa→oració juxtaposada a l’anterior

b)
Subjecte 1ª: “tu”, implícit. Es reconeix per la terminació de escolta.
Subjecte 2ª: que
Subjecte 3ª: “jo”, implícit. Es reconeix per la terminació de parlo.
Subjecte 4ª: la terra aspra
Subjecte 5ª: pocs

c)
Perquè el poeta associa la mort amb Espanya.

d) escoltar: transitiu perquè CD (la veu d’un fil..) / donar: transitiu perquè CD (que)

3.2. La resposta correcta és la c)

3.3
aspra→àrida
tràgica→ dramàtica
folla→ boja
feconda→ productiva
atronadora→ fortíssima

3.4
Espanya→ [n]
records→ [r]
tràgica→ [Z]
marxar→ [∫]
tens entorn→ [z]

1.1
Els cientifics pensen que l’origen de tot va ser el Big Bang, però tampoc està clar si hi havia alguna cosa abans o si de veritat el Big Bang s’ha produït. Però amb els mitjans actuals no ens és possible esbrinar que hi havia abans, potser una esfera va créixer i va crear l’actual Univers o va sorgir del buit ja que aquest contenia energia.Finalment, altres pensen que el Big Bang només ha estat un simple pas, però no significa ni l’origen ni el final de la història de l’Univers.

1.2
No, perquè les hipòtesis científiques s’han de poder provar científicament.

1.3.
comprovar - verificar
plantejar - suscitar
intentar - tractar de
esbrinar - indagar
imaginar - concebre
caminar – anar

1.4
a)“Pot ser” és una perífrasi verbal mentre que “potser” és un adverbi
b) Tots dos indiquen possibilitat

3.1
(Amb els nostres mitjans actuals se’ns escapa completament intentar saber què hi havia abans del big bang). OP

a)
I. (intentar saber què hi havia abans del big bang) OSS inf, subjecte OP
II. (saber què hi havia abans del big bang) OSS inf, CD verb intentar
III. (què hi havia abans del big bang) OSS Interg Ind, CD verb saber

b)
Subjecte OP: oració I
Subjecte OI: «nosaltres» (implícit)
Subjecte OII: «nosaltres» (implícit)
OIII no té subjecte, perquè el verb haver-hi és impersonal.

c)
(Amb els nostres mitjans actuals): CCI / (completament): CCM / (abans del big bang): CCT

d)
se → no fa funció
ens → CI

3.2
La resposta correcta és la d

3.3
“Si la hipòtesi és certa”→ OSS Interrogativa de CD
“Si no podem fer proves per comprovar la hipòtesi”→ OS adverbial condicional
“Si és que aquest Big Bang es va produir”→ OS adverbial condicional

3.4
Plantejar→ [Z]
mitjans→ [dZ]
expandeix→ [ks]
estigués→ [g]

1.1.
El pare del noi sempre acostuma a dir frases sobre la actualitat on tendeix a criticar el món actual.Abans al protagonista li agrada discutir amb el seu pare sobre això, però ara que el veu menys prefereix no marejar-lo. El
pare avui ha dit unes de les seves frases «tots tenim un preu» aquesta ha fet que el noi reflexiones durant el seu viatge a valencia, reflexiones sobre si de veritat totes les persones tenim un preu i quin deu ser el seu preu.

1.2.
a) Les persones amb poder adquisitiu sempre estan per sobre dels pobres.

b) Si una persona depèn d’una altre, no sempre pot fer el que pensa.

1.3
Traspuen → manifesten
Rutlla → funciona
Em ballava pel cap → em venia pel cap
Em sàpiga greu → em faci pena

1.4.
en canvi: té valor adversatiu i indica contrast o oposició entre l’oració anterior i l’oració en què apareix (però).

doncs: té valor consecutiu i indica la conseqüència en l’oració en què apareix de l’anterior (per tant).

3.1
a)Hi ha quatre oracions:
1- Fa anys → oració subordinada adverbial de temps
2- M’agradava discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera → oració principal
3- Discutir-hi amb arguments que el treien de polleguera → subjecte de l’oració princ.
4- que el treien de polleguera → oració subordinada de relatiu

b)
1. Subjecte: Oració impersonal
2. Subjecte: Oració nº3
3. (jo) implícit, però els infinitius no tenen subjecte gramatical.
4. (que) es refereix a arguments.

c) Verbs intransitius.
- Agradar i discutir, no tenen CD.

d) Pronoms febles:
- M’agradava: CI

- Discutir-hi: CRègim preposicional (amb)

- El treien: CD

3.2. La c.

3.3. Solen ser, comença a moure, ha de dur, deu ser.

3.4.

Rellotge [dZ].

Mateix to [∫].

Peix gros [Z].

Cotxe [t∫].

Vaig obrir [dZ].