Jose

El llatí va anar perdent la cohesió i va començar a diversificar-se. Va veure’s influenciar per altres llengües a partir del segle V. Els pobles germànics van ser els primers en ocupar l’Imperi romà ; i després al segle VIII, els musulmans van ocupar la península.

Els visigots no van comportar grans influències, es van integrar a la població i, lingüísticament van acabar adoptant el llatí. Els francs van establir-se a la Catalunya Vella i quan l’Imperi franc va debilitar-se, els comtats van independitzar-se. Els germànics van introduir paraules de lèxic comú, topònims i antropònims. Els musulmans van constituir un fet important per a la configuració lingüística. Van introduir elements de la viva quotidiana.

Des de el segle V fins al segle IX es el que va trigar el pas del llatí al català. La Renovatio va posar de manifest la diferencia de la llengua parlada i el llatí clàssic. Les primeres mostres de la llengua catalana es troben en textos redactats en llatí. , després el Capbreu de l’Acta de la consagració de la catedral de la Seu d’Urgell va demostrar que el llatí ja no s’entenia, perquè era un text en llatí amb topònims catalans. L’aparició de formes no pròpiament llatines ens textos escrits en aquesta llengua ens permet veure que la llengua oral ja no era la llatina.