Jose

Els segles XVI i XVII el català ja era habitual, però es començava a escriure en castellà. Es van suprimir les institucions catalanes i el català, i va començar un conflicte lingüístic amb el castellà, la llengua oficial imposada.

Al segle XVI La mort de Ferran II, i la posterior vinculació de la corona d’Aragó a la monarquia, va suposar el trasllat de la cort a Castella, l’ús del castellà per part de la noblesa catalana i l’inici de la crisi política. La política centralista de la monarquia va provocar la guerra dels Segadors, on Catalunya va perdre el Rosselló. A més hi havia una crisi econòmica, ja que el Mediterrani va deixar de ser el centre del comerç, que va passar a l’Atlàntic. Per últim una crisi cultural, perquè el trasllat de les Corts va comportar l’emigració de part de la noblesa catalana.

El català ja està normalitzat, però alguns escriptors, sobretot del País Valencià, comencen a escriure en castellà. Tant els que escriuen en català com els que escriuen en castellà justifiquen la seva tria, uns per fidelitat i uns altres per arribar més a la gent.
Passa el temps i la unitat lingüística es va perdent i cada vegada es parla més en valencià, mallorquí, etc..

Al Rosselló es va introduir el francès.

Al segle XVIII té lloc la guerra de Successió, que enfronta l’arxiduc Carles d’Àustria i Felip d’Anjou, amb la victòria final de Felip, anomenat Felip V. El nou rei publica el Decret de Nova Planta, amb el qual desapareixen les institucions pròpies i els territoris de la corona d’Aragó, formant un sol regne : el Regne d’Espanya.

El Decret imposa el castellà a la justícia i a l’ensenyament i provoca el conflicte lingüístic entre el català i el castellà. Els il·lustrats van adoptar el castellà, però la literatura popular seguia sent en català.